Cal recordar que, en el pressupost ja incloïa una primera taula de revalorització que fixava diferents trams en funció del salari mínim. Si la pensió era inferior a aquest indicador, s’incrementava dues vegades l’IPC. Si anava entre el sou mínim i dues vegades l’indicador, només l’IPC. Si anava entre dues i tres vegades, l’augment era del 0,25% de l’IPC i, finalment, a partir dels tres cops, es congelava la prestació. En el treball en comissió, es va introduir un afegit per evitar que les pensions que es trobaven prop dels llindars poguessin patir disfuncions. “Per mitigar l’efecte llindar”, ha recordat el ministre de Finances, Ramon Lladós.
La realitat, però, ha evidenciat que aquest afegit no està funcionant de forma correcta. Que s’està generant “un efecte indesitjat”. Bàsicament perquè la CASS no estaria interpretant el text de la forma que havien pensat els grups -Concòrdia i la majoria- que van negociar l’esmena. I això està afectant 107 pensionistes. Segons Lladós, això suposa una mitjana de 22 euros per cada prestació afectada.
L’alerta l’ha posat sobre la taula, via pregunta en sessió de control, la consellera general del Partit Socialdemòcrata Judith Casal. Així, ha explicat que a la formació li ha arribat, com a mínim, el cas d’una persona a qui se li ha apujat la pensió només un 0,35% quan el que li tocaria segons la intenció de l’esmena era un 2,35%. I això, ha apuntat, “suposa 50 euros mensuals, que per a una persona gran pot ser molt”. I és aquí on ha deixat clar que el problema “és una mala interpretació de la CASS”.
Per això, ja s’està buscant com resoldre tot plegat. Tant els mateixos Lladós i Casal com els presidents dels grups demòcrata i de Concòrdia, Jordi Jordana i Cerni Escalé, han explicat que s’està treballant per buscar una solució que, tot fa pensar, passaria per un canvi en la llei que eviti “dubtes d’interpretació” en la disposició pressupostària que marcava l’increment de les pensions. “Cal fer esforços perquè la normativa no sigui interpretable”, ha apuntat el ministre, mentre que Casal ha indicat que la voluntat és “convenir entre tots quina és la millor fórmula per esmenar-ho en el menor termini possible”. La socialdemòcrata, però no s’ha estat de llançar un dard a la CASS, tot recordant que, en cas de dubte, el que hauria de prevaldre és la interpretació més favorable a l’administrat.
ARXIUS A L’ESTRANGER
A preguntes de la també socialdemòcrata Susanna Vela, la ministra d’Exteriors, Imma Tor, ha desgranat l’estat en què es troben les diferents negociacions per poder accedir a la documentació sobre Andorra o andorrana que es troba en alguns arxius a l’estranger. En aquest sentit, s’ha apuntat que la voluntat és garantir l’accés a còpies digitalitzades i que a les converses amb Espanya i França ara se sumen les encetades amb el Vaticà i amb el bisbat d’Urgell, en aquest darrer pels papers de la delegació permanent del Copríncep episcopal i la vegueria.
Per la seva banda, Vela ha insistit que aquesta documentació “té un valor indiscutible i és essencial que es compleixi la Llei del patrimoni que ens diu que l’hem de recuperar perquè sempre ha estat andorrana”. Sobre la que es troba en possessió de la Mitra, ha posat en relleu que “no és eclesiàstica, sinó de caràcter polític”.
Comentaris (11)