per Valira AMUNT
Recordem la sinopsi de la pel·lícula Bienvenido, Mister Marshall:
"Década de 1950. En el pueblo de Villar del Río los habitantes están contentos: los americanos, como llaman ellos a los estadounidenses, van a visitarles con ocasión de la presentación en España del Plan Marshall. Ese plan, iniciado en Estados Unidos en 1947, consistió en ayudar a países europeos a recuperarse tras la II Guerra Mundial y frenar la expansión soviética. A partir de entonces, el día a día de los pueblerinos, del alcalde y del cura se centrará en preparar esa esperada visita. Una visita que nunca se producirá, ya que el Plan Marshall nunca llegaría a España".
És una gran pel·lícula històrica de l'Espanya profunda. Sense cap sentit del ridícul. Filmada tal com raja. Fins i tot, va superar la censura franquista.
És un film que ens ve a la memòria arrel d'un gran titular a la portada d'un diari "lliure, imparcial i independent " del país, on diuen que tindrem l'honor de ser visitats pel president dels subhasters guanyadors de la O.T. (Operación Triunfo) del nou banc de trinca. Serà una visita llampec a les nostres muntanyes. No està previst que canti.
Davant aquesta gran efemèride, cal estar preparats i ben engalanats.
L'emoció és tan forta per a alguns que sembla que s'han proposat preparar una espècie de segona versió d'aquella gran comèdia espanyola, però adaptada a les nostres contrades.
Com no podia ser menys, serà rebut oficialment pel nostre principal mandatari. Encara no es tenen notícies si també hi seran presents altres autoritats competents.
Ens imaginem que prepararan una rebuda com cal, tal com mereix la fantàstica ocasió. Hem d’entendre que no és gens habitual una visita oficial del president d'un fons de no sé què, i menys d’un que s’ha adjudicat les restes del que era el tercer banc del país, per només quatre rals mal comptats. Són uns herois de les finances internacionals, uns experts negociadors, uns hàbils venedors difícils de superar. Han deixat el llistó molt alt. L`home és mereix una rebuda com cal.
Per tant, sigui benvingut, senyor president !!... però no s’oblidin de posar els 7 'millonets' d'euros que s’han pactat amb no sé qui. De fet, no ho podem saber ben del cert (perquè és secret d’Estat), però això diuen.
Per la resta de diners, no es preocupin. Fins als 500 milions que s’hauran de dipositar a Estrasburg en indemnitzacions, ja els posarem el poble andorrà. Aquí som molt solidaris, molt més que La Marató de TV3.
Això sí, senyor president, sobre tot miri de no passar de llarg com els hi va passar al film original. Procuri aturar-se allà on vegi pancartes, uns senyors amb bandes i medalles rodejats d’uns mariachis tocant guitarres i trompetes. No té pèrdua.
No obstant, si el temps acompanya, podria ser que els primers indicatius abans d’arribar a la festa de benvinguda serà un oneig de banderins ataronjats. Són uns alegres i incondicionals ciutadans que també els tocarà pagar els restants 493 “millonets" quan toqui.
Solidaritat i humor que no falti. Qui no se conforma és per que no vol.
PD: Recomanació als lectors: Vegin la pel·lícula original. Passaran un millor rato que en la nostra crua realitat. Es pot veure a: http://www.veoh.com/watch/v20636631amRJdWTF
Comentaris