Així queda patent en la memòria econòmica que acompanya el projecte de llei enviat pel Govern al Consell General, document al qual ha tingut accés Altaveu. La despesa total es divideix en dos grans blocs. Per una banda, el que suposaria l’estructura de funcionament, que ascendeix a uns 48.000 euros.
Segons les previsions del Govern, el director de l’organisme cobraria 41.723,89 euros cada any i seria un dels set treballadors que tindria l’entitat
Entre aquests conceptes, hi figuraria el lloguer de les dependències on s’ubicaria físicament el servei, que ascendiria, segons els càlculs de l’executiu, a 15.600 euros anuals. També hi ha els subministraments com la llum (3.544,46) o el telèfon (3.544,64). Una altra part important de despesa s’aniria en la contractació d’assessoraments. La previsió marcada és de 10.000 euros.
Tot i això, aquesta xifra és molt aproximativa i podria acabar sent superior. I és que el document indica que hi ha “funcions i competències” de l’institut sobre les quals no s’ha calculat quin podria ser el cost anual, ja que “es preveuran als pressupostos de l’exercici corresponent”. Tampoc hi ha cap estimació del que podria suposar el programa de gestió de dades que, principalment, ha de servir per recollir la informació estadística sobre els contractes de lloguer.
En canvi, sí que es considera ben dimensionat el cost que suposaria el personal de l’ens: 219.811,43 euros l’any. La memòria indica que serien necessaris, almenys d’inici, set empleats. Un d’ells, el director, amb un salari estimat, comptant CASS, de 41.723,89 euros anuals. També es contractarien un arquitecte, un jurista, un treballador social i un economista, cadascú d’ells amb una remuneració de 33.993,63 euros per exercici. Per últim, hi hauria dos empleats més: un tècnic administratiu (22.016,30 euros anuals) i un administratiu (20.096,72).
Tot i això, en el document s’assegura que “aquest càlcul no implica que tot el cost l’hagi d’assumir l’Institut Nacional de l’Habitatge”. Així, s’explica que “encara que com a primera aproximació s’han definit els professionals a dedicació plena i dependents pressupostàriament, no necessàriament se’ls agafaria de seguida. Al contrari, “amb una voluntat d’eficiència, com a mínim en els primers exercicis els recursos podrien ser compartits amb l’administració genera” fent “els convenis que siguin oportuns”.
Comentaris (12)