Usant termes diferents, sent més o menys formalistes, tant SIP com SPA coincideixen també en què bona part de tot plegat es deu a la inoperància de la direcció i, fins i tot, atribueixen la responsabilitat al ministeri. Els uns parlen de “desconnexió”, els altres de “deixadesa”. En el fons, però, els responsables d’un sindicat i l’altre diuen més o menys el mateix. L’Altaveu ha consultat els tres sindicats penitenciaris després dels darrers i greus esdeveniments ocorreguts al centre. Especialment la revolta d’una desena de presos penats en ferm que hi va haver divendres.
La rebel·lió, però, ja venia precedida de múltiples queixes i, fins i tot, de l’enviament de cartes anònimes exposant la situació -en aquest cas al mòdul de preventius- i exigint millors condicions que es van fer arribar a alguns mitjans de comunicació. L’Altaveu en va ser un d’ells. El SIP ha respost a través d’una comunicació escrita i consensuada per la junta sindical a petició de l’Altaveu. També s’ha manifestat el president de l’SPA, Sergi Texeira. El tercer sindicat, el Sindicat del Personal Penitenciari (SPP), el més jove de les organitzacions sindicals i, alhora, qui potser manté actualment més bona relació amb la direcció, ha declinat respondre. Tres dels seus principals dirigents han assegurat estar de vacances o amb permisos diversos que fan que estiguin ‘desconnectats’ i no coneguin de primera mà què és el que ha passat darrerament al centre.
SINDICAT D’INSTITUCIONS PENITENCIÀRIES (SIP)
El sindicat que aglutina diversos exalts comandaments del centre penitenciari i que en certs moments ha sigut molt proper a la direcció veu “amb preocupació creixent, les greus disfuncions estructurals i operatives que afecten el sistema penitenciari i que dificulten de manera significativa la gestió diària del centre”. En una comunicació a petició de l’Altaveu exposen que “actualment, el model organitzatiu i funcional del centre penitenciari presenta una clara manca d’adaptació a la realitat actual”. I això es concreta, per exemple, en “la no separació efectiva dels diferents perfils d’interns amb necessitats, nivells de risc i itineraris penitenciaris clarament diferenciats, està generant situacions de risc, tensió i ineficiència”.
“Exigim una resposta immediata i estructural a aquesta situació, un redisseny tècnic del sistema penitenciari que contempli la separació real de perfils, la creació de dispositius específics, i una dotació adequada de professionals qualificats, com a requisits bàsics per garantir un servei penitenciari digne, segur i eficaç”
Per al SIP, “aquesta manca de classificació funcional es veu agreujada per l’absència d’infraestructures específiques i per una dotació clarament insuficient de personal tècnic especialitzat i d’agents penitenciaris”. “Aquestes deficiències estructurals dificulten la intervenció rehabilitadora, comprometen la seguretat i sobrecarreguen de manera insostenible els equips professionals, que sovint es veuen abocats a gestionar situacions complexes sense els recursos materials ni humans adequats.” Com s’ha dit, ni el ministeri ni la direcció no surten ben parades a parer de l’organització sindical: “Constatem una desconnexió preocupant entre les necessitats reals del centre i les actuacions, o la manca d’aquestes, per part de la direcció i del ministeri de Justícia i Interior. Aquest abandonament institucional, que s’evidencia en la manca de resposta estructural i en la inexistència de mesures correctores efectives, està generant un desànim profund entre els professionals del sistema.”
I és aquest fet, indica el SIP, el que més influeix en el clima laboral entre el funcionariat o la manca d’interès de noves generacions per apropar-se laboralment a la tasca penitenciària. “Aquest escenari genera un increment sostingut de la pressió funcional sobre el personal penitenciari, que percep una desprotecció institucional manifesta davant situacions de risc i una absència de suport efectiu per part de la direcció i del ministeri.” “No és casualitat que els darrers processos de selecció de personal penitenciari registrin una participació mínimament significativa”, indica el SIP.
“L’absència d’un projecte de sistema penitenciari modern, segur i professionalitzat fa que la carrera penitenciària perdi atractiu, estabilitat i projecció, fet que compromet seriosament el relleu generacional i la sostenibilitat del model a mig termini.” Per tot plegat, “des del SIP exigim una resposta immediata i estructural a aquesta situació, un redisseny tècnic del sistema penitenciari que contempli la separació real de perfils, la creació de dispositius específics, i una dotació adequada de professionals qualificats, com a requisits bàsics per garantir un servei penitenciari digne, segur i eficaç”.
SINDICAT PENITENCIARI ANDORRÀ (SPA)
En altres paraules i de forma més directa, si es vol dir-ho així, també es mostra el president del Sindicat Penitenciari Andorrà (SPA), Sergi Texeira. Aquest sindicalista amb molt llarga trajectòria al centre penitenciari té molt clar que “el rumb ha de canviar, però ja”. I remarca el fet que “el director està absent, el director adjunt deixa passar els dies perquè no es compta amb ell i el mateix director no li facilita informació” i, en definitiva, no hi ha ningú, aparentment, capaç de redreçar la situació que viu la institució.
Texeira: “Aquí ha de venir algú de fora. Perquè mani qui mani sempre tindrà els seus aliats. Ha de venir algú que mani per a tots iguals, que sigui equitatiu i que no tinc favors ni per als uns ni per als altres”
Texeira té clar que, com ha passat en altres moments de la història penitenciària andorrana, ara és el moment que “aquí vingui algú de fora. Perquè mani qui mani sempre tindrà els seus aliats. Ha de venir algú que mani per a tots iguals, que sigui equitatiu i que no tinc favors ni per als uns ni per als altres”, i en aquest sentit recorda que, “serien més bons o més dolents a nivell professional, però quan van venir en (Pere) Gispert i en (Miquel Àngel) Barbolla era per a tothom igual. Sense distincions”.
El fet que el president de l’SPA tingui clar que el centre “no té rumb” ho indica, per exemple, el fet que “hi hagi intents de motins, que hi hagi intents d’agressió i es miri cap un altre costat, i el director en tot el cap de setmana no s’ha presentat al centre per veure com estan els agents, per mostrar-los el seu suport. Per mirar què s’ha de fer o quines actuacions necessiten”, amb la qual cosa, per a Texeira, a Miquel Àngel Garcia "se li ha anat de les mans” la situació, que des de l’SPA es considera descontrolada.
I no només té responsabilitat la direcció. “La ministra tampoc no sap com fer-ho i si manté el sistema és que se li escapa de les mans tot plegat també a la mateixa ministra.” Per tot plegat, “creiem que el cicle s’ha acabat, tot caduca”. I si bé és cert que es va destituir Oriol Magrinyà -en aquest cas afiliat de l’SPA- per “suavitzar” el clima intern i per això es va situar de número dos del centre a Carles Oferil, tot plegat ha servit, segons Texeira, de bon poc. “L’únic que s’ha fet és elevar la motivació quatre o cinc. Però el projecte actual s’ha esgotat i no té cap continuïtat, el problema és la inoperància.” I és que si “no es fa un canvi de rumb, la presó s’acabarà enduent la ministra mateix. La deixadesa és total”.
Comentaris (15)