D’entrada el document posa de manifest certa millora quan s’avalua l’acompliment per part del Govern. Així, dels 26 indicadors de transparència obligatòria, en 14 hi ha un compliment total (54%), 10 presenten un compliment parcial (38%) i dos s’incompleixen (8%). De fet, només n’hi ha dos que passen de compliment parcial a compliment total: contractes licitats i adjudicats i participació ciutadana.
Alhora, apunta que calen millores pel que fa a l’accessibilitat, en especial pel que fa a claredat-comprensibilitat i reutilització. Així, s’indica que calen accions per millorar l’accés a la informació i als serveis per mitjans electrònics, incorporant mecanismes per als col·lectius amb necessitats especials i diversitat funcional pugui fer-ne us “amb condicions apropiades”. En tot cas, s’assenyala que és una qüestió complexa perquè no hi ha estàndards ni normatives establertes més enllà del Conveni de Nova York.
Pel que fa a la reutilització, es diu que la major part de la formació es presenta en formats que permeten al ciutadà fer-ne ús per generar més informació, però apunten que caldria una regulació sobre el concepte de reutilització.
Sobre datació i actualització, s’explica que els terminis no estan definits per cap norma i per tant, caldrà avaluar-ho tenint en compte criteris de conservació de la informació i altres lligats al document públic com a tal, definits en les respectives taules d’avaluació documental. En aquest àmbit, el 2026 es preveu establir un calendari per establir els terminis per aportar la informació sol·licitada.
MILLORES DE COMUNICACIÓ
D’altra banda, tot i que es disposa d’una xarxa de gestors de transparència, tal com ja s’advertia en anys anteriors, aquesta no han pogut tenir una visió de totes les problemàtiques ni de les causes que les motiven. En primer lloc pels canvis interns, en segon lloc per la manca d’informació sobre algunes rutines i finalment, per les dificultats en la proactivitats necessària.
La càrrega de feina que suposa recollir algunes informacions, fa que la tasca s’ajorni i la informació no arribi amb la celeritat necessària. Tot i que es comprèn que les urgències s’imposin, es deixa clar que això no hauria de relegar qüestions que també són rellevants. Fins i tot es fa constar que hi ha situacions d’inaccessibilitat o dificultats de contacte amb algunes direccions.
Per tot plegat es demanar una millor cohesió entre gestor i ministeri, ja que s’entén que als ministres i secretaris d’Estat correspon el paper de “patrocinador” de la transparència.
Igualment, es detecten certs registres o documentació que no són prou eficients respecte a les necessitats de transparència, i es demana establir criteris objectius en l’elaboració de la informació. Així, s’aposta per una guia més clarificadora per aplicar un criteri comú a l’hora d’elaborar la memòria. També s’indica que cal que la informació sigui el màxim d’actualitzada possible de la mateixa manera que s’apunta la millora que suposaria que la web de transparència incorporés comptador de visites i de les pàgines més consultades per disposar de dades per orientar les accions de millora. De la mateixa manera creuen convenient incorporar enquestes i fòrums per recopilar opinions de la ciutadania.
Comentaris