El virus és mort, que visquin Els Pastorets 2.0

Sant Julià estrena una excel·lentíssima versió de l’obra de Josep Maria Folch i Torres en l’edició “més complexa”, marcada per les restriccions obligades per la pandèmia i salvades de forma brillant a l’escenari amb múltiples projeccions pre-gravades

Si en Lluquet i na Farigola poden ser ‘youtubers’ prou pot ser, també, que el virus mori dalt de l’escenari. Ni en època de pandèmia, és clar, les forces del mal poden vèncer el bé. Són ‘Els Pastorets’. L’enèsima edició (27a de consecutiva al Centre Cultural i de Congressos Lauredià) que veu passar Sant Julià s’ha estrenat aquest Sant Esteve. Potser han estat les restriccions les que han empès a esprémer més si calia l’enginy. I el resultat del treball de Juanma Casero és una versió excel·lent, excelsa, de l’original de Folch i Torres.

El centenar llarg d’espectadors que han pogut gaudir de la primera de les cinc funcions que enguany preveu posar en escena Sant Julià s’han delectat d’un muntatge rodó. Tradició i modernitat s’han combinat a la perfecció per acabar bastint uns Pastorets 2.0. Uns ‘youtubers’ que miren de combatre un virus que entra a la xarxa i que han de recórrer al món analògic per derrotar el mal. Tota una picada d’ullet a la situació actual. Una Covid que només permet un terç de l’aforament a la platea (i amb mascareta, llocs sense ocupar per assegurar la distància i entrades i sortides graduals de l’auditori) i que ha fet que encara no una vintena d’actors poguessin coincidir d’alt de l’escenari.

Lluquet i Farigola a punt de ser duts a les calderes d'en Pere Botero.
Lluquet i Farigola a punt de ser duts a les calderes d'en Pere Botero. Toni Solanelles

I, ep, tots els participants amb prova d’antigen passada negativament unes hores abans que s’obrís el teló. Com han fet durant els assajos iniciats a l’octubre. L’edició “més complexa”, deia el director del muntatge, Juanma Casero, just abans de l’estrena. Una complexitat que, assegut a la butaca, no només no ho ha semblat una vegada la funció en marxa, sinó que s’ha traduït, justament, en tot el contrari: una brillantor descomunal. Potser per l’excel·lent encaix de la complexitat. Un muntatge que si fos professional ningú no se n’hauria estranyat. Uns Pastorets molt distints, clarament modernitzats, excel·lentment resolts, però mantenint, és clar, tota l’essència de Folch i Torres.

No hi falta de res. I s’hi afegeixen molts elements per fer excel·lir el treball de gairebé tots els protagonistes. No cal posar-hi noms per no oblidar-se de ningú. Però a aquestes altures de la pel·lícula, i amb una clàssica de Nadal que qui més qui menys sap recitar de memòria, que sonin a l’escenari temes com l’‘Imagine’ de John Lennon o el ‘The Sound of Silence’ de Simon i Garfunkel és tot un regal. Com ho són les projeccions audiovisuals amb les quals la direcció del muntatge no només ha resolt el fet de no poder disposar del personal tradicional -escenes que en altres ocasions haurien comptat amb desenes i desenes de participants dalt l’escenari- sinó que a més a més ha teixit un nou discurs narratiu dins d’un argument, s’ha dit, del tot conegut.

Una de les escenes corals, amb en Jeremies 'plantant' cara a Satanàs.
Una de les escenes corals, amb en Jeremies 'plantant' cara a Satanàs. Toni Solanelles

I en Lluquet i na Farigola són ‘youtubers’, però a la vara de Sant Josep li continua eixint la flor i Sant Miquel i Sant Gabriel derroten sempre els malvats Satanàs i Llucifer. Com en moltes altres ocasions, és el quadre, les posades en escena de les forces de l’infern, algunes de les més brillants. Sense menystenir-ne d’altres, quedi clar. La pandèmia que malmet vides i capgira la societat actual, també rellança alguns sectors. Els Pastorets del 2020-21 n’han sortit clarament beneficiats. Gratificants. Brillants. I més hi tot.

Deia Juanma Casero abans de començar la funció d’estrena -si no passa res l’elenc hi torna aquest diumenge 27 de desembre i, posteriorment, els dies 2, 3 i 6 de gener- que l’èxit era “haver arribat fins aquí”, volent dir que s’havia fet molt podent mantenir, amb les limitacions escaients, una nova edició del clàssic de Folch i Torres. Veien el resultat del treball del grup ‘pastoril’ lauredià, l’èxit és tot el muntatge. Que serà recordat per l’edició de la pandèmia però, segurament també, pel nivell mostrat. “Dues horetes per relaxar-nos i gaudir del Nadal”, deia Casero. Noranta minuts per reinventar un clàssic nadalenc. PASTORETS en majúscules.

Comentaris (1)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.