La tercera i darrera sessió informativa sobre les converses amb Europa s’ha fet a la sala d’actes del comú d’Escaldes davant d’una seixantena de persones (entre els quals i durant una estona, l'antic cap de Govern Toni Martí), i quaranta més que seguien l’acte a través de les xerrades. Després de Canillo i la Massana, des del comú escaldenc es volia cobrir el centre del país. La xerrada, que com fen les dues anteriors ha tingut una primera part d’explicació troncal per part dels dos dirigents governamentals, ha tingut després l’element de novetat i interès en les preguntes. De les tres jornades, a Escaldes s’hi ha donat la sessió més variada.
“Potser som il·lusos, potser som ingenus, creiem que a hores d’ara, al punt on estem, és beneficiós, supera als avantatges respecte d’aquelles pèrdues que ja tenim assumides com a tal”, manté Espot
En general, el secretari d’Estat ha fet un bon balanç de la mini-gira i ha destacat que les preguntes que s’han fet “cada vegada han estat més precises i han baixat al detall”, fet que significa que “hi ha un millor coneixement del projecte i un interès cada cop més marcat” per saber què s’està coent. De fet, Landry Riba ha admès que a partir de casos concrets i individuals que en la taula de negociació s’anonimitzen es poden acabar resolent situacions que afecten a més col·lectius o que poden o podrien acabar suposant un escull per al conjunt del país.
A Escaldes, la primera pregunta, d’una representant d’un col·lectiu de residents d’alt poder adquisitiu i d’inversors o eventuals inversors al país, Espot s’ha referit a una qüestió que encara no s’està negociant i, per ara, no hi ha data per obrir converses: el del sector financer. De fet, ni el cap de Govern ni Riba no han volgut avançar la posició que mantindrà Andorrà sobre la qüestió bancària. “És prematur”, ha indicat Espot tot admetent que segurament no hi haurà més remei que acceptar que es puguin establir sucursals bancàries europees al Principat.
El màxim representant de l’executiu ha donat a entendre que es podria mirar de buscar una transitorietat, però no ho ha dit obertament, i en explicacions a l’Altaveu, el secretari d’Estat d’Afers Europeus ha deixat clar que el que s’ha d’assegurar és una reciprocitat total. I que si bancs europeus poden posar una pota a Andorra, els bancs andorrans no hagin de passar per controls a vegades molt farragosos més obrir paradeta a qualsevol punt de la UE. El col·lectiu de residents ha deixat clar que hi ha interès que pugui venir al país banca europea, perquè consideren que les condicions que ofereix el sector financer andorrà són molt costoses. I s’ha posat com a exemple les comissions, que d’entrada no és matèria de l’acord d’associació.
Tampoc no és matèria de l’acord amb la UE, ha deixat clar Espot, ni la fiscalitat ni el control fronterer. El cap de Govern i el secretari d’Estat han hagut d’afrontar un ventall de preguntes ampli i variat que els ha servit per repassar els reptes a afrontar i les plomes a perdre -“potser som il·lusos, potser som ingenus, creiem que a hores d’ara, al punt on estem, és beneficiós, supera als avantatges respecte d’aquelles pèrdues que ja tenim assumides com a tal”, ha dit Espot després d’una pregunta d’Eduard López Mirmi- o, també, a repassar el mecanisme actual de la producció de tabac al Principat i l’acord de transitorietat pactat amb la UE.
MÉS FEINA I ANDORRA TELECOM
Espot i Riba han assegurat que tot el que serà l’assumpció del cabal comunitari suposar més feina administrativa però “la nostra administració és capaç de poder-la assolir i poso el Consell General dins de l’administració”, ha matisat el secretari d’Estat i el cap de Govern ha reconegut que dins de les tres qüestions que més amoïnen en relació amb la lliure circulació de persones el control sistemàtic dels antecedents penals és el que més preocupa. “Ho hem de treballar amb més força”, ha indicat Espot.
A Escaldes, el cap de Govern i el secretari d’Estat han hagut d’afrontar un ventall de preguntes ampli i variat que els ha servit per repassar els reptes a afrontar i les plomes a perdre
L’ex-conseller comunal liberal escaldenc Higini Martínez-Illescas, ara vicepresident d’Acció, s’ha interessat per Andorra Telecom. Ha dit que veient la situació energètica mundial, entén i defensa la protecció de FEDA. Però que no ho té tan clar en el cas de l’operadora de les telecomunicacions. Aquí, Landry Riba ha reprès allò que ja exposa en l’explicació general introductòria d’haver demanat deu anys per adaptar-se al ‘roaming europeu’. Però ha donat alguns elements més sobre el posicionament que Andorra ha traslladat a Brussel·les.
El secretari d’Estat ha explicat que per fixar la posició sobre l’operadora de comunicacions es van estudiar set escenaris diferents i, per al país, per dir-ho d’alguna manera, cap no surt a compte. “No veiem cap escenari en què no posem en risc” la companyia, ha dit Landry Riba, que ha deixat clar que la possibilitat d’obrir totalment el camp de les telecomunicacions podria ser assumible per a Andorra Telecom a llarg termini si les altres possibles operadores que volguessin implantar-se al Principat haguessin de fer servir la infraestructura estatal. Arran d’això es podria cobrar un peatge per un de la xarxa, però aquest escenari “és altament improbable”.
Seria més fàcil que una companyia internacional instal·lés una antena pròpia, que no suposa una gran inversió, per donar servei al fons de vall. A l’operadora estrangera li sortiria molt rendible però en canvi “l’impacte ens surt com a sever i no assumible per a la companyia pública”. En tot cas, ha dit Riba, en cap cas hi podria haver una liberalització dels serveis de telecomunicació des del minut zero de l’entrada en vigor de l’acord per molt que “la Unió ens ho planteja des de l’òptica de l’usuari, és bo per l’usuari ens diuen”. Però el secretari d’Estat ha defensat que “els preus estan en la mitjana europea, la qualitat del servei està per sobre de la mitjana i l’únic que no tenim és poder triar companyia”, que considera un mal menor.
Per tot plegat, ha reconegut cap de la delegació andorrana a Brussel·les donant una pista més de la posició que ofereix Andorra, s’ha proposat, com en el cas de FEDA, establir un pacte amb un control periòdic per avaluar que el pacte subscrit, és a dir, el manteniment del monopoli que és el que demana el Govern, continua sent prou correcte no només per a l’Estat sinó sobretot per als seus ciutadans i, per tant, usuaris del servei. Landry Riba ha explicat en declaracions a l’Altaveu que com que no hi ha resposta encara de la UE, no s’ha entrat a valorar cada quan hi podria haver aquests controls periòdics si és que es considerés un mecanisme eficient.
Finalment, i entre altres coses, el secretari d’Estat d’Afers Europeus, que s’ha anat repartint amb Espot les explicacions, ha explicat, arran d’una altra pregunta, en aquest cas sobre professions titulades i homologació de títols, que s’està en el camí d’incloure el batxelor d’infermeria que expedeix la Ud’A entre els títols que reconeix la directiva 2005/36, que afecta a set professions molt concretes: metges, llevadors, infermers, odontòlegs, veterinaris, farmacèutics i arquitectes. D’aquesta manera, els infermers titulats a Andorra serien reconeguts de forma automàtica a tots els països de la UE.
Sobre els serveis professionals, el cap de Govern ha manifestat, com en certa manera ja va fer a la Massana, que “sembla que a partir de l’acord d’associació serà la fi de les professions liberals” i, en canvi, “no suposarà un canvi significatiu” perquè s’establiran, com ja s’ha fet amb tot un seguit d’activitats professionals sanitàries, “nous requisits que els donarà garanties”. En aquest sentit, i com ja va avançar l’Altaveu arran de la xerrada a la Massana, Xavier Espot ha recordat que “no hi havia uns determinats requisits al tomb de la llengua” que suposarà un filtre per a la no-arribada de professionals en tromba. Per tant, “si salvem” aspectes com el control del flux migratori, la policia administrativa i el control sistemàtic dels antecedents penals, el capítol de la “lliure circulació de persones serà clarament positiu”.
Comentaris (33)