Fa quaranta anys que Mitterrand va visitar Andorra i es va trobar amb Martí Alanis. Però el president francès i Copríncep d’Andorra va fer més coses, moltes més, en aquella visita d’una Andorra governada per Josep Pintat i amb Francesc Cerqueda al capdavant de la sindicatura. El socialista francès va marcar profundament el Principat amb aquelles hores de contactes permanents amb la ciutadania andorrana. La política i la de carrer. Mitterrand va empènyer la Constitució, la va forçar benentès fins i tot, i després tornaria a Andorra per celebrar-ne la seva aprovació.
El 26 de setembre de 1986, fa 40 anys, Andorra va viure una jornada excepcional: François Mitterrand feia la seva primera visita al Principat com a copríncep i es trobava amb Joan Martí Alanis. Era la primera vegada que dos coprínceps es trobaven a Andorra.
— Arxiu Nacional Andorra (@Arxiu_Andorra) September 26, 2026
📹 GA_ASN_00335 pic.twitter.com/UUgfNUS4Lo
Però aquell 26 de setembre del 1986 el president francès tenia molt clar que havia de llançar missatges robustos, per donar seguretat. Enmig d’una onada de canvis institucionals i fins i tot econòmics a Andorra, amb Espanya acabada d’incorporar a la Comunitat Econòmica Europa (CEE), l’actual Unió Europea, on ja feia temps que França hi era, Mitterrand no tenia dubtes que el fet que un petit territori andorrà estigués entre dos països ‘gegants’ i lligats a un projecte continental majúscul havia de comportar una evolució. Calia que Andorra s’obrís a l’exterior.
I això és el que va venir a dir fa quaranta anys com van recollir els mitjans de comunicació de l’època, molt pocs comparats amb la realitat actual. Només va estar al país un dia però va poder visitar indrets de les set parròquies i institucions. Va ser a Govern, al comú que llavors comandava Manel Pons, o al Consell General. I és clar que es va trobar amb un altre home clau en la transformació andorrana com un bisbe Martí que, des del seu atri evidentment diferenciat al d’un polític de raça com Mitterrand, també tenia clares les mirades d’obertura i progrés social. Mitterrand, com també feia Martí, va voler estar en contacte amb la ciutadania. Sense embuts.
I va pronunciar dos discursos, un al Consell General, i un altre, cabdal, a una plaça del Poble plena de gom a gom per escoltar-lo. Mitterrand tenia clar què havia de dir, què volia transmetre. Les seves paraules reclamaven la necessitat d’una transformació econòmica, social i institucional. “L’obertura al món exterior és vital per a les valls i els seus habitants”, va assegurar. El Copríncep francès va indicat que França donaria suport a l’assoliment d’“una gran llibertat i una facilitat de circulació dels béns i mercaderies en el si de l’espai europeu”. En fi, fa o no fa, la primera pedra d’alà on s’és avui. Europa sí, Europa no. Quaranta anys d’història. Una visita clau.
Comentaris