La posició andorrana sobre els serveis de telecomunicació és una de les qüestions que s’han analitzat durant la reunió que s’ha fet aquest dimarts de seguiment de les negociacions amb Brussel·les. A la reunió d’aquest dimarts hi han pres part els grups parlamentaris Demòcrata, Ciutadans Compromesos, Socialdemòcrata, i el conseller no adscrit (Liberals d’Andorra); i els partits Socialdemocràcia i Progrés, Acció i Unió Laurediana (UL). També s’ha analitzat el posicionament andorrà sobre lliure circulació de persones. Els documents de posició els ha de defensar la delegació andorrana en les pròximes rondes de negociació amb la UE.
La trobada també ha permès compartir l’agenda de negociació d’aquesta tardor que s’inicia aquest mateix dimecres amb el desplaçament del cap de Govern a Brussel·les per reunir-se amb el vicepresident executiu de la Comissió Europea, Maroš Šefčovič. La delegació andorrana també comptarà amb la participació del secretari d’Estat per a les relacions amb la Unió Europea, Landry Riba. Davant Šefčovič -en la tercera trobada entre aquest mandatari europeu i Espot- el cap de Govern té un encàrrec especial, atès que els membres del pacte li han demanat explícitament al màxim mandatari executiu que traslladi a la Comissió Europea la “perplexitat” que han generat les missives dels reguladors financers europeus.
ADVERTÈNCIES DELS REGULADORS
Les cartes dels reguladors han estat alguns dels documents que s’han analitzat durant la reunió d’aquest matí. Els assistents a la reunió consideren que Andorra, o almenys així ho ha dit per exemple el conseller general liberal Víctor Pintos, ha fet bona part dels deures que els reguladors financers exigeixen. I no entenen les ‘acusacions’ fetes ni el fet que la Comissió Europea no digués res de les missives en la darrera reunió amb la delegació negociadora andorrana. Llavors, els documents ja els havien estat tramesos.
Més enllà de la perplexitat, també hi ha la voluntat d’esperar a la posició de la Comissió Europea en relació amb els serveis financers per saber realment l’abast que poden tenir les comunicacions dels reguladors i l’afectació que realment tinguin en el Principat. En aquest sentit, la presidenta del grup parlamentari socialdemòcrata, Judith Salazar, ha indicat que “no és útil fer política ficció” i cal esperar el “punt de sortida” de la Comissió Europea per veure quin cabal s’hauria de reprendre i si “s’han anat fent els deures des de l’acord monetari”.
Espot té clar que ha de defensar la reputació del Principat. I així li ho han transmès els representants de les formacions presents a la reunió. També s’encarregarà al director general de l’Autoritat Financera Andorrana (AFA), David Cerqueda, segons que ha precisat el president del grup demòcrata, Jordi Jordana, que contacti amb els seus homòlegs europeus i els expliqui la situació andorrana alhora que demani quines són, eventualment, les mancances que han detectat estrictament a Andorra, al marge de San Marino o Mònaco. “Volem saber què ens falta”, ha indicat Jordana.
ELS DOCUMENTS DE POSICIÓ
Fonts del pacte d’Estat han explicat que a nivell de lliure circulació de persones, Andorra planteja un sistema de quotes d’immigració similar a l’actual, amb immigrants actius (que serien els assalariats), no actius (que inclourien tota la divisió dels actuals residents passius i assimilats) i temporers, que serien aquells immigrants que vénen al Principat per menys d’un any. El nombre de quotes a atorgar sortiria d’un percentatge, que s’ha d’establir, referent a la mitjana d’autoritzacions concedides els cinc anys previs.
S’estan acabant de perfilar els mecanismes de control dels antecedents penals, que mai no pot ser sistemàtic. Així, d’una banda es pretén poder reclamar una declaració jurada de la persona o persones que es vulguin establir a residir i treballar al Principat. Alhora, es considera possible, i ja hi hauria algun antecedent, que per a sectors considerats sensibles (finances, sanitat…) siguin les empreses contractants les que puguin exigir els penals. També s’està treballant per poder tenir la cooperació necessària dels estats de la Unió perquè facilitin els antecedents d’un ciutadà si en algun control aleatori aixeca alguna sospita.
Quant als serveis de telecomunicació, la liberalització progressiva i el final de la itinerància Europa ha deixat clar que és poc menys que innegociable. A més, ha reduït el termini de deu anys que inicialment proposava Andorra, que ara posa la taula anar fent passos durant set anys. El Principat recorda que les infraestructures que hi ha al país, per la seva orografia i altres circumstàncies, “són molt més costoses” que les que hi pot haver en una gran ciutat.
Per això es busquen fórmules per desincentivar qualsevol empresa que pogués venir a fer la competència a Andorra Telecom. Així, la idea és exigir que les operadores que es vulguin implantar al Principat hagin d’oferir el servei en les mateixes condicions que la companyia pública. En les mateixes condicions, s’entén de servei. I que no pugui venir una operadora qualssevol que trobi només interessant establir-se a Andorra la Vella i Escaldes i deixi la resta del territori descobert, per exemple. “Són qüestions polítiques però que tenen un alt component tècnic”, han reconegut les fonts.
Comentaris (22)