Bio Valira o l'enèsim fracàs 'innovador' de l'administració

Bio Valira o l\'enèsim fracàs \'innovador\' de l\'administració
Bio Valira o l\'enèsim fracàs \'innovador\' de l\'administració

La innovació, els clústers, l’emprenedoria… segur que són un bon camí. Potser, fins i tot, el millor camí. Però l’experiència pràctica acaba demostrant que allí on hi és ficada l’administració andorrana els resultats, almenys els resultats, no són els millors. I Bio Valira n’és la darrera demostració. El que havia de ser un banc de cèl·lules mare obtingudes a partir del cordó umbilical no acabarà de fructificar. El procés de fallida de la societat creada el 2012 culminarà l’enèsim fracàs ‘innovador’ del Principat. Bio Valira no podrà tornar el crèdit de finançament privilegiat que el Govern li va concedir el juliol del 2013. I això que el 2010 el mateix projecte -amb un altre nom- ja havia obtingut un premi de 100.000 euros al certamen ‘Innovadors’ de l’Andorra Desenvolupament i Inversió (ADI), el que avui és la iniciativa ACTUA.

Quan a final del 2010 els impulsors de Bio Valira van rebre un dels premis ‘Innovadors’ amb el projecte llavors anomenat ‘Andorracell’ l’administració ja havia de tenir clar quin era el marc normatiu necessari. Bio Valira afirma ara que el fracàs de la seva iniciativa es deu al fet que Andorra no presenta la legislació escaient per poder desenvolupar el projecte que tenia pensat. Bio Valira es va crear per potenciar un biobanc. L’objecte d’‘Andorracell’ era impulsar una societat de biotecnologia on l’activitat principal serà prestar un servei d’alta qualitat en la preparació de cèl·lules mare a partir de la sang de cordó umbilical, amb la finalitat de fer recerca en benefici de les indústries farmacèutica, cosmètica i biotecnològica. 

O sia, l’objecte potser no era ben bé el mateix. Fil per randa segurament no es pot considerar idèntic. Però de ben segur el marc legal necessari era el mateix. En un lustre la situació no s’hauria subsanat. I tot i això, la pròpia administració va atorgar un premi de 100.000 euros condicionat, ‘sols’, a crear i registrar la societat i, posteriorment, a Bio Valira se li va concedir el crèdit tou per valor de 230.000 euros dividits en dos ‘pagaments’. El crèdit en qüestió, i molts d’altres (com el que havia rebut el rector de la Universitat de les Valls, Philip Garcia) ha estat recentment cancel·lat pel Govern.

De ben segur, l’administració, l’executiu, havia de ser coneixedor de les necessitats que tenia Bio Valira i de l’evolució que havia tingut el ja premiat ‘Andorracell’. Els impulsors, en això sí, són idèntics. A la recepció del premi ‘Innovadors’ hi van acudir els investigadors francesos Lin Zeng i Fabien Pevrots i l’andorrà molt lligat també a l’Estat veí del nord David Vilanova. I qui són els socis de Bio Valira? Doncs almenys quan es va fundar la societat al 2012 -i així consta encara al registre- eren Lin Zeng (amb 8.000 de les 10.000 accions en què està dividida) el màxim accionista, seguit del ja esmentat David Vilanova (amb 1.200 participacions).

Sector referent

Bio Valira havia de ser un dels referents -un de tants, com l’Institut Marquès- d’aquest clúster científicosanitari que és la gran aposta governamental que ha de permetre diversificar l’economia andorrana i aportar-li valor. Nou valor, valor afegit. Un referent que en un altre sector econòmic havia de ser, per exemple, Ordino Studios. Dues puntes de llança que acaben tenint poca punta i, això sí, acaben llançades. I en el cas de Bio Valira pot sobtar. O crear contradiccions. Vilanova, David, havia tingut connexions directes amb el ministre d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya, que al seu torn és un dels integrants del gabinet ministerial que tutela el clúster sanitari. I Vilanova, David, és també una de les ànimes (vicepresident) de l’associació de professionals andorrans de la biotecnologia (Andbio), que via presidència també està molt ben connectada amb un altre ministre, en aquest cas amb el d’Administració Pública, Transports i Telecomunicacions, Jordi Alcobé.

Queda clar, però, que l’atzar, l’empenta, o l’èxit empresarial no depèn ni de les connexions, ni dels crèdits tous que es reben ni dels premis que s’obtenen. La llista de fracassos quant als préstecs que ha concedit l’administració és bastant sonada. I tampoc es queda curta la relació de desastres que acumula l’’Innovadors’. Els dos primers projectes premiats al ja llunyà 2006 han seguit camins una mica dispars. ¿Algú té consciència que hi hagi al Principat cap productora de dibuixos animats i encara més que aquesta vagi lligada a dos noms de prou rebombori com Enric Canals i Antoni d’Ocon? Doncs ells són els primers que es van embutxacar els primers 112.500 euros de l’’Innovadors’ del 2006. Animats, potser sí. Dibuixos, pocs. Molt pocs.

Els altres 112.500 euros d’aquella edició van anar a parar a una iniciativa que havia de produir eslingues. Texbor va obtenir força èxit amb aquell projecte. Però la fàbrica instal·lada a Sant Julià ha anat fent esses. Va salvar una suspensió de pagaments i ara també figura a la llista d’empreses o persones a les quals el Govern ha hagut de cancel·lar i adoptar les mesures escaients en relació a la concessió de crèdits tous als quals no es pot respondre. Moltes de les iniciatives han anat o van a mig gas o han acabat fent figa després d’un temps de funcionament (house.ad, IMAND, Xtremgo, fixacions Virtus…). La innovació no acaba de rutllar.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.