Bona part dels processats demana l'arxiu de la causa general del 'cas BPA' pels "errors, incerteses i falsedats" que conté la instrucció

Bona part dels processats demana l\'arxiu de la causa general del \'cas BPA\' pels \"errors, incerteses i falsedats\" que conté la instrucció
Bona part dels processats demana l\'arxiu de la causa general del \'cas BPA\' pels \"errors, incerteses i falsedats\" que conté la instrucció

La majoria dels processats en la causa general del ‘cas BPA’ han demanat l’arxiu de l’afer per les reiterades imprecisions, errors, incoherències i falsedats que conté l’aute de processament dictat l’estiu passat i, en general, que haurien caracteritzat la instrucció. També es denuncia de forma global que la batlle instructora, Canòlic Mingorance, hagi protagonitzat una investigació prospectiva. Això és que “en lloc d’assenyalar uns delictes determinats ha assenyalat un banc com a sospitós de blanqueig” i a partir d’aquí s’han buscat element per acusar, en aquest cas, “Banca Privada d’Andorra (BPA) i els seus empleats i directius”.

Entre els escrits en què se sol·licita l’arxiu de la causa en la recta final de la tramitació processal del cas abans de ser jutjat, el més voluminós és el que ha presentat la defensa de l’exconseller delegat de l’entitat, Joan Pau Miquel, que fa un treball minuciós d’anàlisi dels afers a partir dels quals Mingorance manté l’acusació general contra BPA en considerar-la una ‘màquina’ de rentar diners. L’escrit detalla un seguit d’incorreccions i d’errades que fa feredat. L’eix central de l’estudi analític és el ‘cas Emperador’, en el qual hi apareix l’empresari valencià resident a Barcelona Rafael Pallardó, principal testimoni de càrrec i responsable directe, amb les seves manifestacions a la fiscalia espanyola i a la policia andorrana, el març del 2015, de l’empresonament de Miquel.

Sense anar més lluny, es posa de manifest que la Batllia (a la foto la instructora del cas) mai no ha analitzat la totalitat de la causa que s’està seguint a Espanya. I que és base de l’acusació a BPA per l’afer de les denominades compensacions econòmiques. En l’esmentat escrit, en un dels seus passatges inicials, s’hi deixa clar que “l’examen de la totalitat de la causa espanyola fa concloure que la investigació que es du a terme a Espanya contra Gao Ping i la seva organització i contra Pallardó no permet deduir que s’hagin comés per part d’aquests cap altre delicte” que no siguin el frau fiscal i el contraban. I es s’insisteix en el fet que “per afirmar això és necessari tenir a l’abast i revisar la totalitat de la causa espanyola i no només la part de la causa que la policia andorrana unilateralment i sense cap tria contradictòria va escollir i sol·licitar a les autoritats espanyoles que li lliuressin i que és la única part que obra en autes”. És a dir, la instructora ha tret conclusions i acusa sense haver tingut mai tot el sumari complet del ‘cas Emperador’.

Casos coneguts

De fet, i d’una manera o altra, molts dels processats coincideixen en el fet que arran de la nota del FinCEN s’ha muntat allò que tècnicament s’anomena una ‘inquisitio generalis’. És a dir, es diu que algú és dolent i, per tant, cal fer el que sia per demostrar que aquell algú és dolent. Com es diu en l’escrit presentat per la defensa de l’exconseller delegat de BPA, “la nota referida no deia més que mentides (deia que els directius cobraven per blanquejar, cosa que s’ha demostrat completament falsa) i es basava en els fets ja coneguts en la seva majoria de la Justícia andorrana”.

En el tram final de l’escrit, de més de 130 pàgines, i ja presentat al Tribunal de Corts, la representació lletrada exposa a mode de resum alguns elements pels quals s’investiga i s’acusa BPA ara i que ja eren analitzats molt abans de la nota del FinCEN. Així, es recorda “l’afer dels veneçolans, l’aixecament del bloqueig dels comptes dels quals va portar un enuig i dissentiment per part de la UIF i altres autoritats evident” o “l’afer dels xinesos que ja es coneixia tant a rel de la petició d’extradició de Sergi Fernández com del bloqueig dels comptes de Pallardó (a la foto), sense que s’hagués actuat contra el banc en no trobar-se motius”. També s’esmenta “l’afer dels russos, quines comissions rogatòries i intervencions telefòniques s’havien realitzat de manera secreta per la Justícia andorrana, sense seguir-se cap diligència al país per no trobar res d’especial en la conducta dels investigats i que ara, curiosament, sí que troba la batlle”. Més encara: “Allò que no era conegut, el suposat afer Sinaloa, tampoc ho sembla ser actualment, després de dos anys d’investigació.” 

Tot plegat “va forçar la batlle a tractar d’incriminar el major nombre de conductes possibles. Per començar, la guspira d’inici de la investigació ve donada per la fiscalia que, posada en contacte amb la fiscalia espanyola fa pujar l’agenda de Pallardó i el fa declarar en un sentit incriminatori innegable contra el Director del banc, ço que permet tancar-lo a la presó”. I com ja s’ha remarcat, la investigació seguiria amb “aquesta finalitat prospectiva i l’ànim de torbar qualsevol cosa, sense indicis previs de comissió de cap delicte i uns mitjans insospitats com és el fet que s’ha tingut la intervenció de l’empresa bancaria (cosa que no succeeix amb les altres investigacions) i endemés una empresa d’auditoria que durant un any i amb més de cent persones ha analitzat tots i cadascun dels milers de comptes dels clients i de les actuacions i operatives del banc, sense tenir, repetim, cap indici previ, amb l’encàrrec de trobar si existien operacions merament sospitoses de comissió de qualsevol delicte”.

Un centenar de pàgines

La sol·licitud d’arxiu se sustenta fonamentalment en un minuciós anàlisi del sumari espanyol del ‘cas Emperador’, com s’ha dit. A Andorra, la batlle Mingorance només ha agafat les parts del voluminós cas instruït a l’Audiència espanyola, per sustentar les seves suposades indagacions o sospites. Però en un centenar de pàgines l’escrit de la defensa de Joan Pau Miquel es dedica a anar detectant inconsistències, errors o, simplement, fets que la instructora andorrana dóna per fets perquè a Espanya se sospitaven que ho podien ser fa cinc anys i què, en l’avenç de la investigació, han quedat desacreditats, circumstància que Mingorance, presumptament, no té en compte.

Així, en l’escrit es manté que “les afirmacions de l’aute de Processament són falses o no estan demostrades o no corresponen a l’organització de Gao Ping, i en contrapartida podem afirmar que existeix la realitat d’un negoci lícit de venda al major i al detall a Espanya de productes típics de basar, que és capaç de generar grans imports de diners en efectiu (diner B, no declarat a la Hisenda Publica espanyola) i que els responsables i propietaris dels negocis vinculats no tenen antecedents penals anteriors a setembre del 2011 que els vinculi al crim organitzat, ni a la corrupció, ni a l’extorsió, ni a la prostitució, ni a les drogues, ni a la immigració il·legal, ni a delictes contra els treballadors.” I encara insisteix uns paràgrafs més enllà quan es diu que “de la lectura completa del ‘sumari Emperador’ no existeix cap indici o relació entre els diners ingressats a la BPA i diners potencialment generats per altres delictes diferents al frau a la Hisenda Pública o el contraban de mercaderies no sensibles. La principal raó és perquè aquests altres suposats delictes no existeixen”.

Amb menys dedicació quant al nombre de pàgines però la mateixa contundència, la defensa de l’exconseller delegat de BPA també es refereix a d’altres qüestions que serveixen a la batlle per sostenir la maldat del banc intervingut. Afers com ara el de l’empresa (Mundi Espectacles) de venda per Internet d’entrades d’espectacles de diversa índole o el denominat ‘cas Redder’, referit a la societat espanyola RMD (a la foto), de recuperació de materials reciclables, també són tractats. Hi apareixen perquè en tots dos casos les esmentades empreses van fer compensacions amb Pallardó.

En el cas de Mundi Espectacles, també denominat ‘cas Eyal’, es recorda que la batlle dóna per fet que hi havia una estafa que no només no s’ha provat si no que seria posterior a les compensacions que s’haurien fet entre aquella empresa i Pallardó. A més, com en altres casos o el mateix empresari valencià, Mundi Espectacles també treballava amb altres bancs andorrans i aquesta circumstància ni s’ha tingut en compte ni s’ha analitzat mai. 

Quant a Redder, l’escrit de sol·licitud de l’arxiu de la causa general del ‘cas BPA’ recorda que la batlle no ha indicat mai en l’aute de processament quin seria el delicte d’origen del blanqueig de diners suposat. I recorda que “amagar actius frustrant els procediments executius de cobrament no és cap delicte origen de blanqueig de diner. Però tampoc es frustren perquè el concurs de creditors es troba solucionat (i això la batlle ho podia haver comprovat abans de mencionar el fet en l’aute de processament) amb un acord de pagament sense cap quitança”.

Per acabar-ho d’adobar tot, la petició de sobreseïment es refereix al ‘cas Petrov’, que també barreja amb tots els altres casos amb una diferència notable: “En aquest afer no hi ha cap compensació”, es recorda en l’informe-sol·licitud entrat al Tribunal de Corts. En l’escrit es recorda que el que a Andorra es coneix com a ‘cas Petrov’ es refereix, essencialment, a 40 milions de d’euros que, en el seu equivalent amb dòlars, va ingressar a BPA Victor Kanaikian, que seria l’empleador de Petrov. Els diners esmentats van arribar al Principat el 2007. “S’inverteixen i no tenen moviment”. “I això és tot en relació al compte de Kanaikian. Afegirem que també té comptes en altres bancs andorrans. No sembla que aquí hi pugui haver res d’especial. En tot cas no hi ha cap relació amb els fets d’Espanya.”

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.