L’increment de notificacions o d’expedients va vinculat al fet que “s’han modificat els protocols per la detecció de la situació de vulnerabilitat dels infants” i “això ens ha permès detectar casos en edats més primerenques”, ha exposat la ministra d’Afers Socials, Trini Marín, que juntament amb la directora del departament, Laura Mas, han ressaltat el fet que com més aviat s’actua, més fàcil és reconduir les situacions. I això és el que permet dir que els casos detectats o notificats no són necessàriament tant greus com havien pogut ser. “La gent el que fa és denunciar més” perquè en alguns protocols concrets ara no són únicament els professionals els que poden fer el crit d’alerta. També és la ciutadania qui pot notificar situacions de risc social en què aparentment es pugui trobar un infant o un adolescent.
Aquesta generalitat, però, no es pot aplicar estrictament a l’activació del denominat PAI, que comporta la intervenció immediata de la policia i la judicialització de tots els casos que s’activen. Així, durant el 2024 es van instruir dinou nous expedients sobre presumptes abusos sexuals a menors (quan el 2023 havien estat vuit) i cinc expedients de presumpte episodi de maltractament físic agut (l'any anterior havien estat sis). En aquestes ocasions sí que es tracten de situacions greus. Segons les dades presentades aquest migdia per les responsables del departament (a banda de Marín i Mas hi havia la secretària d’Estat d’Afers Socials, Ester Cervós), quinze dels casos activats es van donar dins mateix de l’entorn familiar i els nou restants va tenir lloc al marge de dit entorn.
En la immensa majoria dels casos (21 de 24), l’autoritat judicial va ordenar preconstituir la prova. És a dir, activar el mecanisme que permet agafar el parer de les víctimes amb el suport psicològic necessari i amb totes les garanties de defensa escaients per al suposat agressor per tal que l’afectat ja no hagi de tornar a declarar més en tot el procés i, per tant, que no se la revictimitzi. L’alerta originària dels PAI la sol donar, directament o indirectament, el menor si és adolescent. I en altres casos, depèn si les situacions de violència es donen dins el nucli familiar o fora.
MÉS NOTIFICACIONS
Les responsables d’Afers Socials han subratllat el fet que els canvis en els protocols, que van facilitar que la ciutadania denunciés casos de manera anònima sigui a través de la web o del telèfon 175, ha facilitat que es detectin més casos. En aquest sentit, la directora d’Infància i Adolescència ha subratllat el fet que “treballar per l’educació” de la ciutadania fa que “finalment els casos s’incrementen" però que això està permetent una actuació primerenca i en moltes ocasions reconduir la situació, ja que ha emfasitzat que el treball es pot fer llavors “millor” amb la família.
El 2024 es van obrir 85 nous expedients per part de servei especialitzat d’atenció a la infància i adolescència amb un augment del 25% respecte l’any anterior. En canvi, les famílies i infants tractats es van mantenir en un nombre molt estable. En total es va atendre 246 famílies i 342 menors
El 2024 es van obrir 85 nous expedients per part de servei especialitzat d’atenció a la infància i adolescència (SEAIA) amb un augment del 25% respecte l’any anterior. En canvi, les famílies i infants tractats es van mantenir en un nombre molt estable. En total es va atendre 246 famílies i 342 menors. Un 39% han estat derivats d’altres departaments d’Afers Socials; un 33% del protocol de notificació i actuació social de les situacions de risc dels infants i els adolescents (PAS), el 10% de la Batllia i un 3% per altres vies. Respecte a la població total d’infants i adolescents residents a Andorra, el SEAIA intervé prop del 2,74%.
Una altra dada de les presentades per Marín, Mas i Cervós posa en relleu que durant el 2024 s’ha finalitzat la intervenció prop de 63 nuclis familiars, el 33% dels quals perquè el cas s’ha reconduït i un 18% perquè la valoració inicial ha resultat negativa. Respecte a la totalitat dels infants i adolescents atesos cal observar com la franja d’edat dels onze als quinze anys és la més atesa. Aquesta dada va enllaçada amb la tipologia de situació detectada en la qual en el 13% s’ha categoritzat que era l’adolescent amb conductes de risc.
En els darrers anys continua predominant la negligència com a tipus de maltractament exercit dels progenitors vers els menors amb un 39%, seguit de l’incapacitat parental amb un 15%. En relació amb el 2023 s’ha detectat una disminució dels adolescents que presenten una situació de risc (23%). Quant a les mesures de protecció activades, cal destacar que divuit menors van ser derivats al centre residencial d’acció educativa (CRAE); cinc es van derivar a centres terapèutics; cinc al centre residencial d’educació intensiva (CREI); un va ser acollit per una família extensa o aliena i altres nou van canviar de custòdia amb l’altre progenitor.
En el cas concret del protocol d’actuació social (PAS), Mas ha valorat que durant el 2024, s’han activat 143 notificacions per part de professionals i 33 notificacions per part de la ciutadania, per tant, s’han efectuat en total, 176 notificacions, mentre que l’any 2023 es van fer un total de 112 notificacions, per tant, hi ha hagut un augment del 27,68%, una qüestió que la directora ha valorat positivament atès que significa que la ciutadania i els professionals són cada vegada “més conscients de la notificació de les situacions de risc”.
Comentaris (7)