El mal anomenat, per dir-ho així, programa d’agressors ha tractat 85 casos diferents des que el 2018 es va posar en marxa. Poc menys de la meitat d’aquests usuaris estaven immersos en el programa l’any passat, un 2021 que amb diferència és l’any amb més demanda. I en què hi va haver un augment molt significatiu de casos que van arribar al programa a través d’una sentència. El 2021 es van rebre deu homes que en el marc d’una condemna per agressió per raons de gènere se’ls va imposar la condició de rebre la formació corresponent, i superar-la, si no volien ingressar al centre penitenciari. Entre els dos anys precedents havien estat vuit les derivacions judicials.
El mal anomenat, per dir-ho així, programa d’agressors ha tractat 85 casos diferents des que el 2018 es va posar en marxa. Poc menys de la meitat d’aquests usuaris estaven immersos en el programa l’any passat, un 2021 que amb diferència és l’any amb més demanda
L’increment hagut el darrer exercici tancat és pot deure a diferents factors. Però cal tenir en compte, especialment, dos elements. El 2020, al tomb de l’esclat de la pandèmia i el confinament obligat, hi va haver una explosió de casos de maltractaments. Això va comportar que l’any següent més homes intentessin posar remei al seu comportament a través de la rehabilitació que intenta oferir el ‘programa d’agressors’. Si el 2020 hi va haver més maltractes, és obvi que agafant el temps necessari per a qualsevol procés judicial, això comporta més derivacions al cap d’uns mesos.
I el treballador social coordinador del programa, Pol de Vilallonga, també explica que s’han fet “diferents formacions a la Justícia, en sectors jurisdiccionals, i entenc que a poc a poc més operadors coneixen l’existència del programa i de la seva utilitat”. De fet, són els usuaris “que vénen a través de la Batllia que tenen una assistència més regular”. Evidentment, saben què s’hi juguen. Amb tot, recorda Vilallonga, dels deu casos que van arribar al programa el 2021 via sentència, dos dels condemnats no han assistit “i així s’ha comunicat a la Batllia”.
En un parell de casos més, l’agressor ha tornat amb la víctima i la parella va decidir marxar del Principat. També en aquestes ocasions s’informa als tribunals. Però més enllà de les comunicacions que hi hagi entre jurisdiccions, els especialistes del programa -el formen un treballador social i un psicòleg- ja no en poden fer cap seguiment. Si des del 2018 han rebut 18 casos derivats de resolucions judicials, n’hi ha 67 més que han arribat al programa per altres vies. Hi ha un nucli destacat que arriben derivats d’altres serveis dependents del ministeri d’Afers Socials i d’atenció primària.
“També hi ha una part important” dels usuaris del programa que hi han anat a parar de forma voluntària. Aquesta voluntarietat, però, cal agafar-la en certa manera amb pinces en algunes ocasions atès que en algunes ocasions la parella imposa l’assistència al programa com a condició per mantenir la relació. Aquells homes que acudeixen al servei derivats d’alguna institució són els que amb més assiduïtat acudeixen a les formacions proposades.
EL TREBALL
“Els que vénen a través de la Batllia són aquells en què la violència ha sigut més explícita. Normalment hi ha hagut violència física o sexual i per sort o per desgràcia és més complicat d’afrontar. El treball ens porta molt més temps i el primer que s’ha de fer és enfocar tota la feina cap al reconeixement del delicte”, explica De Vilallonga. “Quan arriba el cas”, les derivacions procedents de la Justícia, vol dir el treballador social, “hi ha un risc més elevat per a la víctima”. Entre altres coses perquè els agressors “valoren revenjar-se de la víctima”.
“Mai no es pot considerar que una persona està recuperada. Hi ha un tema de valors, de comportament. El treball de desconstrucció ha de seguir. Per a molts serà un procés que durarà tota la vida”
En el marc del programa s’intenten fer un mínim de 27 sessions. Però tot depèn de la disponibilitat de l’usuari. Solen ser cites d’una hora, d’hora i mitja i fins i tot de dues. Els responsables del programa solen convocar un cop cada dues setmanes, fet que comporta que el programa es pugui allargar entre un i dos anys. I a partir d’aquí… “malauradament no podem donar una continuïtat eterna, però sí que intentem de fer un seguiment posterior. Mirem d’estar pendents”, exposa el responsable del programa. I és que “en determinats casos” aquesta formació, aquest ‘reciclatge’ “s’hauria de fer tota la vida”.
“Els que vénen voluntaris són més fàcils de treballs perquè ells ja reconeixen que tenen una conducta amb la qual no volen conviure. Però es desvinculen abans i no acaben el programa amb tots els seus mòduls. Fan una desvinculació progressiva”, explica el responsable de coordinar l’activitat de reeducació, que hi afegeix que “els que vénen d’altres serveis s’assimilen més als condemnats i la seva assistència sol ser més perllongada”. Amb tot, aquest treballador social té clar que “mai no es pot considerar que una persona està recuperada. Hi ha un tema de valors, de comportament. El treball de desconstrucció ha de seguir. Per a molts serà un procés que durarà tota la vida”.
PERFIL I TEMÀTICA
Pol de Vilallonga reconeix que “hi ha usuaris que han reincidit”, però “llavors ja entren en el circuit de la condemna ferma” i tot sovint en perden la pista. Els reincidents, en principi, acaben complint reclusió al centre penitenciari. Si se li demana al responsable del programa d’atenció per a la promoció de relacions no violentes pel perfil de l’usuari, de l’agressor, la resposta és no. Que no hi ha un perfil concret. “Tenim homes de totes les edats, des dels 16 anys als 70 anys. I de totes les classes socials.” I si en el sentit global no hi ha un perfil concret, sí que 2certs perfils van lligats a una certa violència concreta”. Per exemple, una persona amb una formació més baixa, més bàsica, usa abans la violència física que un altre.
Ara, el que es dóna en tots els casos, sigui quina sigui la condició econòmica, social o acadèmica, són “molts errors de comunicació. No saben comunicar-se”. S’entén, òbviament, que és en el marc de la parella. La comunicació i el fet de poder teixir un cercle d’amistats sincer i durador facilita prevenir recaigudes i reintegrar-se en un entorn que, a priori, hauria de ser més sa del que tenien abans d’arribar al programa.
Un programa que treballa “molt la història relacional de la persona. Els valors, el comportament, l’assumpció de responsabilitats i els mecanismes de defensa. Treballem molt el control i les relacions de poder”, indica De Vilallonga, que afegeix que es fa molt incís en l’expressió de les emocions (i el control de les mateixes) per evitar reaccions d’ira. S’ha de fer un treball amb perspectiva de gènere i “reconèixer la dona com un igual” alhora que es mira de “desconstruir les idees de supremacia”. També cal educar en el respecte a la diversitat per evitar conductes homòfobes o racista que sovint es donen en aquesta tipologia d’agressors.
Comentaris (1)