Filloy respon a diverses preguntes que pels canals parlamentaris establerts havia fet la consellera general socialdemòcrata Susanna Vela. En el rerefons de tot plegat hi ha el fet que el programa en qüestió, igual com la Fundació Tutelar i l’associació Autea, valedora del projecte, estan íntimament lligats a l’ara secretària general del Govern i en l’anterior legislatura secretària d’Estat d’Afers Socials, Ester Fenoll.
Filloy explica que el programa en qüestió es va posar en marxa el 2017 amb suport financer propi de la fundació, que en els seus estatuts contempla anar més enllà de l’atenció a persones tutelades. “El motiu de l’adjudicació és que aquesta entitat és a dia d’avui l’única que presta aquest servei terapèutic comunitari, altament especialitzat i destinat únicament a persones amb autisme i elevada necessitat de suport”, indica el ministre respecte a la inclusió de ‘Joves en Inclusió’ a la cartera de serveis.
Actualment hi ha cinc persones que es beneficien d’aquest programa, concretament dues dones i tres homes, que no han de ser necessàriament tutelades
El titular d’Afers Socials també indica que “actualment, hi ha cinc persones que es beneficien d’aquest programa. Concretament, dos dones i tres homes. La Fundació Privada Tutelar va presentar juntament amb la memòria un informe d’avaluació positiu sobre l’evolució de les persones beneficiàries d’aquest programa signat per la Dra. Gemma García Parés, cap del Servei de Salut Mental de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell i assessora científica de l’Associació d’Usuaris amb Trastorn de l’Espectre Autista (Autea)”, amb la qual cosa s’admet que és una de les pròpies institucions avaladores del projecte qui en ratifica el seu bon funcionament.
En la resposta a Vela també es remarca que “no hi ha cap tipus de requisit o barem econòmic per accedir al programa”, que està concebut en el marc dels principis rectors de l’àmbit social i sociosanitari com la universalitat, l’equitat, la igualtat i el cofinançament. Filloy també explica que “no ha estat necessari estudiar-ne la inclusió com a nou servei, tenint en compte que neix com a servei de dia, i per tant, compleix amb els requisits establerts en la cartera de serveis socials i sociosanitaris” i deixa clar que “les persones beneficiàries del programa no han de ser persones tutelades necessàriament. La tutela no és un requisit d’accés al programa. Alguns dels usuaris d’aquest programa sí que estan però sota el règim de tutela o de pròrroga de la pàtria potestat”.
Del total de població amb TEA (2019), un 20% es troba en la franja d’entre 16 i 25 anys; a aquest percentatge cal afegir-hi que del total dels autistes un 58% es troba en la franja d’entre 6 i 15 anys
El programa està concebut “com un centre d’intervenció diürna, i així s’explica en la seva fitxa tècnica en què es defineix que s’ofereix un servei de suport integral que inclou intervencions amb professionals, creació d’entorns inclusius i la provisió d’estratègies individuals de suport que fomenten la vida independent de les persones beneficiàries i els potencien al màxim l’autonomia” i "està adreçat a persones joves d’edat compresa entre 16 a 30 anys amb diagnòstic de trastorn de l’espectre autista (TEA) amb una necessitat de suport elevada o moderada amb un reconeixement del grau de menyscabament corresponent per part de la Comissió Nacional de Valoració (Conava)” i que no presentin comorbiditat amb un seguit de trastorns que s’enumeren la resposta.
Quant a elements objectius, s’exposa en la resposta que segons les dades extretes de la Conava, del total de població amb TEA (2019), un 20% es troba en la franja d’entre 16 i 25 anys. A aquest percentatge cal afegir-hi que del total de les persones amb TEA un 58% es troba en la franja d’entre 6 i 15 anys. Per tant, un 78% de la població amb autisme té entre 6 i 25 anys, és a dir, tres de cada quatre afectats, amb la qual cosa “és probable, doncs, que hi hagi candidats per accedir al programa en el futur, tenint en compte que cada any es fa una revisió exhaustiva dels casos”.
També s’indica finalment que “la clínica de les persones amb TEA varia d’unes persones a unes altres, però és important destacar que les característiques que les defineixen persisteixen al llarg de tota la vida i, per tant, els recursos s’han d’anar adaptant conforme a les necessitats individuals i a les diferents etapes vitals. Val a dir que aquest tipus de trastorn degut a la seva complexitat requereix d’un abordatge molt específic i únicament vàlid per a persones que estiguin dins d’aquest mateix espectre, com així ha quedat degudament demostrat al llarg dels anys per l’evidència científica”.
Comentaris (1)