La veu de Lizz Wright encisa el Prat del Roure

(AMB VÍDEO) El Festival de Jazz tanca el concerts de pagament amb una doble sessió ha permès veure Sixun i la cantant nord-americana amb la mateixa entrada i que ha completat un 80% de l’aforament

Escolta l'article ara…

0:00
0:00

l Festival Internacional de Jazz d’Escaldes ha arribat al seu equador amb un petit tresor que ha captivat un públic que com gairebé a cada jornada de concert ha acabat dret i ovacionant l’artista. La cantant nord-americana Lizz Wright, una de les vocalistes i compositores més elegants del panorama jazzístic, ha fet un repàs tant de temes del seu darrer disc, com d’altres d’àlbums més antics o versions d’èxits d’altres artistes. A diferència dels dies anteriors, aquest diumenge l’entrada donava dret a una doble sessió de concert i és que l’actuació de la cèlebre vocalista ha anat precedida de la posada en escena de Sixun, llegendària banda francesa de jazz fusió. Entre els dos concerts, 555 entrades venudes, un 80% de l’aforament complet.

Escoltar Wright és connectar profundament amb les emocions humanes. Des de la primera nota de ‘Nearness of you’ la nord-americana t’encisa. Suavitat i potència a parts iguals que embolcallen tota la sala i permeten explorar diferents estils de la cultura musical dels Estats Units.

Aquest diumenge al vespre ha estat acompanyada d’Adam Levy a la guitarra, Kenny Banks als teclats, Kyle Miles al baix i Marlon Patton a la bateria. Tots ells complements perfectes a una dona amb una presència escènica brutal. I sí, també ha donat joc al lluïment dels companys, molt especialment Banks, que de fet, ha estat el primer a sortir a l’escenari i a obrir el recital tot esperant l’aparició de l’estrella.

 

Wright ha seguit amb una versió del ‘Jazz ain’t nothin but soul’, d’Esperanza Spalding i no ha estat fins a la tercera peça quan la totalitat dels músics han completat el grup. L’actuació ha permès escoltar, també, algunes peces del seu darrer àlbum, com ‘Sweet feeling’, ‘Sparrow’ o un ‘Who knows where the time goes’ que ha interpretat asseguda i tocant el piano, demostrant una vegada més la seva polivalència.

La cantant ha destacat la bellesa del Principat -era la primera vegada que hi venia- tot bromejant que no tenia gens clar on la portaven, quan, procedent de València -hi va actuar aquest mateix dissabte- s’ha adonat que només feien que “pujar, pujar i pujar” i s’ha trobat, finalment, envoltada de muntanyes.

Els recursos vocals de què disposa han quedats demostrats amb la interpretació de l’‘Old man’ de Nail Young, però també tornant als temes propis: ‘Walk with me, lord’, ‘Hit the ground’ i ‘Salt’. Amb el públic ja captivat per aquesta experiència gairebé espiritual, ha regalat a mode de bis el ‘How I got over’ de Mahalia Jackson. I al final, és clar, com no podia ser d’una altra manera: públic dempeus i ovació.

LA TARDA, PER A SIXUN

Com s’ha dit, Wright ha tacat una jornada al Prat del Roure que havien iniciat a les 19 hores els francesos Sixun. Mítics del jazz fusió dels vuitanta, porten un nou àlbum a sota el braç i encara demostren que la millor manera de descobrir-los és en directe. L’èxit ha estat notable o com a mínim això és el que els transmetien els fans que els han pogut saludar en sortir de la sala. “Très bien!”, els felicitaven molts d’ells. La imatge, si més no, ha estat curiosa: mentre el públic feia cua esperant per poder entrar al darrer concert de la nit, els components de Sixun s’obrien pas entre ells empenyent maletes.

Comentaris

Trending