Em sorprèn molt contemplar la indignació dels polítics de l’oposició davant l'absoluta manca de transparència del règim polític que ha instaurat Antoni Martí.
L’enfocament que fan de la negativa de Martí , dels seus ministres i dels responsables d'entitats públiques a facilitar informació sobre qualsevol assumpte és d’una ingenuïtat extrema.
Quan escolto liberals i socialdemòcrates protestar reiteradament , amb resignada impotència davant la pràctica habitual de la foscor informativa tinc la impressió que atribueixen aquesta voluntat de la gent de DA d’amagar-ho tot, àdhuc de les coses que semblen més intranscendents, a un caprici o una malaltissa dèria.
Obliden aquests ingenus amics que la informació en poder de les institucions públiques és un bé col·lectiu que hauria d’estar a l’abast de tothom, i no només dels membres del Consell General, amb una política de transparència utilitzant les noves tecnologies de la informació, però també amb altres mitjans més tradicionals.
Consegüentment, l’apoderament d’un bé públic per a ús particular dels personatges polítics de la majoria governant i els seus sequaços és, per dir-ho clar i ras, un furt que pot tenir diferents qualificacions col·loquials, polítiques i també penals, però al cap i a la fi un furt.
Un any i mig després de la seva intervenció, no tenim cap notícia fiable de l’auditoria de PwC sobre BPA, ni tan sols sabem qui la va encarregar, qui la pagarà, ni si està o no signada.
Si pregunteu a la gent del carrer sobre si creuen que Cinca i Martí tenen la llista de clients de BPA que estan a la llista vermella i no han passat a Vallbanc, prop del 100 % us diran: és clar que la tenen! Alguns, aniran més lluny i aportaran proves de què estan utilitzant aquesta informació furtada per calumniar ciutadans independents, difamar membres d’altres partits i empresaris no afins; la utilitzen per sembrar zitzània, dividir l’oposició, manipular la ciutadania.
Quan amaguen la marxa de les negociacions amb la Unió Europea estan negant una informació que hauria d'estar a l’abast de tothom perquè qualsevol ciutadà i empresari pugui prendre decisions que afecten el seu futur. L’aventatge dels que disposen aquesta informació per la seva complicitat i amistat amb els governants és incontestable.
El mateix podem dir dels informes del Tribunal de Comptes sobre el marc pressupostari o les notes verbals amb els Estats Units que es tracten com a secret d’Estat.
Aquesta asimetria entre la informació que posseeix el pinyol de DA amb els seus amics i la ignorància a la que condemnen a la gran majoria de ciutadans és quelcom més que opacitat o manca de transparència.
A qualsevol Estat de Dret, fa dies que la fiscalia general estaria investigant sobre si la possessió, retenció i difusió en petit comitè de tota aquesta informació privilegiada per a la seva utilització política i econòmica és o no un delicte de corrupció.
Comentaris