Bartumeu augura al Consell que el 'cas BPA' "hauria passat al banc on abans tenien els diners els Pujol si no se n'haguessin mogut"

Bartumeu augura al Consell que el \'cas BPA\' \"hauria passat al banc on abans tenien els diners els Pujol si no se n\'haguessin mogut\"
Bartumeu augura al Consell que el \'cas BPA\' \"hauria passat al banc on abans tenien els diners els Pujol si no se n\'haguessin mogut\"

L’advocat i president de Socialdemocràcia i Progrés (SDP), Jaume Bartumeu, ha assegurat aquest dimecres davant la comissió legislativa que analitza el ‘cas BPA’ que no hi hauria hagut cap intervenció directa contra Banca Privada d’Andorra (BPA) si no hagués estat pel fet que aquesta entitat tenia dipositat uns pocs milions d’euros de la família Pujol. Per a Bartumeu, “si els comptes (de la família de l’expresident català) s’haguessin quedat allí on eren i no haguessin travessat el riu, la mateixa situació hauria pogut passar al banc on els Pujol tenien els diners”.

L’antic advocat dels accionistes majoritaris de BPA, que ha comparegut com a tal davant la ‘comissió BPA’, ha evitat dir en tot moment que els Pujol havien estat, fonamentalment, clients d’Andbank. Però també ha deixat clar, segons que ha recordat ell mateix a l’Altaveu després de la compareixença, que “si algú va anar a pressionar BPA és perquè algú altre els havia dit, abans, que els diners dels Pujol estaven a BPA i no a cap altre a lloc. Perquè si ningú no hagués dit res haguessin anat a tots els bancs”. Bartumeu ha afirmat que té el convenciment absolut que les amenaces i extorsions denunciades a la Batllia -i també exposades al Consell General- per l’accionista majoritari de BPA Higini Cierco són certes i van existir. I que ell mateix ho ha pogut corroborar per altres bandes.

Bartumeu ha fet dues apreciacions abans no s’iniciés el torn de preguntes. En primer lloc ha deixat clar que va ser la comissió qui el va citar i no al revés (en la convocatòria enviada pel síndic general, Vicenç Mateu, s’hi deia més aviat el contrari). En segon terme ha demanat que una vegada estigui elaborada se li faciliti una transcripció fidedigna de la seva compareixença, no necessàriament l’acta de la reunió, que ja dóna per fet que és confidencial. Malgrat que la presidència de la comissió hauria remugat una mica, finalment s’ha acordat donar lloc a la petició de l’advocat i polític.

Jaume Bartumeu ha assegurat que “la primera sorpresa ha estat que només han preguntat dos consellers”. I que cap representant de Liberals d’Andorra (tampoc el parlamentari d’SDP Víctor Naudi) ha fet servir el seu torn de paraula. A més, la compareixença ha estat, en general, “cordialíssima”. I responia al fet que el lletrat, l’endemà de la declaració d’Higini Cierco a la Batllia, el 18 d’agost, va explicar en un mitjà de comunicació (RAC1) i després en d’altres, que ell mateix havia traslladat al cap de Govern, Toni Martí, la situació viscuda pels dirigents de BPA.

Miquel Aleix i Pere López

El primer en preguntar ha estat el president suplent del grup demòcrata, Miquel Aleix. En opinió de Bartumeu, les dues o tres qüestions llançades pel conseller ‘taronja’ tenien un rerefons estricament polític o d’opinió personal. I el lletrat ha explicat que “no he vingut aquí a fer un debat polític” i hauria convidat Aleix a mantenir l’enfrontament dialèctic escaient però, sempre, en un altre marc i “amb llums i taquígrafs”. Miquel Aleix hauria criticat, “com a ciutadà”, que un excap de Govern hagués acudit al plató d’una televisió catalana i denunciés conxorxes familiars com a rerefons del ‘cas BPA’. Bartumeu hauria replicat que a ell “com a ciutadà, tampoc m’agraden certes coses que pugui dir o defensar un exsubsíndic avui integrat a les files demòcrates”, en referència al propi Aleix.

Aquí s’hauria acabat la intervenció de DA i des de llavors l’únic en preguntar ha estat el socialdemòcrata Pere López. “Ha preguntat molt però d’una forma correcta”, ha explicat Bartumeu, que ha assegurat davant la comissió tenir “el convenciment que això va ser així” en relació a les pressions i amenaces denunciades per Higini Cierco. També ha explicat que “jo no me’n vaig assabentar fins al 12 o 13 de març” del 2015, després de la intervenció, perquè abans “no era advocat de la família i des de BPA mai abans no se m’havia fet cap consulta”.

Bartumeu ha explicat com va anar la primera de les trobades amb el cap de Govern, el 16 de març al tomb de les 2 de la tarda, en una conversa que també va ser escoltada pel ministre de Finances, Jordi Cinca. Les amenaces i coaccions haurien derivat en el lliurament d’algunes dades bancàries de la família Pujol. López també s’ha interessat per la relació que hi pogués haver amb el FinCEN i d’això “l’únic que he dit és que jo no en puc dir res, i que qui segur que podrà aportar més dades és el cap de la UIFAND, Carles Fiñana”. En aquest sentit, Bartumeu hauria comminat els consellers a exigir a Fiñana que posi damunt la taula l’intercanvi descrits o informació que hi hagi hagut entre l’organisme depenent del Tresor americà i la institució de control andorrana.

Després d’explicar que estava segur que tot l’enrenou generat a l’entorn de BPA va ser degut al fet que l’entitat tenia comptes de la família Pujol, l’exadvocat dels Cierco ha deixat clar, també en relació a les pressions i amenaces rebudes pels dirigents del banc intervingut arran del ‘Notice’ del FinCEN, que “pensar-se que en una ‘operació claveguera’ hi ha proves és no saber del que estem parlant” i hi hauria afegit que tothom és prou gran ja per tenir ben clar que “no hi ha papers amb el membret de cap ministeri ni amb firmes de ningú”.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.