Tot plegat sorgeix de la resposta donada per l’ara ja ambaixador dels Estats Units a Andorra, Benjamin Leon Jr., a un senador republicà molt proper a Donald Trump. Bill Hagerty, que aquest és el nom del senador en qüestió, va fer un parell de preguntes al polític ara en servei diplomàtic a Espanya i el Principat. El petit interrogatori es va fer en el marc del control als aspirants a l’ambaixada. I sota el paraigua de les denominades ‘Questions for the Record (QFR)’. L’Altaveu ha pogut accedir a les respostes, breus, concises i amb molt joc entre línies, que aviat seran publicades de forma oberta.
“Si sóc confirmat treballaré amb el departament del Tresor dels EUA i amb els governs d’Andorra i d’Espanya per garantir que les accions es duguin a terme de manera justa, transparent i conforme a l’article 31 USC 5318(a)”, va respondre Benjamin Leon quan se li va demanar si s’asseguraria que el FinCEN, si mai havia d’actuar en virtut de la llei US Patriot contra Espanya o Andorra, ho faria seguint el procés degut. De la fina línia diplomàtica se’n llegeix que el govern americà té dubtes raonables de l’actuació que al seu dia va tenir l’agència dependent del Tresor americà. I que hi vol posar remei.
Si els americans constaten que la policia espanyola va enredar efectivament el FinCEN exigir una rectificació. Com ho podria fer si es confirmés que des d’Andorra també es van fer maniobres per facilitar l’actuació espanyola tendent a enganyar el FinCEN
Hi ha elements de la geopolítica global i la situació interna americana que permeten pensar que l’enfoc donat per l’ara ja ambaixador americà a l’Estat espanyol i Andorra podria respondre a l’ambició de Trump per mirar de fer creu i ratlla a decisions anteriorment adoptades pels demòcrates -com en el cas de Barack Obama, que presidia els Estats Units el 2015- o fins i tot, ara que no té gens de bona relació amb Pedro Sánchez, tocar la cresta a Espanya. I si els americans constaten que la policia espanyola va enredar efectivament el FinCEN exigir una rectificació. Com ho podria fer si es confirmés que des d’Andorra també es van fer maniobres per facilitar l’actuació espanyola tendent a enganyar el FinCEN.
En el món de la diplomàcia, que un senador americà formuli una ‘Question for the Record’ sobre una qüestió que afecta un país insignificant per als EUA té més significat del que sembla. I, fonamentalment, el que ve a dir que realment hi ha interès en alguns sectors polítics americans per aclarir fins on les institucions del gran país poden ser enganyades per altres actors mundials. I si això és així, reaccionar amb tota la contundència possible. Entre altres coses, perquè no es tornin a repetir situacions no volgudes i per mirar de reparar possibles actuacions no ajustades al procés degut.
I en aquestes actuacions indegudes si podrien incloure les que van conduir a l’enderroc de BPA. De fet, ningú no va entendre la violència del ‘notice’ del 2015 que un any després es va retirar sense cap mena de repercussió més. Més encara, les operacions citades en aquella nota que va servir per intervenir l’entitat andorrana, mai no s’havien fet en dòlars, un fet que no ha passat per alt a les autoritats americanes que reavaluen la situació tal i com evidencia la pregunta d’un senador i la resposta de Benjamin Leon jr., que en el marc de les esmentades preguntes va reconèixer estar “familiaritzat amb les actuacions de FinCEN del 2015 en el marc de la Llei US Patriot relacionades amb la BPA”.
Els Estats Units van retirar el ‘notice’ sense imposar cap mena de sanció a ningú de l’entorn de BPA. I reconeixent que per seguretat nacional no podia alliberar tota la informació que es va demanar sobre les gestions que es van fer al tomb de l’elaboració d’aquell malaurat ‘notice’. Espanya també va tancar totes les causes -penals i administratives- directament relacionades amb l’afer de BPA i ha deixat sense efecte -ha arxivat normalment- els casos que col·lateralment entroncaven amb el banc.
Comentaris