Ara, el TC ha admès a tràmit el recurs, que va ser signat pels set parlamentaris socialdemòcrates. Haurà d’analitzar, doncs, si dues de les mesures claus de la normativa, impulsada des del Govern per intentar alleugerir la forta tensió que es viu al mercat de lloguer, poden suposar vulneracions d’articles de la Carta Magna. En concret, des del PS es posa el focus en dues disposicions transitòries del text.
En la primera, s’establia la possibilitat, similar a la ja adoptada en la llei del 2019, que es poguessin treure al mercat pisos tot i que no compleixin determinats requisits d’habitabilitat. En la segona, es facultava als comuns a reduir fins al 0% el percentatge de cessió sempre que el projecte fos per construir habitatges de lloguer. D’aquesta darrera opció, només ha estat adoptada per Encamp i la Massana.
Per al PS, aquestes dues disposicions poden ser contradictòries amb tres articles de la Constitució. En primer lloc, el 27, que reconeix “el dret a la propietat privada i a l'herència, sense altres limitacions que les derivades de la funció social de la propietat”. En segon terme, el 33, que estableix que “els poders públics han de promoure les condicions necessàries per fer efectiu el dret de tothom a gaudir d'un habitatge digne”. Per últim, també es posaria en qüestió el 80, que parla de l’autonomia administrativa i financera dels comuns.
Per això, des del PS es demana que es declari la nul·litat de totes dues disposicions. Un cop acceptat a tràmit, el TC disposa de dos mesos per escoltar les diferents parts concernides, analitzar la qüestió i emetre una sentència.
Comentaris