D’entrada, i durant temps, han estat molts els clients d’entitats bancàries del Principat que han estat condemnats per suposat blanqueig de diners sense que aquestes decisions judicials, que han comportat el comís d’importants sumes de diners per a l’Estat, no és que no hagin suposat la intervenció del banc o bancs on hi havien aquells dipòsits. És que ni tan sols ha generat cap causa judicial i amb prou feines ni tan sols hi ha hagut reprimenda administrativa ni per a les entitats ni per als executius o gestors que haguessin treballat amb aquells condemnats.
Cunill va fer un balanç de causes obertes en relació amb la intervenció de BPA i, tenint en compte totes les jurisdiccions, se n’han interposat 188 de les quals encara en resten obertes i en curs 43. La presidenta de l’AREB va assegurar que tots els processos aplicats per l’ens han estat validats judicialment. Però el problema va venir quan el president suplent del grup parlamentari socialdemòcrata, Pere Baró, va demanar quantes condemnes hi havia entre aquelles persones que no havien aconseguit passar al denominat banc bo i ara estan immersos en el procés de liquidació de BPA. Cunill va esmentar, sense donar cap detall, una condemna i, després de rebre alguna informació externa, va parlar de dues.
Cunill va tornar a insistir que no pot donar dades comptables de BPA tot aferrant-se a la normativa vigent i va evidenciar que l’AREB només té sentit en el marc de la intervenció de BPA i en l’aplicació d’una llei que es va fer, ad hoc, per poder gestionar el procés. Cert, va afirmar la presidenta de l’ens estatal, que l’organisme es prepara per si mai hi hagués un altre fet igual i similar que al viscut el març del 2015, però també va pal·lesar que la voluntat és que no passi, encara que s’han de tenir els manuals i els protocols actualitzats per si mai fos el cas.
Tant l’esmentat conseller general del PS, Pere Baró, com la parlamentària de Concòrdia Maria Àngels Aché van mostrar el seu “neguit” per la poca transparència amb què actua l’AREB. Cunill va insistir que no és opacitat si no compliment estricte de la legislació. Amb tot, el parlamentari socialdemòcrata va recordar que les esmenes que es plantegen per fer més clara la transmissió d’informació de l’AREB no seran acceptades per la majoria demòcrata, justament, per validar les traves.
Segons fonts parlamentàries, grups de l’oposició es plantegen accions, fins i tot judicials si es troba la via, per mirar de fer aflorar informació que, com la mateixa Cunill va explicar, ara es troba sota l’aixopluc de la Batllia en ser BPA una entitat en liquidació. En tot cas, hi ha força malestar per la manca d’explicacions i el blindatge que mostra l’AREB en ares a la confidencialitat que, aparentment, la llei brinda.
Comentaris (1)