Així, Farré posa en relleu que ha rebut quatre consultes durant el 2025 relatives al finançament públic de les tècniques de reproducció assistida. Al seu entendre, i un cop escoltats els assegurats, hi ha dubtes interpretatius sobre com s’estava aplicant i, per això, va analitzar la normativa. Així, constata que no es fixa expressament el termini dins del qual s’ha de dur els actes mèdics autoritzats. Des de la CASS es va informar que es dona un any, però això no queda consignat en cap reglament i, per això, el defensor de l’afiliat considera que caldria que es “comuniqui de forma clara i expressa als interessats”.

Els reemborsaments són el motiu principal de consultes al defensor de l’afiliat, seguits dels controls mèdics per les incapacitats temporals i les pensions d’invalidesa

També li genera dubtes el còmput i l’abast dels cicles finançats. Avisa que el redactat de la normativa no queda prou clar. Per això, “es considera adient, en virtut del principi de transparència i seguretat jurídica, que aquests criteris quedin expressament reflectits en les resolucions d’entesa prèvia o, si s’escau, que es valori traslladar aquesta qüestió al ministeri per analitzar una eventual revisió o aclariment normatiu”.

Farré també remarca un altre problema que li preocupa: el fet que alguns pensionistes d’invalidesa puguin quedar en situació de vulnerabilitat quan la prestació, en complir els 60 anys, passa a ser de jubilació. Això afecta persones que tenen un grau de discapacitat inferior al 60% segons la Comissió Nacional de Valoració (Conava) però que prèviament tenien reconeguda una pensió d’invalidesa per una pèrdua de capacitat de guany igual o superior al 60%. El defensor de l’afiliat posa en relleu que, un cop es fa el canvi, “estrictament queden fora dels requisits de qualsevol prestació social sigui en forma de complement no retributiu de la pensió o de les prestacions d’Afers Socials”.

Això suposa que aquests usuaris, fins que no compleixin els 65 anys, no puguin accedir alguns ajuts socials. Per tant, els podria suposar quedar-se amb “ingressos inferiors al llindar econòmic de cohesió social” i no hi ha cap prestació que cobreixi aquesta situació. Fins ara, ha detectat dos casos però avisa que aquesta xifra podria incrementar-se fins a la vintena i demana al consell d’administració que valori “eventualment si existeix una disfunció de coordinació entre els diferents sistemes de protecció social”.

El defensor també va rebre consultes sobre la interpretació del dret a la prestació de paternitat quan la mare no ha cotitzat prou per tenir dret a la baixa de maternitat. S’avisa que pot existir una confusió entre el “dret al descans laborals i el dret a percebre una prestació econòmica de la seguretat social”.

Farré també posa xifres a la seva activitat. Al llarg del 2025 ha tramitat 132 expedients i ha rebut 38 reclamacions, 100 demandes d’informació i 40 queixes. D’aquestes 14 han estat pel tracte rebut, 9 pel retard en les resolucions i 17 per manca d’informació. Els principals motius de les visites han estat problemes amb els reemborsaments (30), seguit dels controls mèdics per les baixes (22) i les pensions d’invalidesa (21).