Absolts del tot. Fins i tot, si ho volen i els en queden ganes, podran tornar al Principat quan ho creguin escaient. Sense cap mena de limitació. I encara menys prohibició. Una parella de serbis establerta a Reus des de fa més de quinze anys va sortir la setmana passada de la presó després de dinous mesos d’empresonament provisional atès que se’ls relacionava amb el robatori que hi va haver el 8 de novembre del 2014 a la joieria L’Art d’Or de l’avinguda Meritxell.
Més d’un any i mig després d’entrar a la Comella, la sala penal del Tribunal Superior ha acabat sentenciant que no hi ha elements per considerar, no hi ha que el matrimoni fos còmplice de l'atracament, ni tan sols que en sabés res. I els ha enviat cap a casa. M. P. i I. O., de 45 i 37 anys respectivament, ja han indicat al seu advocat defensor que es posi en marxa per reclamar a l’Estat andorrà el perjudici causat pels dinou mesos de reclusió que han acabat amb una absolució total.
La sentència absolutòria es va dictar fa uns quants dies i dilluns de la setmana passada, el matrimoni serbi va deixar el centre penitenciari al qual van arribar el març del 2015, molts mesos després del robatori i quan van tornar al Principat amb la intenció de recuperar un cotxe que pensaven que havien venut -i pel qual mai no van rebre ni cinc de calaix- i va resultar que va acabar en mans dels dos lladres, que van ser detinguts a Juberri dos dies després de l’assalt a la cèntrica joieria de la qual se’n van endur un botí en joies superior als cent mil euros.
Els dos autors del robatori (a la foto en una imatge captada per les càmeres de seguretat de l'establiment assaltat) són també serbis. Però com va quedar acreditat en un acarament que es va fer entre els dos homes que van accedir a la joieria suposadament equipats d’una arma que no s’ha pogut demostrar mai que fos real i el matrimoni establert a Reus, els uns i els altres no només no es coneixien. Ni tan sols s’havien vist mai. Això sí, hi deuria haver un conegut comú, que no ha estat mai a disposició de la Justícia, que col·laborant amb els primers va embolicar els segons fins al moll de l’os.
El robatori va ser al punt del migdia del 8 de novembre. Els dos autors es van escapolir amb un cotxe que havien robat el dia abans a la Seu d’Urgell i que es va acabar trobant a la urbanització Comella Park d’Andorra la Vella. Aquí es va iniciar una suposada fugida a peu que, suposadament, deuria comptar també amb la col·laboració d’altres persones. I, probablement, del compatriota que aquell mateix 8 de novembre va trucar M. P. interessant-se per un cotxe que tenia a la venda.
La venda del cotxe
El matrimoni establert a Reus necessitava diners i havia posat a la venda el cotxe de l’home, un Volkswagen Passat pel qual demanava 5.000 euros. L’intermediari embolicaire va acabar tancant un tracte amb M. P. per l’Opel Corsa de la dona d’aquest. Però el tracte era que havia de pujar el vehicle aquell mateix vespre a la Seu. Quan va arribar a la capital de l’Alt Urgell li van comunicar que l’operació no havia acabat de reeixir perquè l’enllaç no havia pogut contactar amb els compradors. L’endemà es va repetir l’operació i aquest cop sí que van deixar el cotxe, l’Opel Corsa, a lloc. Però dins territori andorrà i finalment sense veure ni un euro.
Aquest fet, que s’avingués el matrimoni (havien pujat tots dos amb dos vehicles per poder tornar a Reus) a deixar el cotxe a Juberri després d’haver parat amb el compatriota que feia d’intermediari a comprar aliments i altres productes al River que servirien als lladres per menjar i curar-se d’unes ferides que s’havia fet un d’ells, va fer aixecar les sospites dels investigadors. I més, quan finalment no se’ls va pagar res. Només se’ls va dir que ja els farien arribar els 1.200 euros acordats.
La instructora del cas, la batlle Canòlic Mingorance, i el ministeri fiscal van considerar que la parella era còmplice del robatori. I així va anar avançant tota la investigació. La defensa de la parella sèrbia establerta a Reus, però, va recordar que en cap moment van tenir cap connexió amb el cas ni amb anterioritat ni sumultàniament. Per tant, no podien ser còmplices de res. Que la seva vinculació a tot plegat era posterior al robatori i que ni tan sols se’ls podia considerar encobridors perquè ells, res sabien de l’assalt a la joieria.
I es van fer evidents altres fets. Per exemple, que encara no un mes després del robatori a L’Art d’Or, la parella i els seus fills, menors d’edat, van pujar a passar un dia a Naturlandia i van aprofitar per donar un volt per Sant Julià amb la innocent intenció de trobar-hi l’Opel Corsa blau que havien deixat a Juberri i pel qual no n’havien vist ni cinc de calaix. Res. Uns mesos després, ja al març del 2015, va reaparèixer l’intermediari que els havia donat llargues pel pagament dient-los que el vehicle estava on l’havien deixat.
I el 8 de març, sant tornem-hi cap al Principat. Van enfilar-se fins a Juberri, van voltar els aparcaments públics, el dipòsit comunal de vehicles… i l’únic que els va servir va ser per descobrir que el seu Opel Corsa estava en mans de la policia, amb qui van acabar ells. Detingut, ell i, posteriorment, també ella. Iniciaven, segons les fonts consultades, un viacrucis que ha fet, per exemple, que des de dins la presó el matrimoni s’hagués de buscar la vida per col·locar els seus fills menors. Durant aquests dinou mesos els nens han acabat fent vida amb una germana d’ella als Estats Units.
Sentència del Tribunal de Corts
El juny passat, el Tribunal de Corts condemnava el matrimoni a dos anys i mig ferms de presó per un delicte d’encobriment. D’un robatori, en aquesta ocasió. Els lladres van rebre una condemna dos anys superior. Tant els uns com els altres, en virtut d’aquesta sentència i més enllà d’indemnitzacions i responsabilitats civils, van ser definitivament expulsats del Principat (a partir del moment que haguessin acabat de complir la condemna).
El setembre es va veure davant la sala penal del Tribunal Superior el recurs interposat. Allí va ser quan M. P. li va dir al fiscal que no sabia què cobrava ell, el representant del ministeri públic, però que l’home, que va assegurar cobrar 1.000 euros de salari, de ben cert pujava fins a la Seu per vendre’s un cotxe per 1.200. Una altra cosa és que l’enganyessin. I, suposadament, de quina manera. Fos com fos, els magistrats del Superior van considerar que no hi havia elements suficients per donar credibilitat a allò mantingut per la batlle Mingorance durant la instrucció i el sentenciat pel Tribunal de Corts.
I per al matrimoni reusenc originari de Belgrad en van acordar l’absolució. I, en conseqüència, l’alliberament. Sense que se’ls imposi cap mena d’impediment perquè puguin tornar a accedir al Principat. Potser ho faran, si cal, per interposar la demanda de responsabilitat contra l’Estat andorrà. Mentrestant, miraran de tornar, si poden, a la normalitat. Això sí, amb vint mesos de la seva vida consumits, segons la sentència del Superior, injustament entre reixes.
Ell de paleta, de manobra, fent pedaços amb maons. Ella al sector de l’hostaleria, on ha estat sempre des que va arribar a Reus, on tenen un pis adquirit amb préstec hipotecari. Tots dos van deixar dilluns passat la Comella amb la intenció de poder retrobar-se amb els seus fills, durant vint mesos establerts a l’altra banda del món.
Comentaris