Un viatge als temps de les ràdios andorranes

Patrimoni Cultural ha obert el magatzem on hi ha el material de les emissores històriques del Principat aprofitant el dia mundial d’aquest mitjà de comunicació i 30 persones, entre les quals gent que hi va treballar han participat en la visita

Les ràdios van ser una part important de la història d’Andorra al llarg de gran part del segle XX. No és estrany, doncs que es vulgui aprofitar el dia internacional d’aquest emblemàtic mitjà de comunicació per remarcar la memòria, encara molt viva, d’aquelles emissores. Patrimoni Cultural s’ha sumat a la celebració amb una visita oberta al magatzem on es guarden aparells i material tant de Sud Ràdio com de Ràdio Andorra. Un viatge a un temps no tan llunyà i, per a molts, millor.

Entre ells, Agustí Pifarré. Treballador de totes dues emissores -i també, com ha volgut posar en relleu, de Ràdio Les Valls. Ell, juntament amb Gualbert Osorio ha estat l’encarregat de guiar la trentena de visitants (compte que a la llista d’espera n’han quedat 21 més i, per tant, Patrimoni ja planeja repetir la iniciativa) que han volgut fer el recorregut per la història. Han pogut veure aparells claus en la radiodifusió d’aquella època, ben diferent de l’actual, com ara magnetòfons, equips compactes de so, vàlvules, emissors.... De tot. Fins i tot alguns televisors de llavors.

“No anava a treballar sinó a passar-me bé; era una passió”, ha explicat Agustí Pifarré, que va treballar a totes dues emissores

El mateix Pifarré ha relatat l’odissea que, en aquells temps sense res que fos digital, suposava preparar un programa. Tallant cintes, fins i tot, per després enganxar-les. I, a més, moltes vegades a contrarellotge. I, malgrat aquest estrès, no ha tingut cap dubte a assegurar que tant a Ràdio Andorra com a Sud Ràdio “no anava a treballar sinó a passar-me bé”, perquè allò era “una passió”. Era, i ha afirmat, ho continua sent. També ha recordat que, amb aquests sistemes tècnics, “la persona era molt important; no com ara que gairebé tot és informàtic”.

D’aquells dos edificis històrics, el d’Encamp i el del port d’Envalira, Patrimoni conserva -tots els “inventariats”, com s’ha destacat des de l’empresa especialitzada Retoc-, milers d’objectes. Uns 5.000 de la primera emissora; uns 400 de la segona. Tots ells esperant, qui sap, que finalment tiri endavant aquella vella idea d’un museu de la radiodifusió andorrana.

I què s’emetia en aquells programes fets gairebé a còpia de tallar, enganxar i col·locar cintes als magnetòfons marca Ampex? Doncs sobretot, música. Això sí, d’un estil ben diferent de l’actual, com ha volgut defensar Pifarré. “Llavors dominava la llatina, la de països com Itàlia, França, Espanya o Portugal, no com ara que tot és gairebé anglès. De molta qualitat, no es pot comparar amb la d’ara”, ha assegurat.

Entre la trentena de visitants, dividits en dos torns (obliga la limitació d’espai i, lògicament, encara el coronavirus), els motius eren diversos. La curiositat, un; però també han volgut apropar-se persones que directament o indirectament hi van tenir relació. Hi havia qui va treballar a Sud Ràdio. O qui havia tingut els pares, els dos, entre la plantilla de Ràdio Andorra. Evidentment, en aquests casos, hi havia una voluntat de retrobar-se amb el passat.

Un passat que, ha lamentat Pifarré, no sembla tenir-se gaire en compte amb Sud Ràdio. Sobretot, amb l’edifici, on està previst impulsar un centre d’alt rendiment esportiu. “És una instal·lació única. Quan veus que es vol treure tot el material, que s’hauria de conservar, és una pena. Si no ho fem, ens penedirem”, ha indicat.

 

Comentaris (1)

Trending