Malgrat les indagacions dutes a termes pel Raonador, reconeix que no existeix cap registre d’infants i adolescents ‘sense papers’, fet que des del seu punt de vista suposa “una primera vulnerabilitat”. De fet, afegeix que “la manca de dades per si sola ja és una dada significativa”.
I és que l’absència de regularització té conseqüències perquè genera desigualtats i afecta la cohesió social. Al final són persones que no tenen accés a la sanitat pública, al dret a l’oci a través dels esplais o altres activitats lúdiques públiques, “almenys amb les mateixes condicions que la resta d’infants”. El Raonador també alerta que tampoc tenen la possibilitat d’accedir a beques de menjador o d’estudi, o a ser valorats per la CONAVA. Des del seu punt de vista, dons, és “una deficiència que cal resoldre de forma prioritària”.
En l’informe Cañada relata que han mantingut converses amb adolescents que “són plenament conscients de la seva situació administrativa i ens han traslladat el seu periple i el seus sentiments de conviure amb aquesta situació”. Entr els quals “por, clandestinitat i incertesa davant la imminent arribada a la majoria d’edat”.
REAGRUPAMENT
El Raonador lliga aquesta situació amb la qüestió dels reagrupaments familiars. Durant el 2024 s’han obert 11 expedients de persones que s’han adreçat a la institució per queixar-se de les resolucions desfavorables per reagrupar fills o parelles, quan el 2023 en van ser només 3. L’informe atribueix la situació al nou decret que es va aprovar el juliol del 2023 i que va endurir les condicions pel reagrupament, cosa que va comportar que algunes persones hagin quedat “encallades a mig procediment”. Cañada remarca que alguns casos afecten circumstàncies molt complexes i fins i tot dramàtiques que arriben a comportar que diferents membres d’una mateixa família es troben situacions administratives diverses. “Quan la complexitat no es gestiona correctament, comporta inequitat i posa en risc la cohesió social”, adverteix.
DESIGUALTATS
Entre les conclusions que esmenta el Raonador de la tasca feta el 2024 és una reducció del poder adquisitiu dels ciutadans i el sorgiment d’un “nou tipus de pobresa”. Un element que considera que s’ha fet palès amb el creixement de les queixes de ciutadans de nacionalitat andorrana i de residents de llarga durada que veuen com no poden accedir a determinades ajudes perquè “no són prou pobres”. Els andorrans representen el 42,37% dels ciutadans que han acudit al Raonador, el segon grup són els espanyols, que representen gairebé un terç (29,66%) i a més distància els portuguesos (7,63%).
Aquesta situació comporta “un sentiment d’abandó” per part de ciutadans en edats que esperaven estar consolidats (35-45 anys) i que s’avisa que potser hauran de marxar del país, generant fractura i trencament de la cohesió social. Un dels col·lectius que més ho pateix, apunta el Raonador, són els joves.
Per tot plegat assenyala, es genera descontentament entre la població que alhora genera crispació i trencament de la cohesió social, sentint que s’arriben a establir jerarquies entre grups de persones. “Són distàncies que cal salvar perquè altrament menen a la divisió i la fractura”, conclou.
Comentaris (8)