Acusats en la causa general del ‘cas BPA’ reclamen al Govern que retiri la querella en contra seva

Onze dels processats han tramitat un escrit en què demanen la nul·litat de l’acord del juny del 2016 pel qual l’executiu acabaria constituint-se en acusació particular en el procés que s’està jutjant

Processats i advocats del 'cas BPA' durant un recés d'una de les sessions.
Processats i advocats del 'cas BPA' durant un recés d'una de les sessions. Toni Solanelles

Veient com van les sessions del judici de la causa general del ‘cas BPA’, cada vegada sembla més evident que, en essència, Banca Privada d’Andorra (BPA) operava de forma anàloga als altres actors de la plaça financera. Molt sovint, treballant amb els mateixos clients. En aquest marc, i just quan els advocats defensors han començat a agafar protagonisme en la vista, una part dels bancaris que s’asseuen a la banqueta dels acusats acaben de demanar al Govern que retiri la querella criminal que va formular en contra seva.

En efecte, formalment, el que van fer dijous -i l’Altaveu ha sabut ara- onze dels processats és presentar un escrit, una mena de recurs administratiu, en el qual interessen que el Govern declari la nul·litat de l’acord adoptat el 26 de juny del 2016 pel qual es decidia promoure una querella criminal per tal que l’executiu passés a constituir-se com a acusació particular per tal de vetllar per l’interès general, el perjudici sofert i el bon nom i reputació de la plaça financera. Consideren els processats que no hi ha base legal perquè el Govern pugui exercir l’acusació particular.

D’entrada, perquè entre les obligacions que la llei encomana a l’executiu, no hi ha la d’exercir l’acusació particular en cap procés. Menys encara si no és el perjudicat directe. I aquí és on els processats exposen que el Govern com a màxim exponent de l’administració ha de garantir un pulcre respecte al denominat principi de reserva de la llei. És a dir, ha d’actuar només i únicament en funció d’allò que la legislació permet. Però encara hi ha més.

Els processats exposen que l’executiu com a màxim exponent de l’administració ha de garantir un pulcre respecte al denominat principi de reserva de la llei, que no preveu que es constitueixi en acusació particular

Resulta que l’acord que ara es demana oficialment que s’anul·li -el cas podria acabar als tribunals administratius- és pràcticament un calc de la comanda que el març del 2015 s’havia fet a la fiscalia: que instés els procediments necessaris, s’entén que en matèria penal, atesa la recepció de la nota del FinCEN per a l’esclariment de les possibles anomalies, irregularitats o eventuals comportaments delictius que allí presumptament s’hi exposaven. I la causa general que ara s’està jutjant es posa en marxa, justament, per l’actuació de la fiscalia a impuls governamental.

A més a més, els processats que han tramitat l’esmentat escrit recorden que en matèria de defensa de la reputació de la plaça financera i el bon nom d’aquesta, qui té la reserva legal per fer-ho o les atribucions necessàries per actuar en conseqüència era, en el seu moment, l’Institut Nacional de Finances (INAF), actualment Autoritat Financera Andorrana (AFA) en tan què supervisor del sistema financer en general i del bancari en particular.

Per tot plegat es demana que es deixi sense efecte l’esmentat acord governamental que va portar a interposar una querella que seria la base de l’acusació particular que manté l’executiu contra els processats en la causa. I en segona instància es reclama que mentre no es resol la petició, aquell acord es deixi en suspens. El que vindria a ser, més o menys, que mentrestant el representant lletrat del Govern s’absenti de les vistes.

Etiquetes

Comentaris (5)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.