El secretari d’Estat per a les relacions amb la Unió Europea ha comparegut aquest dilluns al matí davant de la comissió legislativa d’Exteriors per aprofundir en les implicacions de l’acord d’associació amb la Unió Europea. Ha estat una llarga exposició de més d’una hora, més tres hores més de debat, en les qual ha recordat tot el procés seguit pel Principat pel que fa a l’acostament a Europa així com la llarga negociació que ha culminat amb el text de l’acord d’associació, però també ha volgut posar el focus en algunes de les afirmacions que s’han sentit les darreres setmanes sobre modificacions del text o també rebatre alguns dels arguments dels detractors. Les explicacions les han escoltat tant els consellers membres de la comissió com una nodrida representació de membres de la secretaria d’Estat per a les relacions amb la Unió Europea, així com de membres de partits que formen part del pacte d’Estat per l’acord, amb Jaume Bartumeu (acompanyat d’altre membres d’SDP), Oliver Alís (Unió Laurediana) o Noelia Souqe (Acció).
“Un cop s’ha saltat una etapa, no es pot tornar enrere, això és molt important. Per tant, si hi ha un obstacle en la fase de signatura, que és l’actual, no podem tornar a la fase de negociació”, ha explicat Riba, deixant clar que si es volgués modificar quelcom suposaria “tornar al punt de sortida”. Per tant, ha començat i acabat l’exposició de la mateixa manera. “No es pot renegociar el text sortit de la taula de negociació”, ha insistit, remarcant que arribar-ho a fer “seria aberrant”. I no s’ha estat de disparar algun dard contra el discurs defensat per Concòrdia. “Afirmar que es pot renegociar demostra un desconeixement profund del funcionament dels acords internacionals”, ha sentenciat.
La batalla dialèctica amb el president del grup parlamentari de Concòrdia sobre aquesta qüestió ha estat notable i malgrat que el secretari d’Estat ha reconegut que no hi ha impediment legal per tornar a negociar, sí que ha fet molta incidència en la reputació internacional i la credibilitat del país. En aquest sentit ha reivindicat en tot moment “la confiança mútua” entre les parts i ha deixat clar que reivindicar actuar com ho ha fet Mònaco “no és una gran proposa”. Seria, segons Riba, “tornar a la casella de sortida, amb el mateix text negociat, havent perdut el temps, havent fet el ridícul davant la UE i les institucions internacionals i no estaríem gaire més avançats que del que estem però amb tot el greuge reputacional”. La insistència d’Escalé ha fet que finalment el secretari d’Estat li etzibés que “una veu autoritzada” ja els havia deixat clar aquest punt. Visiblement molest per les insinuacions, el parlamentari de Concòrdia ha demanat concreció sobre el qui i el quan, a la qual cosa Riba ha contestat amb un contundent: “Palau de l’Elisi”.
CABAL COMUNITARI
Una altra de les afirmacions del principal partit de l’oposició que Riba ha volgut rebatre és el nombre de lleis que caldrà fer. Riba reconeix que la represa del cabal de la UE serà el repte “més gran” que ha tingut mai l’administració andorrana, però ha volgut reivindicar que si altres països petits ho han pogut fer Andorra, també. “Fa 35 anys que fem represa del cabal, no és una novetat. Sabem fer-ho i ho fem bé”, ha reivindicat, insistint que fa temps que s’estan fent preparatius. Per tant, des del seu punt de vista cal tenir “respecte però no por”.
Concòrdia havia afirmat en un comunicat que caldria aprovar 6.000 lleis, però el secretari d’Estat ho ha negat. Segons ha detallat hi ha 3983 actes que cal reprendre, dels qual “el 20% ja estan vigents”. De la mateixa manera, ha exposat que amb una llei o reglament es poden agrupar diversos actes normatius, per tant, finalment l’acord suposaria l’aprovació de menys de 70 lleis repartides al llarg dels diferents períodes transitoris previstos.
Aquesta part és la que correspon al cabal històric, però faltarà també el cabal dinàmic, que és el que està per produir i que s’anirà incorporant via comitè mixt. I aquí ha destacat l’oportunitat de poder influir sobre la normativa de la UE que serà d’aplicació, cosa que mai s’havia pogut fer fins ara.
ACORD MIXT O NO
Landry Riba ha insistit, també a preguntes dels consellers, que encara no hi ha decisió sobre si l’acord serà mixt o no i ha reiterat que confien que sigui abans d’acabar la presidència polonesa que es prengui una decisió.
Tampoc no ha situat data pel referèndum. Això sí, no es farà fins que el Parlament Europeu no hagi aprovat el text. Mentrestant al Principat se segueix avançant en el treball per desenvolupar el reglament que haurà de regular la consulta.
En aquest punt Escalé també ha criticat el fet que el Consell General no tingui oportunitat de participar-hi, però Riba ha recordat que la tasca es fa en el si del pacte d’Estat, on li ha recordat que tenen la porta oberta per tornar-hi. Arribats a aquest punt des de Concòrdia s’ha demanat si hi hauria possibilitat d’entrar al pacte només per treballar la regulació del referèndum.
També ha tornat a sorgir la pregunta, en aquest cas en boca de la demòcrata Meritxell Alcobé, de les possibles conseqüències si al referèndum guanya el ‘no’. Una resposta clara no l’ha pogut donar el secretari d’Estat, que sí que ha reconegut que s’obriria un escenari “de gran incertesa” i que en tot cas el missatge que es rebria des d’Europa és que Andorra vol seguir sent un estat tercer i “ens tractaran així”.
QUOTES
Landry Riba també ha defensat el sistema de quotes acordat, assegurant que “ningú ha aixecat la camisa a ningú” i que és la solució “que Andorra necessita”. Sobre les diferències amb San Marino o Liechtenstein les ha circumscrit a les diferents realitats migratòries i del mercat laboral que tenen. Finalment, el secretari d’Estat també ha assegurat que hi haurà limitació a la inversió estrangera immobiliària. De fet, ha reconegut que si no s’ha inclòs en el text és perquè en el moment de la negociació no existia la regulació al país, però que un cop es tingui es portarà al comitè mixt per incloure les modificacions necessàries.
Comentaris (29)