Andorra explica l’acord a la cambra de diputats d’Itàlia

Landry Riba compareix telemàticament en una audiència que forma part d’un procés d’escrutini que duen a terme alguns parlaments per garantir que l’acord no vulnera lleis pròpies ni inclou aspectes perjudicials

Landry Riba durant la connexió telemàtica amb el parlament italià.
Landry Riba durant la connexió telemàtica amb el parlament italià.

Fa poc més d’una setmana que el parlament italià va organitzar un seguit d’audiències informatives sobre l’acord d’associació d’Andorra i San Marino amb la Unió Europea. Que hi compareguessin representants sanmarinesos no crida l’atenció, però en canvi, sí que va sobtar veure que s’havia previst una audiència amb una delegació d’Andorra. El motiu? Alguns parlaments tenen procediments propis, que no sempre són obligatoris ni estan harmonitzats per revisar aquests tipus d’acord abans que el consell adopti la decisió de signatura. I Itàlia, tenint en compte els matisos que està negociant pel que fa al protocol financer amb San Marino, ha volgut més informació.

El secretari d’Estat per a les Relacions amb la Unió Europea, Landry Riba, garanteix que no és cap procediment estrany i que no suposa cap obstacle per a l’avenç del procés. Són escrutinis que duen a terme alguns parlaments nacionals i no sempre suposen haver de comparèixer. De fet, només Itàlia ho ha demanat, “perquè és San Marino i per no fer-ho només amb San Marino”, però és cert que hi ha altres països on el procés també es fa i potser ni ens n’assabentem perquè es du a terme de forma interna.

Riba posa l’exemple de Bèlgica. En aquest cas sí que és obligatori, està previst a la Constitució, i és vinculant, perquè té dos parlaments regionals i per tant, l’ambaixador al Comitè de Representants del Consell de la Unió (Coreper), no pot expressar una posició política oficial sobre tractats internacionals si els dos parlaments nacionals no estan d’acord. En canvi França pot fer-ho o no.

A Bèlgica és un procediment previst a la Constitució perquè té dos parlaments regionals i cal que es posin d’acord amb la posició a expressar

Tornant a Itàlia, la qüestió es va tractar el passat dia 22 de maig, i va ser Landry Riba qui va donar explicacions de forma telemàtica. “Es van interessar per l’acompanyament que havia fet França i Espanya, si consideràvem que s’havien pres en consideració les especificitats andorranes, si teníem algun sistema establert d’intercanvi amb San Marino, en quines àrees de tot l’acord l’administració andorrana ja estava més vinculada per raó dels acords que ja tenim, quina era la posició del Consell General sobre el projecte i per què s’havia escollit de fer un referèndum tot i no tenir-ne l’obligació”. I l’última pregunta, curiosa, si esperaven que el ‘legal scrubbing’ fos tant llarg. “Doncs no”, reconeix Riba sense problemes.

Com s’ha dit, aquest procediment es fa durant el ‘legal scrubbing’ del Consell “perquè un cop arribi la votació al Coreper no hi hagi sorpreses”. Per tant, alguns governs si consideren que el tema s’ho mereix, abans de passar la instrucció al seu ambaixador demanen l’opinió al Parlament.

Fer aquest escrutini previ, però, no elimina el pas d’haver de votar l’acord novament a cada parlament nacional si finalment es decideix que es tracta d’un acord mixt.

Comentaris (3)

Trending