És a través d’aquesta via, d’aquesta tècnica legislativa, de la incorporació al projecte de llei del pressupost per a l’any que ve l’aprovació del qual el Govern vol aquest any que vagi el màxim de veloç possible dins els terminis legalment establerts, i a partir de diversos disposicions finals, es preveu posposar l’entrada en vigor dels quinquennis, que hauria de ser una realitat l’any que ve, fins al 2029, com ja s’ha previst en la llei del personal del Consell Superior. En efecte, quant a l’entrada en vigor dels canvis relatius a la llei de la Funció Pública, la idea que hi ha sobre la taula és que els canvis entrin en vigor “el dia primer del mes immediatament posterior al de la seva publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, a excepció del còmput del complement d’antiguitat per quinquennis que estableix la lletra f) de l’article 77, que entrarà en vigor l’1 de gener del 2029.”
Hi ha multitud de canvis que estan previstos a través d’aquestes disposicions. I en certa manera, segons les fonts consultades, alguns haurien agafat per sorpresa els funcionaris, atès que, per exemple en relació amb la carrera professional, s’està en plena negociació amb els sindicats de la Funció Pública i encara fa pocs dies s’estaria assegurant que hi havia marxa per a fer canvis en relació amb allò que s’estava parlant. En canvi, ja hi hauria un text redactat que inclou, justament, aspectes que alguns dels sindicats han assegurat no veure clars.
COMPLEMENTS, ENCAIX HORITZONTAL…
Són molt i molt diversos els aspectes que es pretén modificar a través de la llei del pressupost. Més enllà de l’entrada en vigor dels quinquennis, es planteja, en relació amb la llei de la Funció Pública, fins a 22 canvis més. I n’hi ha alguns que són de força transcendència. Des d’aspectes relatius a incompatibilitats a contractació de menors. Es tracta la mútua de funcionaris o l’estructura retributiva. Adscripcions temporals o la carrera professional horitzontal. O fins i tot normes de la llei aplicables directament als comuns el principi de les quals també es modifica.
A través d’aquesta disposició final en el pressupost s’haurien de resoldre casos que s’han trobat després de les millores de les bases salarials i per les quals, comandament o responsables de servei acaben cobrant igual o menys que subordinats seus. Aquesta qüestió es resoldria a través de l’addició d’una disposició transitòria relativa al posicionament inicials dels funcionaris en actiu en la carrera professional horitzontal. Hi ha, també, diversos aspectes relatius a l’antiguitat del personal.
Es dona satisfacció a la demanda feta per la branca de jubilats de l’USdA o també es reconeixen triennis a cert personal de quan era interí
Així, es reconeix l’antiguitat dels treballadors públics als serveis prestats en règim interí. En aquest sentit, s’indica que “el personal interí de l’administració general que hagi adquirit la condició de funcionari en aquesta administració a partir de l’entrada en vigor de la Llei 1/2019, del 17 de gener, de la funció pública i que es troba en servei actiu, té dret a percebre els triennis meritats com a treballador públic interí, sempre que hagi prestat els seus serveis a l’Administració general i reuneixi les condicions de l’article 114 de la Llei 1/2019, del 17 de gener, de la funció pública”. I s’afegeix que “quan, durant el període com a personal interí, la persona hagi canviat de lloc de treball, el dret al reconeixement dels triennis queda limitat, com a màxim, als dos darrers triennis meritats”. En qualsevol cas, “aquesta mesura no s’aplica als funcionaris que perceben dos o més triennis”.
Un altre dels elements destacats té a veure amb l’extensió del pagament únic en concepte de complement de productivitat al personal jubilat, sigui voluntari o obligatori. Així, “es reconeix el dret a percebre el pagament únic previst pel Decret 363/2025, del 8 d’octubre de 2025, pel qual s’aprova el pagament únic en concepte de complement de productivitat als funcionaris de l’administració general i de l’administració de Justícia, al personal funcionari que hagi estat al servei d’alguna d’aquestes administracions i que es trobi en situació de jubilació voluntària o obligatòria, sempre que aquesta situació s’hagi produït a partir de l’1 de gener del 2009”. I es disposa, si no hi ha canvis, que “el pagament únic previst en aquesta disposició té també per finalitat reconèixer la trajectòria professional del personal inclòs en l’apartat anterior que va cessar en el servei actiu amb anterioritat a la implementació efectiva del sistema de carrera professional i que, per aquest motiu, no va poder accedir als efectes econòmics que se’n deriven”.
PENSIONS
El plantejament que preveu el Govern, i que ja ha posat en un esborrany, comporta canvis també en la llei reguladora del pla de pensions. Almenys, quatre canvis. Un d’ells té relació amb la policia. I amb el fet que la jubilació pugui ser del 70% del salari. Així, la redacció del text que es preveu addicionar podria anar més o menys en el següent sentit: “Els membres del cos de policia, en actiu, compresos en l’àmbit d’aplicació de la disposició transitòria segona d’aquesta Llei, del pla de pensions de la funció pública, poden acollir-se, a partir dels 55 anys d’edat, a la jubilació voluntària amb dret a percebre una prestació garantida equivalent al 70% de la base de càlcul” que es defineix en la mateixa transitòria.
La disposició, evidentment, és més extensa. I altres dels canvis que es preveuen tenen a veure amb la les aportacions a realitzar al pla de pensions, els partícips en el mateix o la modificació del percentatge de la prestació de jubilació voluntària prevista a la disposició transitòria tercera. Tant la llei de la funció pública com la relativa al pla de pensions són, en la seva gran majoria, lleis qualificades, fet que requereix un suport parlamentari més elevat.
Comentaris