- L’Associació Europea de Consumidors de Dret i Compromís i la Plataforma Afectats BPA estan treballant conjuntament per dur a terme accions a Espanya o a Suïssa per mirar de desfer l’embolic
- La situació, agreujada per la demanda d’un client de BPA presentada davant les autoritats judicials helvètiques, podria estar afectant unes deu mil persones catalanes i vint mil en general
Advocats de clients catalans de l’extinta Banca Privada d’Andorra (BPA) consideren que la solució al bloqueig de la renda variable dipositada a Credit Suisse encara pot trigar un any més.
El neguit entre les prop de 20.000 persones que els juristes calculen que d’una manera o altra estan atrapats per aquells títols és ara ja insostenible. L’activació de l’intercanvi automàtic d’informació fiscal a partir del primer dia del 2018 és un entrebanc afegit. Alhora, ningú ja no té la certesa que davant d’una liquidació futura de ‘les restes’ de BPA algun agosarat gestor de la crisi bancària al Principat pretengui fer passar determinats fons com a massa activa del banc en resolució.
I
mentre centenars de clients s’estan posant en mans d’advocats per denunciar la situació, l’AREB i el Govern fa mesos que mantenen un sepulcral silenci en relació a la qüestió. Van celebrar com un grandíssim triomf quan el regulador bancari suís, el Finma, va anunciar que reconeixia la resolució per la qual actius de BPA passaven Vall Banc. Es donava per fet que la situació de la renda variable a Credit Suisse es resoldria d’immediat. Era el mes de març. Nou mesos després el més calent és a l’aigüera i encara va per llarg.
Tampoc els tribunals andorrans s’han pronunciat al respecte malgrat que alguna acció legal ja s’hagi fet.
Un client de BPA ha demandat davant els tribunals suïssos el que ell considera poc menys que una apropiació indeguda dels seus dipòsits, bloquejats en part a Andorra i en part al Credit Suisse. I denunciava els perjudicis que li podria generar que es retornés la renda variable. La justícia helvètica ha paralitzat qualsevol retorn de res.
A més, els títols dels clients formen part d’un compte que es pot assimilar a un Òmnibus. No és una qüestió concreta de BPA. És un funcionament de, com a mínim, tots els bancs del Principat. Tenen valors dipositats a l’exterior en un compte únic a nom de l’entitat. Internament, l’entitat sí que té individualitzats els títols, però no la dipositària. I aquí rau el problema.
Ho ha explicat l’advocat de l’Associació Europea de Consumidors de Dret i Compromís, Antoni Cudós, al diari català ARA, que es fa ressò del fet que almenys uns 10.000 clients catalans de BPA estan atrapats en aquest despropòsit generat per la intervenció del banc assenyalat pel FinCEN. Un despropòsit més en tot plegat. Cudós és el ‘soci’ en aquesta causa de les advocades -Anna Solé i Gema Martínez- que assessoren la Plataforma Afectats BPA. En un parell de mesos -i si pot ser, és clar, abans no s’acabi l’any- formalitzaran les reclamacions pertinents ja sigui davant la justícia espanyola o la suïssa. A partir d’aquí creuen que la solució podria trigar entre vuit i dotze mesos en arribar. Un termini, diuen, raonable. Però que veient el temps que fa que els titulars reals de la renda variable estan bloquejats es fa més que etern.
“Fins que no hi hagi una resolució judicial sembla que Credit Suisse no mourà fitxa amb aquests diners i, per tant, els clients no els podran recuperar”, explica Cudós a l’ARA. Vall Banc, on han passat una part dels clients bloquejats posteriorment a Suïssa, no ha tingut més remei que assenyalar altres responsables per no haver de carregar amb les culpes de l’enèsim ‘corralito’ que pateixen els ara clients seus.
Que si els actius “estan afectats per una suspensió temporal ordenada pel regulador, l’Institut Nacional Andorrà de Finances”, que si el bloqueig és degut a “que el custodi, Credit Suisse, té sobre els actius dels clients de Banca Privada d’Andorra SA traspassats a Vall Banc en virtut de diferents resolucions”…
Els advocats consideren que aquest nou embarg ni està justificat ni té cap mena de sentit:
“Els clients van deixar els diners a BPA i és aquesta entitat la que va invertir en accions i ho va dipositar a Credit Suisse, tots en un mateix compte; el que reclama el client és que una part d’aquell compte és seu i que vol que torni a la seva butxaca”, explica Cudós.
“Nosaltres el que volem demostrar a Credit Suisse és que aquests actius, que ara són títols, accions, no formen part de la massa activa de BPA, sinó que pertanyen als clients”, afegeix l’advocat. I en aquesta línia aniran les reclamacions en la confecció de les quals s’està treballant.
Comentaris