Així ho han donat a conèixer aquest dijous la secretària d’Estat d’Igualtat i Participació Ciutadana, Mariona Cadena; i la cap d’àrea de Polítiques d’Igualtat, Mireia Porras. Les dades s’han fet públiques coincidint amb el fet que, aquest dissabte -25 de novembre- se celebra el Dia Internacional per l’eliminació de la Violència envers les dones. Una xacra que, queda clar, vistes les xifres està lluny d’erradicar al país. El nombre de dones que demanen suport al servei és encara molt elevat.
Entre gener i octubre, ja són 261 les persones que han necessitat l’ajuda perquè les seves parelles exerceixen diferents tipus de violència contra elles. En tots els casos, com a mínim, psicològica; però després hi ha situacions encara més perilloses, com maltractaments físics (142), ambiental -per exemple trencar material a la llar- (120) o sexual (56). Des del departament s’ha posat en relleu l’existència també de 45 casos de violència vicària. És a dir, que el maltractament es fa a través dels fills en comú, incloent-hi agressions directes als menors.
Dels 261 casos, 120 són de dones que han recorregut per primer cop al servei. També hi ha 59 persones que han tornat a sol·licitar aquest suport, que ja havien tingut temps enrere i que havien deixat d’acudir-hi. Per últim, hi ha 82 accions que continuen de l’any passat.
Des de l’àrea de Polítiques d’Igualtat, però, s’ha volgut relativitzar la petita davallada amb què, tot sembla indicar, acabarà l’any. Entenen que “no és una variació significativa”. I, per tant, ha advertit Porras, “no podem dir que els casos estiguin baixant”. I alerta que “si comparem també les dades d’altres països, allà no ho fan i nosaltres hi estem a la par”. Així doncs, res d’abaixar la guàrdia. Al contrari, cal continuar treballant, tant a l’hora de millorar els mecanismes d’atenció a les víctimes com en la prevenció.
Des de Govern també es mira amb lupa la dada de dones que tornen al servei. No és estrany, avisen. Al contrari, “El fet de demanar ajuda en un moment donat però després reprendre la relació i acabar tornant al servei és una característica de la violència de gènere”, ha indicat Porras. Un “cicle” al final del qual “moltes dones acaben veuen que no és sana, que continua sent violenta i retornen al servei”. Es considera que “és difícil evitar-ho” i que la clau és “donar-los sempre el missatge que les portes estan obertes i que no les hem de culpabilitzar”.
Porras ha posat en relleu que només quatre de cada deu dones ateses han acabat presentant denúncia a la policia o la Justícia pels fets dels quals han estat víctimes. “És molt complicat fer-ho. És la teva parella o el teu marit, no pas algú desconegut”, ha demarcat la cap d’àrea que, però, posa en relleu que també el procediment posterior “és llarg i feixuc”.
Per això, des de l’àrea es creu que cal “treballar amb el tema de la formació, a policia, a Batllia, a fiscalia”. Cal, ha indicat Porras, que “quan la dona denunciï, des del principi fins al final, es trobi amb professionals que saben de violència de gènere, que estan motivats, i que no es trobi amb una revictimitzaicó o males pràctiques”, ja que “això fa que moltes, escolta altres casos, es frenin”. També ha posat en relleu que “elles han d’entendre la importància de denunciar, però ho han de fer per voluntat pròpia, ha de ser la seva decisió”.
Pel que fa al perfil de les dones maltractes que demanen suport del servei, l’edat més habitual és al que va entre els 28 i els 51 anys. En una primera franja, fins als 39, es troben el 33% dels casos; en la segona, el 33%. I també es considera “preocupant” el fet que un 16% de les víctimes ateses tenen entre 18 i 27 anys. Fins i tot, un 10% de casos amb menors implicades. Això fa essencial que s’actuï també en l’àmbit de sensibilització entre els adolescents, però la tasca, adverteix Porras, no és senzilla.
“HI ha moltes accions en contra de la violència, però també altres que l’afavoreixen o també la desigualtat”, ha comentat. S’ha referit a “pel·lícules, sèries o cançons” però també a “gent que es fa famosa violentant a altres persones”. I, també, la pornografia. Això provoca que, a vegades, en xerrades amb joves “ens trobem amb moltes reticències” perquè hi ha “interioritzades idees pròpies del masclisme”. Es tracta, d’un “moviment que ve del masclisme, de no voler perdre el favoritisme que tenien i que treu idees en contra que existeixi la violència de gènere”. Davant d’això, toca “una feina de picar pedra” que també és necessària davant moltes persones adultes i, fins i tot, professionals.
Comentaris (2)