Així ho posa en relleu Marcelo ‘Reccie’ Ponce, coordinador del grup Argentinos en Andorra oficial, entitat que fa uns dies va reunir-se amb Govern per traslladar-li els problemes que afronten i possibles solucions. I, entre ells, lògicament, hi havia el de l’habitatge. I aquest, com més s’aproxima l’inici de temporada, més gros es veu.
No es tracta pas, tot s’ha de dir, d’una novetat enguany. Al contrari, fa anys que s’arrossega una situació que, lluny de millorar, encara va a pitjor. “Hi ha empreses, com ara les estacions d’esquí, que ho faciliten. I llavors surt entre 250 i 400 euros el mes”, apunta Ponce. En canvi, però, si la persona s’ha de buscar la vida tot es complica, i s’encareix, molt més. A vegades, fins i tot, amb algunes pràctiques poc correctes.
Agafar un pis en solitari és missió impossible. Els preus que es demanen superen de molt els ja inflats pels lloguers fixos. Per exemple, 1.200 euros és una petició habitual per un immoble de dues habitacions. O fins i tot més. I, a sobre, “has de pagar un mes a la immobiliària que ho gestiona i deixar dos més en dipòsit”. Ras i quart la inversió inicial pot fregar tranquil·lament els 5.000 euros. Compartir no és una opció; és gairebé obligació.
En la reunió amb Espot és un dels temes que es va traslladar. “És greu. Continuo sentint que no es posen les piles ni Govern ni empreses, ni tan sols per benefici propi”, comenta el coordinador del grup, que s’ha mostrat molt actiu a xarxes socials per defensar els drets dels treballadors argentins que venen a Andorra a fer temporada.
I alerta que, de cara al futur, això pot ser contraproduent. De fet, entén que ja ha tingut els seus efectes: “Abans, venien molts espanyols; ara ja ben pocs”. Una situació que es podria acabar ampliant a altres orígens. “En alguns països la sensació és que encara surt a compte venir a Andorra, però sobretot per la mala situació econòmica que tenen”, indica. Avisa, això sí, que “si es fa la valoració entre preu, dificultats i guanys, la balança tira cap a un altre cantó”.
En la reunió amb Espot, es van aportar propostes sobre mesures que podrien ajudar a pal·liar aquesta dificultat i altres que troba el col·lectiu. Entre elles, la creació d’una oficina del temporer que ha d’ajudar a solucionar “la gran desinformació que encara hi ha”. Per ara, s’està esperant la resposta. Tot i això, en els pròxims dies hi ha prevista una reunió amb la ministra de Cultura, Sílvia Riva, i els responsables de Política Lingüística per abordar com es pot facilitar l’aprenentatge del català.
Comentaris (11)