Justament, l’absència de la màxima responsable executiva de l’organització, Carme Padreny, ha obert el terreny de l’especulació. El president de la fundació, un Josep Rodríguez que ja fa mesos que va anunciar que vol abandonar el càrrec, ha assumit més responsabilitats que mai i la seva presència en el dia a dia de l’entitat és cada dia que passa major. Algunes fonts han assegurat que s’està buscant un recanvi per a Padreny. Però que es vol fer amb el mínim de soroll, perquè la responsabilitat que té la fundació vers les persones sotmeses a tutela i curatela és molt elevada.
I aquí rau la clau de volta de tot plegat: el paper i la funció que fa la Fundació Privada Tutelar és importantíssima. I a mesura que s’han anat decidint noves tuteles o curateles encara més. Però cal fer-ho des d’un funcionament rigorós que només es pot garantir des d’un clima laboral, com a poc, correcte. I és aquí on trontolla tot: la fundació està dividida, quant al personal, en dos fronts. Aquells que han arribat al tomb de la directora gerent i aquells altres que consideren que Padreny és el mal de tot plegat. Encara al marge de tot això hi quedaria el programa de Joves en Inclusió (JEI), que aquest dijous publicita una recent distinció que ha rebut.
També és clau el fet que les queixes hagudes els darrers temps, i els dubtes sobre la bona marxa de la fundació, han acabat generant una mena d’avaluació, d’anàlisi interna que han estat fent alguns dels responsables governamentals, encapçalats pel ministeri de Justícia i Interior i d’Afers Socials, que són els dos departaments que tenen representació en el patronat de la fundació. De fet, els titulars dels dos ministeris, Josep Maria Rossell i Judith Pallarés, haurien ben aviat d’assumir la presidència de l’organització de manera rotatòria si acaba fent-se efectiva la sortida de Rodríguez.
Comentaris (2)