Prat del Senzill o parc Cortesao

El parc intergeneracional, o inclusiu, o com li vulguin dir, fa un mes que funciona, més o menys, i “veient l’impacte i tot el que ens arriba, els comentaris són més que positius”, explicava somrient i envoltada de canalla la cònsol aquest dissabte més esportista que mai. El ‘hat trick’ li ha quedat curt. Cortesao s’ha implicat tant en el parc que el dia que l’equip comunal va decidir refer l’equipament -“feia vint anys que no s’hi feia cap reforma integral”, ha recordat per justificar els més de 750.000 euros invertits-, va agafar el plànol i entre el Típpex i l’aquarel·la “va donar una mica el que veieu avui”.

Evidentment, s’hi han implicats tècnics i els integrants del consell d’infants, que aquest dissabte s’han mostrat encantats de poder tenir el parc tot per a ells. De fet, la reforma es va iniciar per una demanda d’instal·lar al Prat del Senzill un ‘pump track’. A partir d’aquí va venir tota la resta. A partir d’aquí es va mirar “com podíem canviar aquest espai” per tal de disposar d’espais verds, de jocs en un marc de seguretat, de connexió amb la natura, d’espai per jugar a bàsquet i a futbol de manera separada… Llavors va ser quan la cònsol va agafar el llapis. 

I ara joves i grans, polítics i ciutadans, semblen encantats amb el resultat. “Per aquestes coses una entra al comú”, deia Cortesao. “I per les altres també”, hi afegia sorneguera. I ha corregut a fer de futbolista entre la canalla -i altres consellers, quedi clar, de Joan Malea a Marc Ferré passant per Sandra de la Rosa- o posar-se penjolls o ulleres per fer-se fotos a atrevides. El parc s’ha omplert de gent i d’activitats. Des de pinta cares a titelles. Passant per un esmorzar a base de coca amb xocolata o partits esportius de tota mena.

I, ep, la tirolina, que com recordaven la Jana, la Lua i altres infants del consell, volien un parc que fos inclusiu, que hi puguin jugar sense preocupacions, sense perills, i on tinguin camp per córrer. I el tenen. Perquè malgrat que l’espai és el mateix, la nova distribució dona una aparença d’haver guanyat metres quadrats a mansalva. En tot cas, Sant Julià ha guanyat un parc -i aspira, abans no acabi el present mandat, a fer una nova actuació al parc del Prat Gran, al centre del poble- i no sembla que el fet que hagi quedat una mica allunyat del nucli urbà sigui un inconvenient. I per a la resta de queixes, la senyora cònsol. Que per alguna cosa, el parc és ‘seu’. Cortesao, senzillament.