L’excònsol d’Encamp Miquel Alís i l’exconseller general de la parròquia Roc Rossell han impugnat a la Batllia l’acord entre el comú encampadà i Saetde pel qual tant la corporació com la societat que explota les pistes d’esquí del Pas de la Casa i Grau Roig es comprometien a dur a terme un seguit d’actuacions emmarcades en la suposada millora del Pas. Com ja havien reivindicat en la reclamació administrativa que ha tingut el silenci per resposta, Alís i Rossell consideren que el pacte signat el 24 de setembre és nul de totes totes per les nombroses anomalies i il·legalitats que suposa. I per les obligacions que genera al comú sense que aquest hagi pres part de la manera deguda en la tramitació de l’acord.
La demanda jurisdiccional se sustenta amb els mateixos arguments que ja es van exposar durant la corporació que llavors presidia Jordi Mas i ara encapçala qui llavors era cònsol menor, Jordi Torres Arauz. Entre moltes altres coses, i remetent-se ja sia a la Llei del sòl, al Codi de l’administració o al reglament de funcionament dels comuns, en la demanda s’hi pot llegir, per exemple, que “no és possible que un manifest, declaració o digui-li com vulgui, pugui ser sotmès, sense més, al consell de comú per ser votat, obviant procediments tant evidents com seria el d’exposició pública o el de treballar prèviament un text en una de les comissions”.
Es manté també en l’escrit que s’envia a la Batllia que “sembla que aquest manifest s’hagi preparat secretament, sense que el comú hagi, ni tan sols facultat els senyors cònsols major o menor, per negociar en nom de la corporació amb la mercantil Saetde per afavorir, en detriment dels interessos generals, a la mercantil i màxim quan es pretén executar dits acords en els tres mesos posteriors a la signatura del mateix i a finals del mandat comunal”. També es refereix en un altre paratge a la manca de concurrència que es possibilita quan, ‘de facto’, i per via de l’esmentat acord, el comú assumeix el compromís d’allargar la concessió del domini fins al 2065 en favor de Saetde. Una concessió que finalitza el 2037.
Novació de la concessió
Es recorda en la demanda que amb la normativa vigent a la mà, no només cal canviar els estatuts de la societat vist que en ser constituïda el termini pel qual assumia els terrenys que explota quedaven fixats en 70 anys i, per tant, dita assumpció anava fins al 2037; també caldria fer un plec de bases per oferir una nova concessió a un hipotètic millor postor. Amb la qual cosa, el comú, comprometent-se per via de l’acord a allargar la concessió en el temps (i a ampliar-la en l’espai, perquè la corporació també assumeix el compromís d’incloure-hi noves zones) i, per tant, a generar una novació en tota regla de l’esmentada concessió, es priva ella mateixa de poder rebre ofertes hipotèticament millors i, alhora, afavoreix una determinada empresa en detriment d’altres.
La demanda esmenta un seguit d’anomalies i irregularitats a partir del compromís assolit entre la societat mercantil de la qual la corporació és accionista i la pròpia administració comunal. En virtut d’aquell pacte i com ja s’ha dit, el comú s’obliga -un terme que l’acció jurisdiccional promoguda per Alís i Rossell també remarquen- a allargar el termini de concessió i ampliar-ne els terrenys que hi són inclosos. També es compromet a reduir el cànon a percebre, a partir de la temporada 2015-2016 i fins al final de la concessió, en un 1% dels ingressos bruts”. Per contra, la part privada s’imposa la construcció de diferents edificis, l’enderroc i millora d’altres i altres inversions (com el nou giny que ja funciona entre el centre del poble del Pas i la zona de debutants) per un valor total de 20 milions d’euros. “Compromisos, alguns -diu la demanda-, un tant imprecisos i lleugers perquè els detalls, com la ubicació, el dia, o tipus de la construcció són avui ocults”.
Il·lícit penal
Com ja s’havia exposat en el recurs administratiu, s’adverteix que la situació creada entre el comú i Saetde podria i l’actuació dels uns i els altres podria tenir conseqüències penals. Per això es diu que “aquest extrem caldria ser analitzat per la fiscalia i, entre d’altres, demanar l’examen per saber com s’arriba a sotmetre’s el document a l’aprovació del consell de comú i el per què Saetde comença l’enderroc -dels garatges del Pas de la Casa- sense permís”. De fet, s’explica en la demanda que no hi ha permís per iniciar-se les obres, els treballs es posen en marxa abans no s’ha signat l’acord d’intencions que ara els dos veïns d’Encamp impugnen, i mai la corporació “ha demanat l’atur quan és l’obligació del comú” fer-ho. Per això se cita “una clara presumpció d’il·lícit” tipificada al Codi Penal com a corrupció i tràfic d’influències.
Més enllà de demanar a la secció administrativa de la Batllia que es declari nul i es deixi sense efecte l’acord del 24 de setembre passat, també se sol·licita a la instància jurisdiccional que practiqui un seguit de diligències. Quatre en concret. Es demana que la Batllia “sol·liciti tot l’expedient urbanístic de l’enderroc dels pàrquings al Pas de la Casa, a que fa referència l’acord entre totes dues corporacions, a fi i efecte de conèixer que aquestes es van iniciar sense el permís preceptiu del comú”; es pretén, també, que se sol·liciti a la corporació encampadana “que informi sobre el cànon que es cobra a Saetde per la temporada 2015-2016” i que el mateix comú emeti un certificar de “l’acord autoritzant la signatura del dit ‘manifest’” d’intensions. També es vol tenir, si hi són, perquè els demandants sostenen que el codi de l’administració obliga, “els expedients preparatoris previs a la consecució de l’acord” entre l’administració comunal i Saetde.
Comentaris