Aval gairebé unànime del Consell General a aplicar a Andorra les sancions a Rússia

Han votat a favor tots els grups amb l’única abstenció de Carine Montaner que ha al·legat que es trenca la neutralitat històrica del país i fins i tot es posa en risc “la seguretat” dels ciutadans i els dirigents

Un instant de la sessió de Consell General.
Un instant de la sessió de Consell General.

La llei que ha de permetre aplicar a Andorra les sancions de la comunitat internacional a Rússia ha estat validada pel Consell General. No ha rebut, però, la unanimitat de tot l’arc parlamentari. El vot discordant ha estat el de Carine Montaner, que ha argumentat que es trenca la tradicional neutralitat del país i que hi ha “un risc imminent per a la nostra seguretat”. En algun moment ha arribat a parlar d’un possible “desastre”. La resta de membres de la cambra, en canvi, han destacat que l’aprovació del text és una aposta “per la pau” i per la resolució dialogada del conflicte.

La llei d’aplicació de sancions internacionals ha rebut el suport de tots els grups parlamentaris, tant els de la majoria (Demòcrates, Liberals i Ciutadans Compromesos), com els de l’oposició (Socialdemòcrates i Terceravia). En canvi, qui no ha volgut donar suport al text -s’ha abstingut- ha estat la consellera general no adscrita. Montaner ha arribat a posar sobre la taula el risc de guerra nuclear (fins i tot ha reclamat al Govern que s’havia de plantejar l’aprovisionament de pastilles d’iodur de potassi) i de represàlies per part de Rússia que podria posar en risc la ciutadania i els dirigents polítics del país.

Exceptuant la consellera general no adscrita, el suport al text ha estat ple per part de tots els grups, que han posat en relleu la necessitat de pressionar per fer rectificar els líder russos i el fet que Andorra no pot callar davant la situació que es viu a Ucraïna

El sentit del vot de la parlamentària no adscrita era el gran dubte a resoldre durant la sessió. I no ha trigat gaire a resoldre’s. Ella mateixa ha deixat ben clar de seguida que no tenia intenció de donar suport a la llei, posant en relleu que l’actual no és pas el primer conflicte que no respecta el dret internacional. Ha recordat casos anteriors protagonitzats per l’OTAN i ha remarcat que, en aquesta ocasió, hi ha risc de guerra nuclear, recordant els “dies molt durs” que es va viure el 1962 amb la crisi dels míssils a Cuba.

L’alarma atòmica ha estat la primera que ha volgut aixecar Montaner. “Rússia és la primera potència atòmica i té l’arma RS28, sofisticada i indetectable als radars, amb un radi de 10.000 quilòmetres. Pot destruir un país sencer com França”, ha advertit. I, per això, ha apuntat que “és perillós menysprear i acorralar una potència nuclear”, fet pel qual “com a dona andorrana reclamo neutralitat”. I és que, ha assegurat, “hi ha un risc per a la seguretat del país i dels dirigents”. En posteriors intervencions, en el debat ja amb Govern i altres grups, Montaner ha arribat a exigir “un pla de seguretat amb helicòpters” i que “ens plantegem si cal aprovisionar-se de iodur de potassi”.

La seva postura ha estat criticada, especialment des del grup demòcrata i pel Govern. “La neutralitat no ens pot obligar a defugir els nostres principis que són bàsics. La prudència ens pot fer esdevenir traïdors”, ha apuntat el ministre de Finances, Eric Jover. Per la seva banda, el mateix cap de l’executiu, Xavier Espot, ha lamentat que la posició de Montaner “no és equidistància”, ja que “no prendre posició en aquest cas és prendre-la i vostè està deixant clar a favor de qui està”. Per la seva banda, Carles Enseñat s’ha volgut preguntar si “de debò a algú se li pot passar que hem d’estar callats” i ha defensat que “Andorra no es pot quedar muda, hem estat un país neutral però també pacífic. Defensem el diàleg per a la resolució de conflictes. La guerra no pot tenir cabuda al segle 21”.

El projecte legislatiu ha comptat amb el vot favorable dels dos grups de l’oposició. Des del PS, Susanna Vela ha remarcat que “formem part de la comunitat internacional i hi ha signats tractats que ens obliguen”, però també ha apuntat que “no podem mirar cap a un altre costat”. Per la seva banda, Josep Pintat, des de Terceravia, ha apuntat que, tal com ha succeït amb la pandèmia, “la unió i la cooperació entre països” ha de ser la forma per posar fi a aquesta situació.

Comentaris (24)

Trending