Govern fia al català la tasca de ‘filtre europeu’  per frenar professionals liberals estrangers

Espot i Riba fan a la Massana davant un centenar de persones la segona de les tres sessions de la mini gira parroquial per explicar l’estat de les negociacions amb la Unió Europea

Landry Riba i Xavier Espot durant l'acte a la Massana.
Landry Riba i Xavier Espot durant l'acte a la Massana. ALTAVEU

El català com a fre per a eventuals professionals liberals estrangers que, amb les possibilitats que obri el futur acord d’associació amb la Unió Europea (UE), vulguin establir-se al Principat. De forma sintètica, aquesta és l’esperança, o un dels esculls administratius, que planteja el Govern per evitar un eventual allau d’arribada de nous professionals al país una vegada siguin operatius els nous mecanismes relatius a la circulació de persones i serveis que el pacte que s’està negociant estableixin.

El cap de Govern, Xavier Espot, i el secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, han estat aquesta tarda al teatre de les Fontetes, a la Massana, protagonitzant la segona de les tres xerrades d’aquesta mena de mini gira parroquial que han fet aquesta setmana per mirar d’exposar l’estat actual de les converses que es mantenen amb Brussel·les. Certament, el moll de l’òs de la xerrada es repeteix en les tres places. I allò substancial és el que aporten les respostes a les preguntes de l’auditori.

Espot i Riba han exposat detalls de la negociació amb la UE davant tot just una trentena de persones.

Relacionat

Andorra Telecom demana deu anys a la UE per poder assumir el ‘roaming europeu’

Els dos dirigents governamentals, davant un centenar de persones, tres vegades més que a Canillo, s’han referit a com es gestionarà l’entrada de professionals liberals a preguntes d’un enginyer. Espot i Riba estan convençuts que no hi haurà cap allau de nous experts en matèries diverses que es vulguin establir al país, i consideren que amb elements de caràcter administratiu que operin de barrera per a la col·legiació obligatòria en els respectius ens professionals -un fet que ja s’exigeix ara i que té un reconeixement de reciprocitat- es podrà frenar qualsevol impacte desmesurat. I entre les exigències administratives de què s’ha parlat hi hauria l’aspecte de la llengua oficial del país. L’exigència d’un coneixement mínim però avançat, oficialment reconegut, del català.

A la Massana la qüestió dels fluxos migratoris i tot d’aspectes relacionats amb la immigració ha estat una de les temàtiques que han generat més interès. I com en el cas de Canillo, per exemple, tant el principal mandatari governamental com el secretari d’Estat s’han mostrat convençuts de poder controlar els moviments migratoris a través d’un sistema de quotes que hauria de ser molt similar a l’actual i que tindria en la fórmula acordada amb Liechtenstein el seu mirall.

LIECHTENSTEIN   

Justament, Espot, Riba i, en aquest cas també, la ministra d’Afers Exteriors, Maria Ubach, oient aquest vespre a les Fontetes, es desplaçaran en visita oficial a Liechtenstein la setmana vinent per reunir-se amb les màximes autoritats del país europeu. L’objectiu de la visita, la tercera d’un cap de Govern andorrà a Liechtenstein i la primera d’Espot, és refermar la cooperació existent entre ambdós països i compartir qüestions d’interès comú, especialment les relacions amb la UE. Així, la voluntat és compartir l’experiència liechtensteinesa pel que fa al seu procés d’acostament a la Unió Europea –l’Estat de petita dimensió no forma part de la UE, però sí de l’Espai Econòmic Europeu (EEE) i de l’Associació Europea de Lliure Comerç (EFTA)–.

L’agenda de treball comença el dilluns 3 d’octubre a la capital, Vaduz, quan està previst que la delegació andorrana –que també comptarà amb la presència de l’ambaixador al Consell d’Europa, Joan Forner, que també exerceix d’encarregat de Negocis a Liechtenstein– es reuneixi a l’Edifici del Govern amb el primer ministre liechtensteinès, Daniel Risch, i la ministra d’Afers Exteriors, Educació i Esports, Dominique Hasler.

Etiquetes

Comentaris (11)

Trending