Espot veu la UE oberta a negociar la reciprocitat bancària i el sufragament de les auditories

Espot ha fet aquestes apreciacions després que totes les formacions que integren el pacte d’Estat per a l’acord d’associació amb Europa hagin signat dit pacte. “El pacte d’Estat simbolitza el darrer pas per culminar” la relació amb la Unió Europea (UE) endegada, com a mínim, des de l’acord duaner del 1990, ha dit el mandatari governamental durant l’al·locució formal posterior a la signatura, que s’ha fet al Centre d’Art d’Andorra la Vella, al Parc Central. Espot ha valorat amb “optimisme” el retorn de la Comissió Europea en relació amb les observacions fetes per la delegació negociadora europea durant les reunions d’aquests darrers dies.

El cap de Govern ha celebrat el fet que el pacte d’Estat “transcendeix els límits estrictes del Consell General” i ha afirmat que el fet que Concòrdia, Andorra Endavant i Liberals no s’hagin sumat finalment a l’acord estatal “no treu absolutament cap tipus de representativitat ni de legitimitat” al pacte. Just després de tot plegat, s’ha procedit a fer la primera reunió del pacte d’Estat amb presència dels dos observadors, els excaps de Govern Jaume Bartumeu -que ha deixat de representar Progressistes-SDP en benefici del president de la formació, Josep Roig- i Toni Martí, que ja han estat aquests dies a Brussel·les juntament amb la delegació encapçalada pel secretari d’Estat per les Relacions amb la UE, Landry Riba.

Espot ha reconegut que “ens hauria agradat que fos el 100%” de la classe política andorrana, com a mínim la parlamentària, que hagués subscrit el pacte, “però el 70% ja és una representació molt folgada i, per tant, jo crec que ningú pot afirmar que aquest pacte d’Estat no és un grup de persones absolutament legitimat per pilotar aquest tram final de les negociacions per l’acord d’associació”. A Brussel·les, aquests darrers dies, ja hi han estat Bartumeu i Martí, que tant el cap de Govern com el secretari d’Estat han assegurat que han estat ben rebuts per la Comissió Europea i han pogut tenir accés a tota la documentació i, com ha dit Riba, “coneixen perfectament les dinàmiques” de Brussel·les.

NEGOCIACIÓ

Landry Riba i especialment Xavier Espot han fet referències a les negociacions, als contactes d’aquests darrers dies. El cap de Govern ha recordat que “tenim diverses qüestions que encara estan pendents de resolució, no només la qüestió dels serveis financers. Encara hem de tancar la solució de lliure circulació de persones, la solució migratòria, hem de tancar la solució en matèria de telecomunicacions i hem de parlar també de la prestació de serveis”.

El màxim mandatari governamental ha insistit en què tot allò relatiu “a la lliure circulació de persones s’està resolent d’una manera satisfactòria a criteri nostre. És a dir, el que hem dit sempre, podem mantenir el control de la nostra política migratòria”. I ha tornat a especificar Espot com es podrà mantenir aquest control: “A través d’un sistema de quotes, a través de diverses tipologies de quotes adaptades a diversos tipus de treballadors o residents al nostre país, a través d’un sistema de control dels antecedents penals que no serà mimètic respecte de l’actual, però que cobreix, en gran part, els possibles riscos o les possibles problemàtiques”. Ha recordat, a més, que “podrem interpretar i aplicar” el que es pacte “d’acord amb un concepte d’ordre públic específicament adaptat a la realitat andorrana”. Això sí, Espot ha especificat que tot plegat està parlat, que hi ha una mena d’acord verbal pel qual Europa ha acceptat les aportacions de la delegació andorrana, però queda clar que tot plegat s’expliciti per escrit i, llavors, caldrà veure del tot “quines qüestions són acceptables per a ells”.

“No hem de perdre l’optimisme en el sentit que el ‘feedback’ que se’ns va traslladar és positiu en el sentit que hi ha determinats aspectes que, evidentment, ells ja des de l’inici han reconegut que poden ser objecte de negociació i de transacció. Per tant, nosaltres el que fem és aprofitar aquesta escletxa i ara començar a partir d’ara a negociar de manera concreta com podem obtenir satisfacció”

Sobre serveis financers, Espot ha explicat que aquest dimecres Andorra va exposar les seves observacions a la primera proposta per escrit que ens va fer la Comissió Europea. A partir d’aquí i després de la trobada d’aquest dimecres, “no hem de perdre l’optimisme en el sentit que el ‘feedback’ que se’ns va traslladar és positiu en el sentit que hi ha determinats aspectes que, evidentment, ells ja des de l’inici han reconegut que poden ser objecte de negociació i de transacció. Per tant, nosaltres el que fem és aprofitar aquesta escletxa i ara començar a partir d’ara a negociar de manera concreta com podem obtenir satisfacció”.

I quins són aquests elements negociables? “La qüestió de la no reciprocitat, el fet que les entitats bancàries puguin venir des del primer dia, que les entitats bancàries de països europeus puguin venir des del primer dia i nosaltres haguem d’esperar a fer tota una sèrie de passes. I això és negociable”. I, també, “la qüestió del pagament dels costos de les auditories també és una qüestió negociable”. Entroncat amb els serveis financers, el secretari d’Estat ha matisat perquè hi ha un acord en matèria de lliure circulació de capitals.

Aquest capítol està tancat provisionalment. “És a dir, que ens vam posar d'acord en que Andorra no necessitaria adaptacions específiques per poder adoptar aquesta norma. La raó per poder fer aquest tancament provisional és que gran part d'aquestes normes ja fan part de l'acord monetari. I, per tant, o bé ja les teníem incorporades o bé estan en vies de ser incorporades.” Landry Riba també ha deixat clar que en matèria de serveis financers la voluntat és que Andorra i San Marino vagin al mateix ritme, encara que si sorgeixen inconvenients al Principat, Brussel·les no tindrà més remei, a parer del secretari d’Estat per a la UE, que haver de dilatar la negociació andorrana.

Riba també ha assegurat que no creu que Mònaco hagi tingut cap incidència en relació amb el fet que el protocol que va esdevenir el punt de partida de la negociació d’aquesta matèria tingui hagi estat tant dur. Entre altres coses perquè recordant la cronologia ha deixat clar que abans que Brussel·les enviés el document escrit a Andorra i San Marino, abans que això, la Comissió Europea i la delegació negociadora de Mònaco ja havien acordat aturar les negociacions.

ANDORRA TELECOM

Queda també per tancar la qüestió de les telecomunicacions. Però no hi ha canvis en relació amb aquest aspecte de la negociació. Així, Espot ha reiterat que “podrem establir uns peatges entre cometes que ens permetran garantir que aquell que vulgui venir no només haurà de costejar i no podrà doblar la infraestructura feta per Andorra Telecom durant els últims decennis, sinó que, a més a més, haurà de prestar un servei de la mateixa qualitat que el que presta Andorra Telecom”.

Per al màxim responsable de l’executiu “evidentment, aquest és un filtre enorme des de la perspectiva de la rendibilitat que pot suposar una eventual entrada al mercat de telecomunicacions a Andorra”. I tot plegat, molt possiblement, molt segurament “es combinarà amb uns períodes transitoris que també ens permetran que no només serà molt difícil que entrin competidors, sinó que, en l'eventualitat que entrin, Andorra Telecom estigui preparat per competir”.