Caminar per l’avinguda Carlemany d’Escaldes-Engordany sense que passin cotxes tothom a avui dia ho té interioritzat. Els turistes que venen poden pensar que aquesta zona per a vianants sempre ha estat així i ho veuen com a normal per poder comprar o fer un beure en algun bar o terrassa. La realitat, però, és que tot just fa deu anys que té l’aspecte com el coneixem ara, sense vehicles.
El projecte de fer per a vianants una de les artèries comercials del país es va començar a posar sobre la taula el 2012 en el primer consolat de Trini Marín i Marc Calvet, malgrat que des de la Cambra de Comerç feia anys que s'impulsava. “L’avinguda s’havia tancat en moments puntuals, però mai de manera definitiva”, comenta Marín. La morfologia de l’espai amb els carrers adjacents i tota una sèrie d’aparcaments ajudava a poder tirar endavant la idea, però calia traçar un full de ruta. “El primer que vam fer va ser parlar amb els agents econòmics de la zona. Recordo que vam fer reunions durant dos dies i ens vam veure amb 33 persones, de les quals 27 estaven a favor i 6 que s’hi oposaven. Als contraris els hi deia que faríem les coses a poc a poc i amb les seves modificacions”. Segons Marín els comerciants demanaven que es fes un tancament progressiu, és a dir, només unes hores al dia. “Quan ens vam posar a treballar vam veure que això era difícil. O tancàvem del tot, i si cometíem una errada tornàvem a permetre l’accés rodat”, exposa.
“Ens vam oposar per les formes perquè es va prendre la decisió sense que hi participéssim”
El camí cap al tancament no seria bufar i fer ampolles i un grup de veïns i comerciants es van unir per intentar aturar el projecte. Criticaven que no s’havia presentat estudi econòmic que avalés el projecte i consideraven que prohibir l’accés de vehicles perjudicaria els seus negocis. Els contraris es van aixoplugar sota el paraigua de l’Associació Carlemany-Calidae i les cares visibles eren Cristina Canut, Esther Santuré i Alexis Estopiñan, entre altres. Santuré n’era la presidenta i recordant com va succeir tot exposa que “ens vam oposar per les formes perquè es va prendre la decisió sense que hi participéssim”. Sobre les maneres de fer també es queixa Estopiñan qui considera que “el comú no va ser prou hàbil a l’hora d’implantar la mesura i que s’acabés imposant”. En aquest sentit, pensa que “si ens haguessin escoltat les coses haurien anat millor”.
Des de la corporació es va crear una comissió de treball amb tots els agents implicats en què Marín reconeix que “hi havia molta oposició, però jo no ho obviava perquè com a cònsol si m’hagués equivocat hauria fet marxa enrere”. De les converses amb els comerciants, segons apunta, “el més surrealista era quan em deien que si els turistes no passaven amb els cotxes no comprarien i jo pensava que era millor que passessin a peu perquè un vehicle no pot entrar a la botiga”.
Per tirar endavant la idea, el comú havia anat a visitar, entre altres llocs la zona per a vianants de Terrassa o Tolosa i durant el 2012 es va anar teixint la idea. El 3 de juny de 2013 exposa públicament el projecte perquè tothom qui ho volgués pogués fer al·legacions. Des de Carlemany-Calidae se’n van presentar diverses, entre les quals hi havia “la falta de competència del Comú d'Escaldes-Engordany per convertir per a vianants l'avinguda Carlemany i la falta de transparència i consens del comú”, entre altres. Aspectes relacionats amb la mobilitat i amb l’impacte econòmic negatiu també els feia posar el crit al cel. L’entitat, fins i tot va anar a la Justícia, però els recursos no van prosperar.
La voluntat del comú era fer la inauguració el 24 de juliol, un dia abans de la festivitat de Sant Jaume. Faltava posar-li un nom comercial a la zona i es va escollir el de ‘Vivand’ “perquè el vèiem més internacional i es feia extensiu a altres parròquies”, apunta Marín. Arriba el dia i l’acte es du a terme a l’altura del carrer de la Unió. L’equip comunal talla la cinta amb una sensació de satisfacció, però al mateix temps d’ “expectació per si en dos mesos havíem de tornar a obrir el trànsit”, recorda Marín. Explica que li van demanar que fes un discurs al Centre Comercial Illa Carlemany i “quan surto, era un quart de set de la tarda i el carrer per a vianants estava ple de gent. Llavors vaig pensar que alguna cosa canviaria i ara puc dir que és un goig”.
“L’oposició va anar molt bé perquè vam tenir molta prudència en cada pas que donàvem i em va permetre agafar experiència”
Deu anys després l’excònsol major d’Escaldes-Engordany i actual ministra de Funció Pública assegura que “quan passo per l’avinguda Carlemany i està plena de gom a gom encara faig fotos i les envio a tot l’equip comunal”. Amb el pas del temps reconeix que “l’oposició va anar molt bé perquè vam tenir molta prudència en cada pas que donàvem i em va permetre agafar experiència”. Un altre dels punts que destaca és que “amb diners públics no ens vam gastar gairebé res, més enllà de les càmeres de videovigilància i en treballs de pintura”.
DE L’OPOSICIÓ A L’ENCERT?
Una vegada prohibit al trànsit el projecte es consolidava i a poc a poc l’oposició es va anar apagant. Un dels fundadors de l’Associació Carlemany-Calidae, Alexis Estopiñan ha aprofitat aquesta efemèride per entonar el ‘mea culpa’ a nivell personal. “L’oposició tan dura no tenia molt de sentit vist els resultats”. Reconeix que “el fet que no passin els cotxes per davant no és un hàndicap i estem en un procés de canvi climàtic en què la pacificació del trànsit és molt important”. Ara bé, considera que Vivand és com un “imant” i que és necessari que es revitalitzin les altres zones comercials de la parròquia.
Per la seva part, la qui era la presidenta, Esther Santuré, posa en relleu que “és una avinguda que funciona i totes les zones pacificades són bones per l’experiència de compres”. El que posa en dubte és que “es pot veure molta gent passejar, però dubto que les vendes hagin pujat i em pregunto on són les grans marques”.
Qui també van mostrar certa oposició van ser des d’AD800. El seu responsable, Manel Montoro remarca que “la part per a vianants ha funcionat i s’ha vist que és agradable caminar sense cotxes”. En el seu cas afirma que en el comerç de la seva família “es va notar una disminució de clients, però també era un moment de crisi”. Critica que en un principi no hi hagués una bona senyalització i “molts clients, sobretot els francesos es perdien”. Passats aquest anys, assegura que si una cosa n’estaven segurs i se’ls hi ha donat la raó és que “hi havia un interès a tancar l’avinguda Carlemany i posar en valor la zona del Clot d’Emprivat per aixecar les torres”. En aquest sentit, Marín, reconeixia que “s’havia de fer el pla d’urbanisme i que tot anava encaminat cap al desenvolupament d’aquesta zona, malgrat que no pensàvem en unes torres”.
Trini Marín ens deia “deixeu-me fer que no faig volar coloms”
Al principi, per a part del teixit comercial va ser difícil acostumar-se. En Jordi Magdaleno de la Cava Benito recordava que “abans la gent aparcava prop de la botiga i quan es va tancar l’accés rodat no ho vèiem clar, ara sí”. Això, diu, mentre els aparcaments que hi ha es mantinguin. Des de la part alta, hi ha empresaris que passats deu anys continuen sent crítics. És el cas de la Laura Villasevill, propietària de l’Òptica Sorteny. Va ser una de les persones que es va mostrar totalment contrària a la conversió. “Creia que amb el projecte no es resoldria l’entrada a la parròquia perquè no era correcte entrar pel carrer Santa Anna”. La relació amb Trini Marín, segons exposa no era massa bona perquè “ens escoltava amb desgana i sense la possibilitat que canviés de parer”. De les reunions que es van dur a terme recorda una frase que l’aleshores cònsol els hi deia: “Deixeu-me fer que no faig volar coloms”. En aquest sentit, sobre l’exemple de Terrassa, manifesta que “s’assemblen tant com un ou i una castanya”. Avui dia, demana l’estadística “sobre quants comerços d’alt nivell s’han establert i quantes botigues que van obrir en aquell període encara continuen obertes perquè qui era cònsol menor, Marc Calvet ens deia que seria la panacea”. No sap si la solució era o no accés rodat, el que sí que té clar és que “jo tenia gent gran que venien a fer les ulleres i com que no poden venir fins a la porta ja no han vingut més.
ANDORRA LA VELLA TAMBÉ S’HI SUMA
Tres anys després de la inauguració s’hi va voler sumar al projecte el comú d’Andorra la Vella tancant el trànsit la part baixa de l’avinguda Meritxell. Una artèria comercial separada pel carrer de la Unió. Trini Marín explica que quan li van presentar la idea a la qui era cònsol major de la capital en aquell moment, Rosa Ferrer, “no ho acabava de veure clar”. En canvi, quan entra al comú Conxita Marsol, les coses van ser més fàcils i el 10 de juliol del 2016 es tancava definitivament el trànsit.
En l’actualitat, la cònsol major d’Escaldes, Rosa Gili, té clar que “el que es va fer en aquell moment, malgrat generar dubtes anava, en consonància amb el què s’ha anat fent en altres ciutats i ara pràcticament ningú creu que s’hagi de fer un pas enrere”. Actualment, diu, “es treballa perquè Escaldes torni a guanyar poder comercial i tenim una persona que li demanem que trepitgi el carrer i visiti els comerciants”.
Deu anys en què de veure passar cotxes amunt i avall, ara només es veuen turistes i residents passejant. Vivand segueix viva.
Comentaris (6)