El David Martínez i la Carolina Vila tenien una cita important el passat dissabte. Probablement, la més important de les seves vides. Era el dia del seu casament. L’esclat de la crisi del coronavirus va obligar, entre moltes altres coses, a suspendre l’acte que s’havia de fer al comú d’Andorra la Vella i la posterior celebració amb la família. Tocarà, doncs, esperar què s’hagi superat l’emergència sanitària. Per ara, això sí, han pogut realitzar una cerimònia virtual gràcies a la col·laboració d’una amiga.
4-4-2020. Era la data escollida. “Tots els números eren parell i, visualment, ens va agradar”, explica el David. De fet, havia d’estar gravada als anells, un fet que, apunta, encara no s’ha descartat del tot. Al cap i a la fi, una mena de casament sí que es va fer de forma virtual. “Una amiga de la meva dona, que ens ha ajudat molt amb diversos temes, ens va fer una sorpresa”, comenta. En concret, “ens va trucar i ens va fer una cerimònia virtual. Ens van casar per videoconferència”.
D’alguna forma, el petit gest serveix per superar la decepció que suposa l’anul·lació de tot el que s’havia previst per celebrar la boda. “Feia temps que ho portàvem preparant tot i que era res de grans dimensions. La celebració posterior era tot just per a la família”, indica. Quan el 13 de març, l’emergència sanitària “encara vam pensar que, com es parlava de dues setmanes de confinament, es podria fer alguna cosa”, tot i que ja van tenir clar que “la festa no es podria fer perquè la meva família havia de venir de Múrcia”.
Tenien previst fer una celebració amb la família que, ara, haurà d'esperar que s'hagi superat la Covid-19
Tot just esperaven, ni que fos, fer l’acte al comú, però aquest va quedar anul·lar, com dos més també previstos per aquests dies. “Ens van dir que ho ajornaven tot, que penséssim una altra data i que quan la tinguéssim aviséssim”, relata. Per ara, però, saben que toca ser pacients i esperar que se superi l’actual crisi. “Tot ho tenim en stand by. Per exemple, tampoc sabem com serà el viatge de noces; volíem fer un creuer”, apunta.
A banda de l’acte oficial, la idea era fer una petita celebració en família, per a tot just una trentena de convidats. Ara, tot està també aturat. “Teníem el lloc agafat”, comenta. Afortunadament, pel que fa a despesa, “tot just havíem pagat la música i una part de la decoració, petits detalls”. Per tant, “el cost gran la vam poder aturar”. Fins ara, “havíem pagat uns mil euros, però esperem que puguem aprofitar alguna part”. De fet, el que es fa més costa amunt és “si hem de fer una altra vegada tota la feina de preparar-ho”.
Una possibilitat que barallen és “fer l’acte al comú i la celebració més endavant”. El David admet que “realment, les ganes les tenim una mica baixes ara”, però també considera que “hem de ser positius i, quan passi tot, pensar-ho fredament i veure què ens ve de gust”.
“Per nosaltres, ja estem casats. Això ningú ens ho treu. Ja arribarà el dia que fem l’acte de la signatura. I la celebració, tard o d’hora, també”, remarca. De fet, també posa en relleu que “amb tot el que està passant i veient com està anant tot, saber que estem bé i que els nostres parents més propers també ho estan, ens ha de fer estar contents”.
Comentaris (2)