A través d’un comunicat, el sindicat ha denunciat que el projecte de llei de Govern “permet increments acumulatius que poden arribar a duplicar el cost del lloguer en només tres anys”. I asseguren que l’afirmació surt de fer “l’aplicació directa del mecanisme previst al text legislatiu” que, apunten, “accelera l’actualització cap a preus de mercat sense tenir en compte la capacitat real de pagament de la població”.
Així, asseguren que si s’agafa l’exemple d’un pis de 80 metres quadrats a 5,50 euros per cadascun, suposaria actualment 440 euros mensuals de renda. Amb la llei, en tres anys, aquest cost se situaria en 856. Per tant, “416 mensuals i 4.992 d’anuals”. Suposaria “un increment del 94%” al qual, posteriorment, s continuarà aplicant l’IPC. Per això, ho defineixen no pas com a una actualització sinó com una “liberalització accelerada” que impactaria de forma important en col·lectius com els joves o els jubilats, així com aquells treballadors que percebin únicament el salari mínim.
“Això no és un desajust puntual. És el fracàs d’una política d’habitatge que ha prioritzat el mercat per sobre de la cohesió social”, es remarca des d’un USdA que també posa sobre la taula les propostes que, al seu entendre, hauria d’incloure el text final. Cal, asseguren, “un límit legal vinculant” segons el qual “cap lloguer pot superar el 35% dels ingressos”. També s’hauria d’incorporar la “protecció automàtica per a pensionistes amb increments limitats a l’IPC” i el “blindatge per a sous fins a 1,5 vegades el salari mínim”. Altres dues peticions són un “augment real i urgent del parc públic abans de qualsevol alliberament massiu” i el fet que, cada dos anys, es faci una revisió obligatòria de l’impacte social que ha tingut la legislació. Consideren que “sense aquestes garanties, la reforma és socialment inacceptable”.
L’USdA, però, ja dona per fet que les propostes no seran acceptades. Per això, exigeixen ja “eleccions anticipades”, ja que “quan una política pública posa en risc la cohesió social del país, cal assumir responsabilitats”. En aquest cas, entenen que “el fracàs en l’habitatge s’afegeix a la tensió institucional generada pel procés i el referèndum sobre l’acord amb la Unió Europea”. Vist que “la confiança ciutadana està erosionada”, entenen que “el país necessita un mandat clar per redefinir el model d’habitatge i el rumb polític general”.
Comentaris (3)