De fet, l’edifici serà el més car de tots els que acabarà adquirint el Govern. Fins ara, les operacions d’import més elevat eren les de l’hotel Hermus, a Encamp (3,15 milions) i l’Arbella, a Ordino (3,5). L’antic Àrtic costarà 9,199 milions, segons ha pogut saber Altaveu. Es tracta d’una xifra inferior a la que va donar la taxació que es va fer en el seu moment. Aquest informe marca un cost de 9,407 milions. L’oferta presentada per la propietat, per tant, va s a la baixa, tot respectant el que es marcava al plec de bases del concurs.
L’edifici, no es pot negar, està en una situació molt bona, en ple centre d’Andorra la Vella -just al costat de la Baixada del Molí-. A més, en aquest cas l’executiu rebrà l’edifici preparat per a l’ús que se li ha de donar La propietat s’ha fet càrrec de la seva reforma per canviar l’ús d’allotjament a un bloc plurifamiliar d’habitatges. En total, 26, amb una superfície aproximada de 60 metres quadrats cadascú. Des del Govern s’entén que es tracta d’una forma idònia per a diferents grups amb dificultats d’accés a l’habitatge, com poden ser joves o famílies monoparentals. A més, l’acabament de les obres està previst per a ben aviat: primer trimestre de l’any vinent. Per tant, seria el primer edifici a estar disponible.
L’acord amb la propietat està tancat de fa dies. Faltava, però, tenir els diners per afrontar l’operació. I aquests sortiran del suplement de crèdit que haurà d’autoritzar en uns dies el Consell General. Fins llavors, per assegurar que l’immoble no es ven a cap altre possible postor, Govern va avançar una paga i senyal de 150.000 euros. Aquesta li dona de temps fins al 30 de setembre per formalitzar l’escriptura de compravenda. A partir de llavors, el propietari podrà tornar a disposar de l’immoble per vendre’l a qualsevol altra persona, això sí, retornant l’import avançat.
Pel que fa al pagament, no es farà de cop. El preu s’abonarà en tres anys. Aquest 2023, ja 1,5 milions. I, el 2024 i el 2025, dos terminis més de 3,775. D’aquesta forma, s’assumirà amb els plurianuals inclosos en el projecte de llei que autoritza el suplement de crèdit abans esmentat.
EL COST DE RIBASOL
Aquest text també ha de servir per finançar la compra dels dos blocs del complex Ribasol propietat del comú de la Massana. Aquests, cal recordar, no estan acabats. Segons ha pogut saber Altaveu, Govern i corporació parroquial van encomanar dos informes de taxació a pèrits. L’encarregada des de l’administració local va donar un resultat de 4,92 milions. La que es va fer des de l’executiu, de 6,083. Per tant, s’ha optat pel preu mitjà, 5,5, com ja es va explicar ara fa uns dies.
Igual que amb l’Àrtic, el conveni entre comú i Govern fixa com a límit el 30 de setembre per culminar l’operació i un pagament en dos anys: 3,5 ara i els 2 restants ja el 2024. Al llarg d’aquest mateix exercici, es preveu afrontar el pagament del gruix dels 5,14 milions que costarà l’acabament dels blocs.
Pel que fa a la resta d’edificis comprats o arrendats, com ja es va explicar caldria fer obres de rehabilitació per convertir-los en blocs de pisos que poder llogar. Es calcula que, en total, els treballs tindran un cost de 7,824 milions, dels quals 2,529 ja computarien aquest 2023 per poder arrancar els respectius projectes. 806.000 euros més s’hauran de destinar als estudis previs per veure les reformes a fer i com tirar-les endavant.
Per altra banda, el suplement de crèdit també incorpora un canvi al pressupost, per marcar el compromís de pagament al llarg de les pròximes dècades dels quatre immobles que no s’han comprat per sí arrendat. Aquest 2023 es pagaran ja 85.800 euros -cal tenir en compte que el contracte no abasta tot l’exercici-. El primer any de pagament complet serà el 2024, amb 178.294 euros, una xifra que anirà en augment en funció de l’IPC, fins a 232.553 euros el 2052. Hi ha tres edificis que finalitzen el contracte el 2053. El darrer, a Sant Julià, segueix fins al 2073. En total, el cost per a Govern serà de 6,31 milions.
L’aprovació del suplement de crèdit suposa saltar-se un dels paràmetres marcats a la Llei de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal. Així, se supera la regla de despesa corrent o de funcionament. Aquesta no pot créixer d’un pressupost a l’altre més del que ho faci el PIB. Enguany, la previsió és del 4,5%. En canvi, si s’aprova el crèdit ho faria un 15,20%. També succeeix amb un altre paràmetre: el pes de la imposició directa. Tot i això, l’informe de la intervenció general és favorable sense haver d’elaborar cap pla d’equilibri financer.
Comentaris (28)