Clam perquè s’instauri la cita prèvia a Immigració

Les darreres setmanes les cues per renovar els permisos de residència són constants i això que encara no ha arribat del tot l’època forta dels temporers

Ciutadans esperant que els arribi el torn a Immigració.
Ciutadans esperant que els arribi el torn a Immigració. G. P.

Si vostè ha de fer algun tràmit vinculat a Immigració, més enllà de la documentació necessària haurà de tenir paciència. Molta. I en segons quin cas, moltíssima. Les cues per ser atès són cada dia considerables, per dir-ho de forma suau. I l’enuig entre bona part dels ciutadans que les han de suportar, elevat. Tant gent de carrer com gestors d’empresa. No entenen, principalment, que no s’aplica la cita prèvia com ja succeeix a la majoria de departament de l’administració. Tampoc l’escàs nombre de funcionaris que es troben de cara al públic.

I això que encara no ha arribat ben bé l’època forta per al departament situat a l’edifici de l’Obac. Cert és que amb l’establiment de la quota estival, ja els darrers mesos hi ha hagut moltíssima feina a Immigració. La pressió no amaina. O no amaina gaire. Però el clam ciutadà perquè s’instauri la fórmula de la cita prèvia és evident. “No volem pensar que l’administració considera els immigrants de segona”, asseguren persones que fan cua a les instal·lacions dependents del ministeri d’Interior.

Per molt que l’esmentat departament hagi d’atendre persones que, tot sovint, acaben d’arribar al país, els consultats asseguren que “hores d’ara qui més qui menys té Internet i està acostumat a fer certs tràmits en línia. Per tant, ni tan sols per aquells que han de venir de fora no seria una gran dificultat haver de sol·licitar hora amb antel·lació”, expliquen ciutadans afectats, que també es queixen del tracte rebut per una part dels funcionaris.

“Si hi hagués una cita prèvia, els responsables del departament podrien estructurar-se millor la feina i, alhora, repartir la càrrega laboral a partir de citar els demandants de manera ordenada. De segur que es minimitzarien cues i es faria perdre menys paciència als administrats”

“Ja entenem que tenen feina, però el que està allí esperant no en té cap culpa. De fet, més malestar senten tot sovint els administrats, que hi ha dies que es passen hores i hores d’espera i que veuen, després, que pel simple fet de no tenir un document correcte o d’haver-se oblidat un simple paper han de tornar a iniciar el procés” sense tenir garantit quantes hores més de cua hauran de fer. D’aquí que es consideri, novament, que la cita prèvia és un bon sistema per poder calibrar, més o menys, de quin mal s’ha de morir.

“Per als ciutadans rasos, a més, hi ha dues coses més que fan mal d’ulls. Que la meitat dels taulells disposats a l’oficina no tinguin responsable que els faci operatius i que, aparentment, hi hagi una de les taules operatives que es dedica només a gestories o representants d’empreses similars. Tenen com un accés preferent i, alhora, quan els arriba el torn no fan el tràmit per a una o dues persones. Veus que treuen carpetes i carpetes i van fent.” Certament, contra aquesta darrera fórmula no són pas tot crítiques.

Ja s’entén que els professionals de la gestió de certs tràmits tinguin una atenció sinó preferent, sí específica. Però, al final, es torna al punt de partida. “Si hi hagués una cita prèvia, els responsables del departament podrien estructurar-se millor la feina i, alhora, repartir la càrrega laboral a partir de citar els demandants de manera ordenada. De segur que es minimitzarien cues i es faria perdre menys paciència als administrats”.

Comentaris (11)

Trending