Anquetil, que ja s'havia imposat quatre vegades a la gran ronda francesa, buscava la seva cinquena victòria. Aquell any, però, vivia la cursa molt neguitejat. El vident Marcel Belline, havia pronostica en el popular diari 'France-Soir' que moriria en el decurs de la catorzena etapa en patir una caiguda. Els corredors sortien des d'Andorra, per pujar el Port d'Envalira i arribar a Tolosa de Llenguadoc. Abans hi havia una jornada de descans que Anquetil, per oferir una imatge de normalitat, va aprofitar per dinar a l'aire lliure. De menú, un xai rostit. La foto de l'àpat va ser reproduïda a la pàgina 137 del suplement especial de 'L'Équipe' dedicat als 75 anys del Tour.
El dilluns 6 de juliol de 1964 es dona la sortida a la catorzena etapa. A l'ascens a Envalira, Anquetil es queda clavat. Per l’amenaça del vident o pels excessos de la vigília, perquè el xai va estar regat amb vi i xampany. Julio iménez, Bahamontes, Manzaneque i, naturalment, Raymond Poulidor -l'altre gran favorit-, obren forat. Abans d'arribar al cim està disposat a abandonar però el seu company Louis Rostollan es posa al costat i crida: "Merde, souviens-toi que tu t'appelles Anquetil!".
Al Pas de la Casa acumula un retard de quatre minuts. A la banda francesa hi ha molta boira i Anquetil, esperonat per Rostollan, es llença en un descens molt arriscat, guiant-se només pels llums de darrere dels cotxes que li obren pas. En el pensament de tots hi ha, en aquells moments dramàtics, la maledicció de Belline i es pregunta si es farà realitat en algun dels revolts abans d'Acs.
L'exhibició en el descens a Acs forma part dels llibres d’història de la prova
L’exhibició posterior per Tarascó o Foix forma part dels llibres d’història del Tour. Enxampa els escapats i salva el primer lloc a la classificació. L'altre aspirant a la victòria, Poulidor, trenca un radi i a més a més el seu mecànic li provoca una caiguda quan l’empenta per tornar-lo a posar en marxa. Queda despenjat i Anquetil, no només ha salvat la vida sinó que ha obtingut un parell de minuts de renda en part gràcies a Rostollan. Més tard, un trencament de la pelvis va acabar amb la seva carrera on destaquen els triomfs al Dauphiné i al Tour de Romandia. Era un home supersticiós especialment amb tot el que envoltava el número 13. Molts mitjans han destacat que ha mort un any després, dia per dia, que Raymond Poulidor però han oblidat que el divendres era 13.
Comentaris