El document va ser signat el passat juny pel ministre de Territori i Habitatge, Víctor Filloy, en representació de tot el Govern, i per l’ambaixador gal, Jean-Claude Tribolet, en nom de França. Serveix per definir els límits concrets i sobretot com es farà el seu manteniment. Entre els punts destacats hi ha el seu article 4, que estableix que “no es pot aixecar cap edifici a menys de dos metres a banda i banda de la frontera”. Si en algun tram hi ha alguna carretera o riu, la distància es mesurarà “des de les vores”.
Ara bé, s’ha acordat la possibilitat d’excepcions. S’hauran de concedir “de comú acord” i sempre “tenint en compte situacions excepcionals existents”. A banda, les instal·lacions autoritzades “no dificultaran en cap cas la vigilància de la frontera”. Tampoc es tindran en compte altres infraestructures com ara carreteres, ponts o instal·lacions elèctriques que ja estiguin inclosos en convenis entre els dos països. El text tampoc obligarà a derruir les construccions ja existents, tot i que “en cas d’enderrocament o transformació, només es permet la seva reconstrucció o transformació si es conforme” al que es preveu a l’acord.
En el cas de trams amb vegetació, serà la comissió mixta que es crea la que decidirà si es necessari mantenir aquesta franja. En cas afirmatiu, cada Estat assumirà el cost de la neteja del seu territori.
El conveni també crea la figura dels “delegats de demarcació”. Entre altres tasques, hauran de vigilar i controlar les marques de delimitació i també avisar de si cal alguna actuació per millorar-les o avisar si s’incompleix en algun punt l’existència de la franja de dos metres.
L’article 12, per la seva banda, estableix la creació d’una comissió mixta, amb dues persones per banda. Serà aquest òrgan la que determini la feina que ha d’assumir cadascun dels delegats, sempre tenint en compte que “la repartició s’ha de fer de manera que la feina que incumbeix a cadascuna de les parts comporti, en la mesura del possible, una despesa d’igual importància”.
L’acord també preveu la possibilitat que algun dels dos països hagi de prendre altres mesures en situacions excepcionals. Entre aquestes, la “seguretat nacional, motius de guerra” o proclamació dels estats d’excepció previstos a les respectives constitucions. En tot cas, “s’han de comunicar a l’altra part en el termini més breu possible”. El conveni no té una duració establerta. L’article 17, però, sí que dona l’opció de denunciar-lo amb un preavís de sis mesos.
El text es troba ara al Consell General. Un cop es ratifiqui al ple, es comunicarà a França. Paral·lelament, el país gal haurà de fer el mateix procés. Un cop validat als dos parlaments, podrà entrar en vigor.
Comentaris