Des de la plataforma que inicialment aglutinava especialment les últimes generacions de penitenciaris, bombers i policies, i que després han rebut també el suport de duaners o banders, per posar dos exemples, s’ha fet des de fa temps un treball de camp per comparar els salaris de l’administració andorrana actual amb la d’altres administracions de l’entorn. Per això els ha sorprès molt els resultats de la diagnosi sobre les graelles salarials i els ha acabat per indignar les dades que els han facilitat, ara per ara, des de Funció Pública. Molt parcials i sense la font origen de la informació amb la qual es compara la retribució andorrana.
Un element que es ressalta és que amb el temps, l’administració andorrana ha anat fent pegats que s’han sumat a les retallades o la congelació promoguda ara fa uns tres lustres que han deixat la progressió salarial en una qüestió minsa, irrisòria. I es va impulsar un projecte de progressió que l’evolució de tot plegat ha acabat perjudicant, indiquen, els funcionaris. I, especialment, els que porten menys temps a l’administració. Es va establir un sistema de bandes per premiar la fidelitat, en certa manera. L’antiguitat i alhora, també, l’acompliment de les feines encomanades.
Si en l’origen un funcionari cobrava el 100% de l’estipulat, d’un temps ençà es van crear les bandes. S’entrava per sota del terme mig -el 80%- i es podria escalar fins a poder arribar a un 120% d’aquest sou base estàndard. El temps, però, i les decisions polítiques salarials, denuncien, han fet que la majoria de noves generacions, que comencen ja a ser el gros de policies i bombers, hagin quedat estancats en l’esmentat 80%. O poc més. I això fa que la realitat hagi quedat molt distorsionada. Molt allunyada, diuen, del cost real de la vida.
En cap cas es qüestiona la remuneració de les generacions precedents, que recorden que no pas totes, en funció de la seva evolució, estan cobrant salaris que es puguin considerar disparats. Però sí que van tenir la sort d’accedir a l’administració en un moment en què la remuneració estava molt per sobre del poder adquisitiu mitjà i això ha fet que les frenades dels darrers temps no els hagin deixat amb una remuneració tan allunyada de la realitat com consideren que tenen les darreres generacions.
¿Que ja sabien quin pa s’hi donava quan van entrar? Igual com deixen clar que no es pot parlar de mitjanes mensuals de 4.000 euros de salari, perquè entenen que el gros de policies i bombers ara estan força lluny d’això, també signifiquen que sempre es va parlar d’una progressió que, finalment, l’administració no ha aplicat. I que el 80%, que havia de ser el sou ‘d’aprenent’, per dir-ho així, s’ha acabat estandarditzant.
I per acabar-ho d’adobar, si un dels mecanismes de millora salarial eren els triennis, doncs resulta que quan siguin d’aplicació els plans de carrera que encara no s’han acabant de dissenyar, aquests triennis, per llei, passaran a ser quinquennis amb el mateix preu. És a dir, si històricament cada tres anys hi havia un increment de 100 euros, per posar una xifra, més aviat que tard, per assolir aquest augment en lloc de tres anys en seran necessaris cinc.
D’aquí que des de la plataforma dels cossos uniformats està clar que més enllà de la compensació que es pugui fer per la congelació de l’acompliment durant ben bé 15 anys, que aproven totalment, hi ha d’haver sense cap mena de dubte una actualització i harmonització de les graelles salarials. De les remuneracions bàsiques. I s’han de tenir en compte totes les anomalies que s’han produït amb el temps i que han fet que hi hagi un desfasament molt notori. De 4.000 euros, res de res. Dos mil i raspadets, diuen.
Comentaris (29)