Arxivada la querella contra el llibre que recopila una trentena de documents del 'cas BPA'

Arxivada la querella contra el llibre que recopila una trentena de documents del \'cas BPA\'
Arxivada la querella contra el llibre que recopila una trentena de documents del \'cas BPA\'

La Batllia ha arxivat la querella interposada per l’administració pública de Banca Privada d’Andorra (BPA) contra el Grup Cierco per l’edició, el març de l’any passat, d’un recull documental que evidenciava tots els passos i controls efectuats pel banc abans de la seva intervenció i avalava el funcionament de l’entitat. Amb la querella presentada el maig de l’any passat, l’administració andorrana pretenia atacar la llibertat d’informació i comunicació emparant-se amb una suposada revelació de secrets empresarials. En un aute notificat recentment, la batlle Canòlic Mingorance conclou que “no pot considerar-se que els fets suposats en la denúncia siguin constitutius d’il·lícit penal, pel que s’escau l’arxiu del procediment”.

Per veure com de delirant va ser la querella interposada pels administradors de BPA només cal veure la deixadesa amb la qual van actuar. Van presentar una querella contra persona desconeguda, un formalisme que el procediment jurídic andorrà no permet, i una vegada la Batllia va comunicar que calia que se solucionés l’error, lluny de fer-ho, els assessors jurídics de l’entitat es van limitar a exposar que si no podia ser una querella fos una denúncia. I la BPA mai més va dir res. La fiscalia, en un intent més de criminalitzar qualsevol acció que té a veure amb el Grup Cierco, es va encarregar d’encendre la metxa. En el marc de la instrucció es va prendre declaració a l’accionista majoritari del banc Higini Cierco. Amb posterioritat, la batlle ha desestimat interrogar a altres components de la família com pretenia el ministeri públic.

La querella criminal interposada per un presumpte delicte de fuga d'informació i revelació de secrets empresarials que s'hauria consumat amb la publicació de l'informe ‘La intervenció del Grup BPA’ va ser, el maig de l’any passat, un pas més del Govern d'Andorra i les institucions que participen en la gestió de la crisi oberta amb el 'Notice' del FinCEN d'intentar ocultar qualsevol informació clara i transparent sobre l'assumpte. O el que és el mateix: una obcecada voluntat d'ocultar la realitat sobre el 'cas BPA’. L'informe en qüestió, aparegut a principis de març coincidint amb l'any d'intervenció, era poc més que una narració de fets completats amb l’annexat de gairebé trenta documents que justifiquen el relat facilitat d'una manera objectiva i precisa. 

En la recopilació s’hi pot trobar des auditories que avalen l'operativa del banc fins a comunicats tècnics de la unitat andorrana de prevenció del blanqueig de capitals (UIFAnd) als quals es pot accedir al seu portal web o cartes que el mateix Govern va fer públiques a través de la premsa del país. En la querella, l'administrador de BPA arribava a dir que el descobriment dels secrets d'empresa que segons ell es va produir amb l'edició del recopilatori documental va poder afectar negativament el procés de venda de Vall Banc, atès que el seu valor podria haver-se vist minvat.

Res de tot això no admet la batlle en arxivar la denúncia. En un dels considerants de l’aute, que encara pot ser objecte de recurs, Mingorance explica que “és un secret d’empresa la dada, document o objecte que constitueixi o contingui un secret rellevant per a la competitivitat d’una empresa. En aquest sentit, es pot considerar que el llibre publicat per Grup Cierco SAU, objecte d’autes, conté informació de caràcter secret per a l’empresa, que no era coneguda ni tan sols per a molts dels treballadors de la mateixa. Ara bé, no és menys cert que en el moment en què es produeix la publicació, quan l’entitat bancària ja ha estat intervinguda, no pot apreciar-se que la revelació afecti a la competitivitat de l’empresa, que ja es troba, podríem dir, fora de la concurrència del mercat per trobar-se en procés de resolució”.

L'informe recopila alguns dels documents que diferents partits de l'oposició política andorrana i també els integrants de la comissió legislativa que es va crear per fer un seguiment del 'cas BPA' havien demanat a la institucions que intervenen en la gestió de l'assumpte i aquestes s'han negat per activa i per passiva a facilitar, en una mostra més de l'opacitat amb què s'ha gestionat tot el procés. Fins i tot s’annexen en la recopilació documents que estan inclosos en el sumari de la causa general del ‘cas BPA’ i que han aparegut en alguns mitjans de comunicació sempre per avalar la tesi de l’Estat, del Govern. 

La manca de transparència, claredat i informació haguda durant tot el procés posa en risc, i fins i tot en molts casos vulnera, drets fonamentals com el dret a la defensa que assisteix a tots els afectats per la crisi de BPA i viola prerrogatives que han d'ostentar els membres de qualsevol parlament que se suposa democràtic. L'informe objecte de la querella es va fer públic el 7 de març. Un dia després, l'Agència estatal de Resolució d'Entitats Bancàries (AREB) va emetre un comunicat assegurant que a partir de la revisió de clients feta per PricewaterhouseCoopers (PwC) s'havien detectat fins 923 comptes suposadament sospitoses d'haver estat utilitzades per blanquejar diners. Una auditoria que mai no s’ha fet pública i que PwC es va negar a firmar en els termes que li exigien les institucions andorranes. Ni tan sols se sap, exactament, quina ha estat la metodologia usada per fer un treball que suposadament ha analitzat un per un els prop de 30.000 clients que tenia BPA quan va ser intervinguda.

Des del moment que es va publicar el recull, i en diverses ocasions, fins i tot el cap de Govern, Toni Martí, es va referir al document ‘La intervenció del Grup BPA’ com a un "pamflet". I fins la televisió pública andorrana va arribar a anunciar que l'informe recopilava "presumptes documents". La interposició de la querella no va fer res més que confirmar que tota aquella documentació era estrictament real i certa. I que el seu aflorament públic va molestar i molt a l'administració, conscient que ha servit per posar en dubte algunes de les decisions i alguns dels passos fets en tot el procés de gestació de l'anomenat 'cas BPA’. L’arxiu de la querella-denúncia perquè la publicació del llibre no constitueix cap delicte posa de relleu una maniobra més de criminalització de les autoritats andorranes vers els accionistes majoritaris de BPA i el seu legítim dret a la defensa després d’ometre la possibilitat de trobar una sortida dialogada que la família Cierco va oferir durant molts mesos.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.