Perquè a Fernando Guerrero Ros, qui va ser l’ànima mater juntament amb un germà seu de l’Operador Aéreo Andalus té una causa oberta a Andorra des del 2018. S’investiga si va blanquejar diners procedents d’una fallida fraudulenta. Al Andalus, que va rebre ajuts públics andalusos de dubtosa procedència, se’n va anar en orris amb relativa facilitat. Fa anys que la companyia va deixar d’operar. I això que una empresa pública andalusa els va injectar euros a mansalva. I després es va obrir una causa, justament, per si tot havia estat un frau. A Andalusia es va conèixer com el ‘cas Invercaria’ i aquest gener es va resoldre amb l’absolució dels acusats.
A Andorra, al principal promotor o cara visible de la companyia aèria, se li va obrir una causa per blanqueig poc després que es posés en marxa la investigació a Andalusia. A l’home se li va prendre declaració al març del 2018 i es van fer algunes diligències més. Com ara instar algunes comissions rogatòries (CRI) a Espanya. El 2022 ja va promoure Guerrero un recurs d’empara i se li va donar la raó. Que la Batllia s’ho havia agafat amb molta calma. Amb massa calma. Però resulta que quatre anys després pràcticament tot continua igual o gairebé.
A l’home (Fernando Guerrero Ros) se li va prendre declaració al març del 2018 i es van fer algunes diligències més. Com ara instar algunes comissions rogatòries (CRI) a Espanya. El 2022 ja va promoure Guerrero un recurs d’empara i se li va donar la raó
Probablement la decisió d’absoldre, el gener, Guerrero i altres acusats en el marc de la causa Invercaria hauria de ser decisiva. Però manoi, no hi ha manera. I ara, de nou, el Tribunal Constitucional ha constatat la vulneració del dret a un procés de durada raonable. Condemna a la Justícia andorrana per segon cop. I per segona vegada se li obre la via a una indemnització econòmica. I és que després de quatre anys una vegada reconeguda una primera vulneració, “la decisió d’adreçar un segon recordatori d’una CRI ignorada, mitjançant un aute del 4 de febrer del 2026, que desestimava les peticions del recurrent de l’1 de novembre del 2025, d’aixecament del bloqueig dels seus comptes i de sobreseïment de la causa, no es pot considerar com a una manifestació efectiva de la voluntat de cloure ràpidament la instrucció”.
El Tribunal Constitucional recorda que, “com ho precisa el ministeri fiscal, cal examinar la durada a partir de la data que s’acaba d’esmentar per determinar si la vulneració del dret a un judici de durada raonable s’ha mantingut més enllà de la decisió d’aquest tribunal que ja constatava aquesta vulneració”. Així, segons que indica el Constitucional en els fonaments jurídics d’una recent sentència publicada aquest dijous al BOPA, “una durada de quatre anys no es pot justificar per la simple espera de la resposta a una CRI adreçada a la Justícia espanyola, mitjançant la qual s’havia d’establir la situació del recurrent respecte d’uns processos seguits contra ell a Espanya”.
Per consegüent, “la durada escolada des de la decisió precedent d’aquest tribunal és per si sola no raonable, sense que sigui procedent remuntar a l’inici de la causa en el seu conjunt, i aquesta durada vulnera el dret fonamental del recurrent a un judici de durada raonable”. Vist això, i com ja s’ha indicat, s’obre una nova opció al reclamant perquè sigui indemnitzat alhora que “cal comminar la secció d’instrucció especialitzada 2 de la Batllia que procedeixi a la conclusió del sumari en un termini de sis mesos a comptar de la notificació d’aquesta sentència”.
Comentaris