Si una primera cosa es pot dir de l’acte és que ha aixecat interès. Molt. Com ha volgut destacar el presentador, el periodista d’RTVA Gabriel Fernández, feia molt de temps que la sala gran del centre de congressos d’Andorra la Vella no estava tan plena. S’ha quedat, ras i curt, petita. Sense cadires lliures i amb gent que s’ha hagut de quedar fora. Representants de diferents forces polítiques, tres ex caps de Govern (Marc Forné, Albert Pintat i Jaume Bartumeu) així com bona part del teixit econòmic, social i associatiu han estat presents per conèixer els detalls de l’acord.
Espot ha avançat que l’acord es defensarà no pas des de “la campanya de la por” sinó des de “l’optimisme”, explicant i fent pedagogia de tots els beneficis que suposarà per al Principat
Un document que, ha apuntat Espot està a punt de sortir del forn. Actualment, es troba en fase de “revisió jurídica”. A finals de mes es disposaria del text sencer en anglès. “Serà la versió autèntica, tancada i revisada”, ha explicat. A partir de llavors, hauran de fer-se les traduccions als diferents idiomes oficials comunitaris i, també, al català. I el cap de Govern ha deixat clar que “tothom el podrà consultar” i que es defensarà per tot el que pot suposar de positiu per a Andorra.
I es farà, ha volgut deixar clar, des d’un punt de vista “optimista”. No pas, ha garantit, fent una campanya de “la por” que, entén, no fa falta perquè l’acord ha de suposar un nombre d’avantatges molt important per a Andorra. Entre elles, les “portes que obre” en l’àmbit econòmic per diversificar el teixit productiu del país. “No podem seguir concentrats en el comerç, el turisme i la construcció. Hem de saber complementar-los per ser més resilients”, ha comentat, tot deixant clar que “no volem reduir-los sinó crear de nous, amb més valor afegit, que no siguin devoradors del territori i sí més sostenibles”. I això només serà possible “aconseguint l’equivalència tècnica i normativa que ens donarà l’acord d’associació”.
Durant la seva intervenció, Espot ha insistit en el fet que l’acord és la millor fórmula per aconseguir aquesta diversificació. “Ningú ha posat a la taula una alternativa que sigui millor”, ha assegurat. Al mateix temps, ha defensat novament que el fruit de la negociació és positiu en línies generals: “podem estar raonablement satisfets, per no dir molt”. I és que ha remarcat que el conveni “preserva tot el que és específic d’Andorra però ens obre les portes a moltes més oportunitats”.
Al llarg de l’acte, s’han volgut incidir en determinats punts que es consideren claus, com ara la política d’immigració, els avantatges que ha de suposar pel que fa a drets socials, les possibilitats que s’obren a empreses i estudiants o el fet que, com ha volgut destacar el secretari d’Estat, Landry Riba, “la nacionalitat andorrana quedarà al mateix nivell que l’europea”. I, com s’ha respost a una de les qüestions formulades des del públic, això suposarà, entre altres, avantatges a l’hora de fer cues als aeroports o quan es demani la residència en un país de la UE.
En un moment donat, s’ha volgut deixar clar que l’acte no era pas ni “d’un Govern” ni de cap partit polític. Per això, s’ha donat veu a representant de la resta de forces -amb excepció de Terceravia- que hi són representades al pacte d’Estat. Tots ells han volgut defensar el que suposa de positiu l’acord per al Principat. “És un bon acord que preserva les especificitats d’Andorra i ens dona un marc estable amb Europa”, ha volgut destacar el demòcrata Jordi Jordana mentre que, des del PS, Judith Casal ha posat el focus en el fet que “es milloren els drets dels treballadors i la competitivitat de les empreses; hi haurà millores per a la ciutadania com ara més protecció pels consumidors; i també la possibilitat real i en un termini breu de temps de diversificar l’economia”.
Des de Ciutadans Compromesos, Carles Naudi ha recordat que ell mateix, ara fa uns anys ,es mostrava escèptic amb l’acord d’associació. Ara, en canvi, el defensa a capa i espasa perquè “és bo per a Andorra i obre un nou marc d’oportunitats per a tota mena de persones i per diversificar l’economia”. Josep Roig, president de Progressistes-SDP, ha remarcat que “és una oportunitat crucial per empresaris i treballadors i obre noves perspectives en un marc econòmic ampli i potent”. Per últim, Judith Pallarés, d’Acció, ha deixat clar que “pot aportar beneficis i és estratègic per al nostre país”.
ELS DUBTES DEL PÚBLIC
L’acte s’ha tancat amb tota una sèrie de preguntes que s’han fet des del públic. Algunes de les qüestions han evidenciat que caldrà encara molta tasca pedagògica i de divulgació, ja que s’expressaven dubtes que, en certa forma, s’havien anat responent en actes davant la premsa dels darrers mesos. Ni a Espot ni a Riba els ha importat. Al contrari, ha estat una oportunitat per començar a esvair-los. Per exemple, s’ha demanat per la fiscalitat i si l’acord implicarà haver d’apujar impostos com ara l’IGI, fet que el cap de Govern ha negat amb rotunditat: “Si n’incrementem o n’abaixem algun serà decisió sobirana del Consell General”.
Un altre aspecte que s’ha demanat és pel risc que de fora vinguin treballadors i que puguin acabar expulsant els ja residents. Tant Riba com Espot, que ja havien desgranat aquesta qüestió durant les seves intervencions ha destacat el que es considera un èxit de la negociació: el manteniment del sistema de quotes, fins i tot amb xifres molt per sota de les obertes els darrers anys. “Podrem continuar tenint el control”, han assegurat.
Representant de Demòcrates, PS, Ciutadans Compromesos, Progressistes-SDP i Acció han tingut el seu moment per defensar el suport a l’acord, cadascú posant el focus en diferents àmbits com ara l’econòmic o el laboral, entre altres
També s’ha demanat per la targeta sanitària única i si això implicaria que molts europeus podrien venir al país a tractar-se. Riba ha deixat clar que això no passarà perquè l’atenció quedarà limitada, igual que quan algú d’Andorra estigui a l’exterior “a les urgències o les emergències”. Espot, de fet, ha destacat que “s’acabaran els volants de desplaçament perquè, vagis on vagis, et tractaran com a un ciutadà comunitari més”. Sobre la nacionalitat, aspecte que també s’ha posat sobre la taula des de les butaques del públic, s’ha assegurat que aquesta equiparació evitarà el que succeeix ara. Espot ha recordat que, ara, “molta gent opta per un altre passaport perquè amb l’andorrà té moltes dificultats per estudiar, treballar o desenvolupar el seu projecte empresarial a països europeus”. Això, ha afirmat, canviarà si s’accepta l’acord.
De fet, la darrera pregunta dels assistents ha estat, justament, per demanar quan serà aquesta consulta en la qual la ciutadania haurà de validar el conveni. El màxim responsable de l’executiu ha explicat que caldrà esperar que el nou parlament i el nou consell que surti de les eleccions europees de l’1 de juny el validi. Llavors, es convocarà el referèndum, durant els primers mesos del 2025. Fins llavors, molta feina a fer per convèncer.
VALORACIÓ DE L’ACTE
Des del Govern s’ha expressat una plena satisfacció per com s’havia desenvolupat l’acte. En declaracions als periodistes, Espot ha recordat que han omplert una sala amb 1.000 seients i que “hi havia gent que s’ha quedat fora”. Justament per això, no es descarta plantejar una repetició per a aquells que no han pogut assistir. “Queda clar que s’entén la importància i la transcendència de l’acord però també que es té confiança en nosaltres i en els partits del pacte d’Estat perquè se’ns ha vingut a escoltar”, ha avaluat el mandatari, que també ha considerat que “hem pogut respondre als dubtes que se’ns ha plantejat i ho continuarem fent al llarg del pròxim any”. Tot amb una fita al cap: “arribar al referèndum amb la ciutadania ben informada”.
Sobre el personal que serà necessari per poder implementar l’acord, Espot ha parlat de 26 contractacions. Algunes d’elles, ha explicat, ja estan pressupostades però no s’activaran fins a un hipotètic sí en la consulta prevista per a inicis del 2025. També ha reconegut que, si bé l’acord donarà oportunitats de diversificar l’economia, també dependrà del saber fer d’Andorra. El conveni, ha apuntat, “no és la solució o la panacea sinó un instrument; nosaltres hem de tenir la capacitat de saber aprofitar-lo, escollint bé quins sectors podem desenvolupar al país”.
Comentaris (56)