Dues de cada tres famílies destinen més d’un 30% dels ingressos al lloguer del pis

El Raonador, en el seu informe del 2020, remarca que la majoria de llars en règim d’arrendament superen la renda recomanada per garantir un bon nivell de vida i alerta que cal mantenir la congelació durant més temps

Marc Vila durant una compareixença al Consell General.
Marc Vila durant una compareixença al Consell General. Toni Solanelles

L’habitatge continua sent un dels afers que més feina genera al Raonador del Ciutadà. Així es constata en el nou informe sobre l’activitat que la institució ha fet arribar al Consell General. Entre els continguts del document, hi figura una enquesta feta entre les persones que havien presentat alguna queixa vinculada a aquest àmbit. I un dels detalls significatius és el fet que dos de cada tres dels sondejats que han respost admeten pagar pel lloguer més del 30% dels ingressos familiars, que és el límit habitualment recomanat.

L’informe, que ha estat admès a tràmit aquest dimecres perquè pugui ser analitzat i valorat pels consellers generals, avalua l’activitat de la institució al llarg del 2020, un any marcat, lògicament, per l’esclat de la pandèmia. I el Raonador deixa clar que ni tan sols aquesta situació ha fet disminuir la inquietud que per moltes persones suposa el fet de tenir un casa digna on poder viure.

Les rescissions dels contractes suposen el 44% de les consultes sobre habitatge rebudes per la institució, que també aborda probleems vinculats al pagament dels consums o a la pujada del cost del lloguer

Per això, es posa en relleu que “la problemàtica per poder accedir a un habitatge de lloguer a un preu raonable continua sent un dels principals neguits de les persones que ens consulten”. I, en aquest sentit, el Raonador és contundent: “Per aquest motiu, insistim en la necessitat de mantenir mesures com la congelació dels lloguers fins que les altres iniciatives de caire estructural impulsades per la Taula de l’Habitatge i el futur funcionament de l’Institut de l’Habitatge, estiguin plenament implementades i siguin efectives”.

Al llarg del 2020, la institució, que encapçala Marc Vila, va atendre fins a 386 expedients, 10 més que el 2019. D’aquests, fins a 126 estaven vinculats a l’àmbit de l’habitatge. Entre les persones que van acudir al Raonador, s’ha impulsat una enquesta per “disposar de dades actualitzades que ajudin a dibuixar un escenari més precís que ajudi a trobar les solucions més pertinents a un problema que -a data d’avui- preocupa la ciutadania”.

Les preguntes del sondeig feien referència, per exemple, a aspectes com ara el preu del lloguer, si es convivia o no amb algun animal de companyia o la superfície dels pisos. Sobre la renda que es paga, només el 33% dels que han contestat indicaven que era inferior al 30% dels ingressos de la unitat familiar. Aquest límit seria el màxim recomanat segons els experts. En canvi, per a un 43%, el lloguer suposa entre el 30 i el 50% dels seus ingressos i un de cada quatre indicava que es deixa més de la meitat de les rendes que entren a casa.

El Raonador lamenta les dificultats que van tenir molts temporers argentins la primavera del 2020 per poder recuperar el dipòsit que havien donat pel lloguer del pis on havien viscut tot l’hivern

Pel que fa als motius pels quals acudeixen al Raonador, un 44% ho fan pels dubtes amb la rescissió del contracte. Altres problemes també indicats són les diferències amb el cobrament dels consums, com ara amb la calefacció (12%), l’increment de preus (12%) o el retorn del dipòsit (7%).

Justament, aquesta darrera problemàtica va generar una feina important al Raonador arran de l’esclat de la pandèmia. En l’informe explica, en referència als temporers argentins, que “una de les situacions en què ens vam trobar va ser que, havent contractat, a través d’immobiliàries o particulars, el lloguer d’una vivenda per la temporada, es veien en l’obligació d’haver de rescindir el contracte signat abans del termini estipulat, per poder retornar al seu país d’origen, i no se’ls retornava el dipòsit i se’ls obligava a abonar la totalitat de la renda acordada pel termini pactat”. Així, es va “valorar cada una de les situacions i casuístiques de les parts i es va dialogar entre els afectats podent arribar a un acord satisfactori, solucionant el conflicte”. La institució també recorda que va haver d’actuar “davant la dificultat afegida que molts d’ells van tenir en ser no ser efectiu el seu contracte de treball, degut al tancament de les estacions d’esquí, tot i que se’ls havia assegurat la seva contractació”. Per això, “es van efectuar les gestions escaients, arribant a un acord entre les parts afectades a fi de solucionar el problema”.

En el document, Vila també apunta que “durant aquest període hi ha hagut un augment de dossiers, i incidim, no per una mala administració, sinó pel fet que la ciutadania s’ha vist sotmesa a unes circumstàncies alienes i inesperades i que necessitaven un suport o possible assessorament davant la situació en què ens trobàvem”. Malgrat això, vol “deixar constància que “les administracions públiques han sabut (en general) avançar-se i donar resposta als neguits de la ciutadania amb iniciatives com la implementació dels ajuts a pares i mares amb fills confinats a càrrec, la generalització del teletreball en diversos àmbits laborals, els ERTOS -especialment en el sector serveis- i la congelació dels lloguers”.

Etiquetes

Comentaris (22)

Trending