L’executiu és conscient que la necessitat de mantenir en molts aspectes i tant com es pugui l’actual ‘statu quo’ andorrà topa frontalment amb els principis rectors de la Unió Europea en moltes matèries i en els criteris que imposen sense dubtes els tecnòcrates de Brussel·les. I a la Unió, els tècnics hi manen i molt. Només la benevolència dels actors polítics podria aconseguir donar peixet al Principat. D’aquí la trobada telemàtica amb el president del Consell Europeu, Charles Michel, per explorar quina possibilitat hi ha que les especificitats que demana Andorra puguin ser ateses ni que sigui transitòriament. Vaja, poder posar un pegat per salvar l’embat inicial i l’exercici polític governamental.
Perquè els temors a les imposicions que suposa el capítol de la lliure circulació de persones que estableix Europa són molt grans com van quedar reflectits en la darrera trobada mantinguda entre diversos actors socials i econòmics i coordinada per la secretaria d’Estat d’Afers Europeus. Hi ha un seguit de punts que es voldrien fer valdre perquè des del punt de vista andorrà són clau per al manteniment de la idiosincràsia del país i fins i tot del seu ordre econòmic. Però topen i molt, en molts casos, amb el que UE imposa. I si el Regne Unit ha perdut moltes plomes en l’establiment d’un acord amb Brussel·les, Andorra difícilment se’n salvarà més bé.
De la reunió d’actors econòmics i socials en van sortir especialment sis punts que es considera que s’haurien de defensar a capa i a espasa. Alguns ja els va apuntar l’Altaveu i fins i tot els va reconèixer en declaracions a aquest mitjà el secretari d’Estat Landry Riba. D’altres són més ‘nous’ però no menys importants. Així, per exemple, “es comparteix la necessitat de consolidar el model de protecció social andorrà, amb especial atenció a l’impacte de la lliure circulació de persones sobre la CASS”.
“Es comparteix la necessitat de consolidar el model de protecció social andorrà, amb especial atenció a l’impacte de la lliure circulació de persones sobre la CASS”
També es constata entre els agents socioeconòmics del Principat la necessitat de continuar prioritzant espanyols, francesos i portuguesos fins i tot una vegada hi hagi l’acord d’associació, un fet que sembla del tot discriminatori si es pacta amb el conjunt de la UE. Però la voluntat és aconseguir “l’extensió, al final del període transitori previ a l’inici de l’adaptació sectorial, del tractament preferent en matèria d’immigració del que beneficien avui espanyols, francesos i portuguesos, a la resta de nacionals de la UE”. També hi ha, i això ho va apuntar Riba, un ampli consens “sobre la necessitat que l’adaptació sectorial en matèria de Lliure circulació de persones, seguint el model negociat en el seu dia per Liechtenstein, sigui perdurable en el temps subjecta a revisions”.
I tres elements més segons les conclusions sintètiques al tomb de la trobada mantinguda fa uns dies: “Es constata un consens general entorn a la necessitat de seguir controlant els fluxos migratoris i de mantenir el vincle entre residència i treball. Alineament general doncs sobre la proposta d’adaptació sectorial que preveu el manteniment de les autoritzacions prèvies com a element constituïu del dret de residència, i de les quotes d’immigració, tot demanant des d’una part de l’audiència certa prudència respecte a l’abandó (al final del període transitori previ a l’inici de l’adaptació sectorial) de la quota de fronterers”.
La voluntat-necessitat de mantenir els foragitaments preventius s’oculta sota el següent concepte: “Es constata un consens general sobre la necessitat de defensar la noció andorrana de l’ordre i de la seguretat públics, tot incorporant noves garanties procedimentals.” Finalment, també s’observa “la necessitat de modelitzar certs impactes per tal de determinar la posició interna de negociació en matèria de reagrupament familiar, de requisit de salut pública, i de residència permanent desprès de 5 anys de residència ininterrompuda, identificant els elements en què es podria cedir durant la negociació”.
En definitiva, que hi ha sobre la taula andorrana de la negociació un ‘pollastre’ que fa por. I un convenciment més aviat baix que es puguin perdre poques plomes acudint a Europa. De fet, hores d’ara es pretén salvar alguna ploma més que no perdre’n gaires. La UE exigeix i imposa. I pocs vestits a mida està disposada a fer. D’aquí que, en certa manera, el Govern hagi encetat una roda de contactes polítics. Que ve a ser l’equivalent de començar a pidolar caritat geopolítica.
Comentaris (14)